L’actualitat mediàtica de divendres va estar dominada per una operació contra el blanqueig de diners i l’evasió fiscal que va tenir com a protagonistes dos parents de dos expresidents d’una Generalitat: Oleguer Pujol, fill de Jordi Pujol, i Luis Iglesias, gendre d’Eduardo Zaplana. Ambdós van ser retinguts durant unes hores i van veure com s’escorcollaven els seus domicilis particulars, així com les seus de diferents empreses amb les quals hi tenien algun tipus de relació.

Des del camp mediàtic i ‘tuitaire’ sobiranista va denunciar-se el que es considerava un ús interessat del nom d’Oleguer Pujol –per tal de debilitar el moviment independentista- mentre que el gendre de Zaplana no passava de ser, en moltes de les informacions –i no només de Madrid, sinó també de Barcelona- com “el soci” al qual no se’n deia el nom o el parentesc, o si es feia, no en els elements de titulació. Per posar un exemple, de totes les portades del dia, només El Mundo i ABC citaven –i en molt més petit- el nom de Zaplana; encara que segurament el cas més extrem va ser el dels diaris valencians, que van prioritzar les relacions familiars de l’expresident català que les del valencià, que no van citar en cap cas.

Però en realitat va haver-hi un nom i una relació de parentiu molt més ignorades que el d’Iglesias i Zaplana: Roberto Centeno, gendre de Juan Roig, propietari de Mercadona.

El bloguer Miquel Villanueva va ser qui va descobrir el mateix divendres ‘l’oblit’ dels mitjans a l’hora de citar la relació de Roig amb Atitlan, una empresa amb seu a València i una de les 15 companyies escorcollades divendres en l’operació.

En el seu post, perfectament documentat, fa notar com fins dijous Atitlan era una firma vinculada, no sols a la família Roig, sinó pràcticament un projecte personal del president de Mercadona, amb reportatges amb titulars com “En què inverteix Juan Roig?”, “Burger King cerca una aliança amb la família Roig per créixer a Espanya”, o “De capital risc a grup empresarial: nova estratègia inversora de Juan Roig”.

En canvi, un cop l’empresa és escorcollada en relació amb el cas Pujol i Iglesias, Atitlan passa a ser “l’empresa de Roberto Centeno”.

I qui és Roberto Centeno? Segons Levante ningú amb cap relació rellevant, com tampoc ho és Luis Iglesias. Per El Mundo “és un fill del conegut comentarista econòmic del mateix nom, i vinculat sentimentalment a la família que controla Mercadona”.

Per la seva banda Las Provincias com a mínim cita el nom de Roig, però no ho fa fins al sisè paràgraf de la notícia, posició que puja al segon paràgraf en el cas del digital Valencia Plaza. El mitjà que hauria anat més lluny, segons el rànquing proposat per Miquel Villanueva seria el digital El Economista, que inclou el nom de Roig al final del primer paràgraf. Casualitat o no, aquest mateix diari va denunciar el 2009 que Mercadona l’havia “pressionat” [una notícia que avui no pot trobar-se a la seva hemeroteca] amb accions judicials i ofertes econòmiques per tal que no publiqués unes informacions sobre la seva política comercial.

En tot cas, cap mitjà inclou la relació en els elements de titulació i, en cap cas, s’explica que Juan Roig és alguna cosa més que el sogre del directiu investigat, sinó que seria el principal accionista d’Atitlan i la seva autèntica alma mater, almenys així és com ho explicaven aquests mateixos mitjans fa tant sols uns mesos.

Com tantes altres grans empreses, és pràcticament impossible que grans mitjans publiquin informacions negatives relacionades amb Mercadona. En aquest sentit, Mèdia.cat ja va analitzar la cobertura totalment acrítica de les presentacions dels resultats de comptes de l’empresa i la darrera edició de l’Anuari Mèdia.cat va escollir les relacions laborals a la cadena de supermercats com un dels silencis mediàtics del 2013.