Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Propietat de The Israel Project. No distribuir ni publicar”, pot llegir-se a cada una de les 112 pàgines del Diccionari Global del Llenguatge 2009, destinat només a aquelles persones “situades a la primera línia de combat en la guerra mediàtica a favor d’Israel”.

Al seu interior conté, ordenats en 18 capítols, els principals arguments que cal utilitzar per convèncer l’audiència dels EUA i Europa dels motius de la política israeliana. Així, el manual instrueix sobre quin llenguatge és el més adequat, com personalitzar les respostes a públics diferents –hi ha un capítol específic per a “l’esquerra americana”- i quins són els temes que cal emfatitzar i quins obviar o esquivar. Cada capítol inclou una llista de les paraules i frases que cal emprar i les que cal evitar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així, per exemple, quan es parla de fronteres, recomana evitar les referències a 1967: “els estatunidencs estan d’acord en el fet que Israel ‘té dret a unes fronteres defensables’. Però no li aporta cap benefici definir exactament quines haurien de ser aquestes fronteres. (…) el suport al dret d’Israel a tenir fronteres defensables cau d’un embriagador 89% a menys del 60% quan s’hi parla en termes de 1967”.

El manual no evita cap tema, fins i tot aquells que reconeix que són especialment “espinosos” per a Israel, com el del dret al retorn dels refugiats. Aquí avisa que el discurs oficial israelià s’assembla massa al “separats però iguals” dels segregacionistes estatunidencs o de l’Apartheid sud-africà i aquest “és un concepte que no agrada ni s’accepta”. Així que prefereix que es parli “d’immigració massiva” per referir-se al retorn dels palestins a les terres que eren les seves fins al 1948, ja que els estatunidencs els fa por la idea. També suggereix recordar que els palestins “exigeixen”, ja que aquesta és una paraula que no agrada i fins i tot recomana dir literalment que “els palestins no estan satisfets amb el seu propi Estat. Ara exigeixen territori dins d’Israel”. Una altra alternativa proposada és incloure el dret al retorn dins un possible acord final “en algun moment en el futur”. Si res d’això funciona, cal recordar que un retorn palestí “faria descarrilar els esforços per aconseguir la pau”.

Sobre els assentaments israelians als territoris ocupats –un altre dels temes més criticats internacionalment- recomana primer de tot evitar la paraula “assentament” i tractar d’allunyar el tema del conflicte i vincular-lo a “feina, prosperitat i esperança per totes les parts del conflicte”. També proposa qüestionar que els assentaments siguin un obstacle per a la pau, ja que “si hi ha àrabs vivint a Israel, per què no hi pot haver jueus en un estat palestí” i reforçar la idea que una palestina “sense jueus” és una proposta “racista”. Finalment recomana no emprar mai arguments bíblics ni històrics per defensar la “propietat” d’Israel sobre aquestes terres, “ni tan sols davant una audiència jueva”.

Aquest Diccionari Global del Llenguatge va ser publicat el 2009, després de l’Operació “Plom Fos” per The Israel Project, una organització amb seus a Israel i els EUA amb la missió “d’oferir informació acurada i detallada als mitjans de comunicació, institucions i opinió pública sobre temes que afectin Israel”. Encara que va filtrar-se a la revista Newsweek Online quasi immediatament, l’actual ofensiva sobre Gaza l’ha tornat a posar d’actualitat i ha estat denunciat pel periodista Patrick Coburn al diari londinenc The Independent –aquí traduït al castellà-.

L’autor, l’estratega polític republicà Frank Luntz, considera absolutament crucial demostrar empatia vers els palestins: “A la gent la preocupa saber si tu et preocupes. Has de mostrar empatia cap a les dues bandes”. En una frase marcada en negreta, subratllada i escrita amb lletres majúscules, Luntz sosté que els portaveus i líders polítics israelians no han de justificar mai “la massacre deliberada de dones i nens innocents” i han de desafiar agressivament als qui acusin Israel d’aquest crim. També cita com a exemple d'”eslògan eficaç”, repetir que “vull dirigir-me especialment a les mares palestines que han perdut als seus fills. Cap pare hauria d’haver d’enterrar al seu fill”.

El manual recorda que la majoria dels estatunidencs desitja que Israel faci la pau, així que cal emfatitzar els mateixos desitjos per par part d’Israel, però remarcant que s’ha d’avançar “pas a pas, dia a dia”, sense pressions i acceptant un “enfocament raonable de l’equació terra per pau”.

L’estudi admet que en realitat el govern israelià no vol una solució de dos estats, però cal amagar-ho perquè és l’opció preferida del 78% dels estatunidencs. En canvi cal posar l’accent en l’esperança d’una millora econòmica dels palestins, fins ara impossible per la incapacitat dels seus propis dirigents i es posa com a exemple una cita del primer ministro israelià Benjamin Netanyahu on afirma que “és hora que algú li pregunti a Hamas: ¿Què esteu fent per portar la prosperitat al vostre poble?”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019