Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Amb el debat sobre la desobediència plenament instal·lat als mitjans –fins a tres diaris de Madrid acusen avui en portada el President català de practicar-la- i la campanya i la logística de la consulta suspeses es fa difícil entendre quin serà el proper pas del Govern. En aquest context, analistes i experts de tot tipus fan el seu agost de prediccions, teories i opcions.

Hi ha una persona, però, que té informació de primera mà però no diu res: Ferran Rodés, vicepresident del Grup Havás –cinquena empresa mundial de màrqueting, conseller delegat de la constructora Acciona i president del Consell Editorial del diari Ara.

Segons va explicar en el seu moment –el 20 de juliol- La Vanguardia, Ferran Rodés va assistir en qualitat de membre de la Comissió Trilateral –“un elitista grup d’influència sempre motiu de controvèrsia entre els qui el veuen com un conservador govern mundial a l’ombra i la seva pròpia definició com organisme de debat”, segons la definició del mateix diari- a una llarga reunió i dinar amb Artur Mas per parlar de la consulta.

Entre els altres convidats hi havia l’advocat i exaliat de Miquel Roca, Antonio Garrigues Walker, l’ expresident de Repsol, Alfonso Cortina, l’exconseller del Govern basc, Pedro Miguel Echenique, l’ exrectora de la Universitat Ramon Llull i consellera del Banc Santander, Esther Giménez-Salinas, i l’expresident del BBVA, Emilio Ybarra. I també un altre editor de mitjans: Ignacio Polanco, president del grup Prisa.

Segons la crònica el President “va assegurar que no se sentia atrapat per la pressió del carrer, sinó que pretenia reconduir-la”, que “en cap cas es plantejava franquejar la legalitat” i que “ la sortida al bloqueig de la consulta serien les eleccions, no necessàriament plebiscitàries”. També va debatre’s sobre el model confederal, “una espècie de tercera via, que el President va contemplar com a alternativa, encara que amb un plantejament molt improbable per les forces polítiques majoritàries a l’Estat.

A pesar dels esforços del diari per difondre la seva exclusiva –les reunions de la Trilateral acostumen a ser molt discretes i quasi mai surten als mitjans- dedicant-li una portada, la informació va quedar soterrada en la constant allau de declaracions i contradeclaracions –sovint contradictòries- al voltant del 9N i les diferents opcions possibles. Pràcticament cap columnista o analista va destacar aquesta reunió com especialment rellevant ni tampoc cap dirigent polític va comentar-la. L’Ara no va publicar-ne una sola línia.

Només al setembre, s’ha produït alguna excepció, com la del columnista Joan Tapia a El Periódico, que ha recordat la reunió i ha tractat de contextualitzar-la.

L’Ara, és un dels principals mitjans que ha donat suport al procés –i no sols a la consulta, sinó també a la independència- incloses editorials com aquesta del periodista Antoni Bassas, del seu equip directiu. I aquest diari és parcialment propietat d’algú que va a una reunió amb Mas, on se li reconeix que la via de la desobediència està descartada i que si les forces majoritàries a Madrid canviessin, la confederació seria una alternativa. Però d’això no en diu res.