Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Una manifestació és un esdeveniment amb múltiples opcions d’interpretació –des de les mateixes xifres d’assistència fins a la seva espontaneïtat o la voluntat dels assistents- i les seves possibilitats d’influència política venen marcades precisament per aquesta interpretació. El relat que en queda, un cop la gent ja ha tornat a casa seva, serà el que decidirà si l’esforç dels manifestants té algun resultat o no. Per això, ja des d’abans del seu començament, mitjans contraris editorialment a l’autodeterminació i independència de Catalunya han tractat de crear un relat que en dilueixi l’immens èxit mobilitzador i logístic de la V. Enumerem alguns dels mecanismes que més han fet servir

1. Rebaixar la xifra de participants: Com succeeix després de cada manifestació, la d’ahir tampoc va ser una excepció i ràpidament va aparèixer la guerra de xifres que oscil·lava entre el mig milió de la Delegació del Govern espanyol i el milió 800.000 de la Guàrdia Urbana.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En aquest cas podria semblar inútil, ja que la xifra més baixa ja és monstruosa, però tot i això hi ha analistes que consideren que aquesta no és “una mobilització absolutament massiva” i que, per tant, no té capacitat per “modificar el guió” polític.

2. Marxa oficial: Un clàssic de qualsevol manifestació massiva que no agradi a l’analista en qüestió és afirmar que aquesta ha estat “promoguda amb diners i mitjans públics”, parlar de transport i entrepans gratuïts i comparar-la amb les massives concentracions organitzades en època franquista o nazi.

Si bé és cert que TV3 i altres mitjans públics catalans han informat àmpliament de la convocatòria –un fet que previsiblement era un element informatiu de primer ordre- cal contextualitzar en el fet que aquest canal té e un 12 i un 15% de l’audiència total. Però a banda, en aquest cas ningú encara ha aportat cap dada que corrobori el suport financer de la Generalitat a la V ni que aquesta hagi donat instruccions a treballadors públics per a què hi acudissin ni molt menys s’ha coaccionat ningú, com si es feia als règims totalitaris. De fet, s’ha produït diferents episodis de desinformació per tractar de desmobilitzar la gent.

Paradoxalment, qui sí que ha pagat el transport als potencials assistents al seu acte ha estat Societat Civil Catalana, sense que per això ningú hagi acusat els seus 3.300 seguidors que hi han acudit com a “xais”.

3. Menys del que s’esperava: Un cop el massiu resultat de la marxa es preveu i no agafa per sorpresa com va passar el 2012, el que es tracta és d’assegurar que “s’esperaven més gent”. Aquest és un argument que ja va començar a utilitzar-se prèviament, utilitzant de forma interessada fonts diferents –institucions o convocants- per tal de “demostrar” que l’assistència a la manifestació de la Diada va baixant any rere any, però un cop passada la manifestació –i les seves imatges- ha quedat relegada a uns pocs blocs més extremistes que mantenen la idea que “el separatisme s’estanca”.

4. Reduir-ne el contingut polític: L’ús de contracròniques personals i “de color” és un gènere habitual en grans esdeveniments de masses i sobre els que hi ha un cert excés de cobertura. Però si la manifestació no té el mateix objectiu que el diari pot utilitzar-se per rebaixar el contingut polític dels participants, destacant el seu “adoctrinament” o “desinformació” i reduint un fet altament polític a un de folklòric.

5. Evitar imatges panoràmiques: Els recursos gràfics són molt importants a l’hora de fixar en la retina de l’espectador la massivitat d’una manifestació. Per això és un clàssic el fet d’evitar les imatges panoràmiques quan vol restar-se importància a una concentració. Això, per exemple, és el que ha fet Televisió Espanyola en la peça del seu informatiu, on a penes es veuen uns pocs segons de preses aèries. Altres mitjans, com El Correo Vasco, han arribat a l’extrem d’il·lustrar la notícia amb una imatge d’un carrer mig buit.

6. Equiparar la V amb l’acte de Tarragona: La intenció de Societat Civil Catalana no era, òbviament, competir amb capacitat de mobilització am l’ANC, sinó oferir als mitjans propers la possibilitat de titular que durant la Diada hi havia “actes a favor i en contra de la independència”, encara que uns fossin completament irrellevants comparant amb els altres. Això és el que va fer, per exemple, el programa La Mañana de TVE a l’hora de presentar la qüestió. Altres, com ABC, van destacar la notícia de Tarragona per sobre de la de Barcelona en el seu portal.

7. Parlar d’incidents: Tot i que aquest cop era difícil parlar d’incidents, davant la manca absoluta d’aquests, El Confidencial titula la notícia amb “Mínims incidents i milers de banderes para demanar amb una ‘V’ la consulta del 9-N”. Al subtítol reforça la idea i explica que es tracta dels xiulets que va rebre Albert Rivera a plaça Catalunya, un fet que recullen diversos mitjans per sobre l’agressió que va patir el diputat de CiU, Josep Sánchez-Llibre, a Madrid per part de l’extrema dreta.

8. Desviar el tema: Tractar de parlar el mínim possible dels fets i no fer-ho de forma immediata, sinó esperar a què hagi passat el primer impacte és una altra de les reaccions de manual. Això és el que va fer, per exemple, l’ABC, que mentre s’estava realitzant la V destacava com a primera notícia de la seva edició digital que “CiU vol adoctrinar 500.000 musulmans per al seu pla secessionista”.

9. Reduir-li espai mediàtic: Intentar que es parli com menys millor de la manifestació és la millor forma de reduir-li capacitat d’incidència política. Això és el que va fer RTVE, que va decidir a última hora suspendre l’emissió en directe de diversos actes de la Diada per part de Ràdio 4 i TVE va limitar les connexions en directe des de la manifestació.

10. Parlar de Pujol: Des dels mitjans més militants en el seu espanyolisme s’ha estès la idea que parlar dels casos de corrupció de la família Pujol debilita el moviment sobiranista, encara que les dades d’ahir no semblin corroborar aquesta tesi. Així que, encara que Jordi Pujol no va assistir a la manifestació, en toca parlar-ne. L’exemple més flagrant és el de La Razón, que dedica la fotografia d’un balcó buit la seva imatge principal de la portada d’avui, o l’ABC, que en una fotogaleria –ja suprimida– incloïa una imatge de l’expresident i Duran i Lleida a la manifestació del 2012. Paradoxalment, el mateix diari inclou aquesta peça a la seva edició d’avui.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019