Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir, Societat Civil Catalana (SCC) va promoure la campanya a Twitter #Vullsaber, per tal de promoure els dubtes i preguntes que ciutadans catalans i espanyols tinguessin al voltant d’una possible independència de Catalunya.

Més que una acció informativa, es tractava òbviament, d’una de propagandística, pel que la formulació de preguntes sovint molt dirigides o la mobilització de càrrecs i militants dels partits que sonen suport a SCC és normal i totalment legítima.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però sembla que SCC volia assegurar-se el tret d’arribar a col·locar la seva etiqueta entre les tendències dominants a la popular xarxa social, així que –la mateixa entitat o algú altre- va decidir contractar una empresa de robots que genera piulades de forma automàtica amb perfils falsos creats prèviament.

Aquest fet va ser detectat per usuaris de Twitter com @elsomatent o l’escriptora Marta Rojals, que ho van denunciar públicament i en van enxampar alguns dels perfils falsos, com @serafibroguera o @cinthiatenis, que havia usurpat la imatge de perfil de la usuària @ClaraAnich.

Els perfils falsos contenen alguns patrons que permeten detectar-los, com el fet que la seva activitat habitual és el retuit, pràcticament mai tenen converses o interaccions amb altres usuaris i tenen molts pocs seguidors i en canvi segueixen molta més gent –seguir gent de forma massiva és una tècnica per aconseguir seguidors. A més, en general es tracta de perfils amb una aparença de “normalitat”, ja que el seu objectiu és fer la impressió que hi ha “ciutadans corrents” que donen suport a una causa o l’altra. Així, les seves biografies es limitarien a tòpics com ara “mare”, “marit”, “apassionat”, “amant dels animals”, juntament amb una professió, equip de futbol o població. Pràcticament mai inclouen enllaços a un blog o pàgina personal, ni tan sols quan es tracta d’autònoms o petits empresaris, que, estanyament, renunciarien a fer-se promoció des del seu propi perfil.

Un cop es detecta un compte que comparteix vàries o totes aquestes característiques es pot fer una segona prova, que és cercar si la imatge de perfil és original i si hi ha més rastres d’aquest nom a la xarxa. Un exemple d’això seria la usuària @Ilianayvq, molt activa en la campanya #Vullsaber. Però la imatge del seu perfil està extret d’una pàgina russa i no hi ha cap rastre d’una Iliana Hemmes de Tortosa.

En aquest cas concret, molts dels comptes falsos detectats havien estat oberts entre juny i setembre de 2011. També es troben entre els primers a començar a utilitzar l’etiqueta, pel que podria deduir-se que qui els va contractar ho va fer només per assegurar-se un mínim impacte necessari per arribar a trending tòpic. En un segon moment ja van ser usuaris reals –favorables o contraris a la campanya- els qui van encarregar-se de mantenir-la com una de les converses més seguides, encara que amb un èxit més aviat limitat, vist el poc temps que va durar entre les deu primeres posicions.

Aquesta tècnica es coneix com astroturfing i no és ni original ni nova, encara que en alguns països està considerada publicitat enganyosa i per tant castigada.

A casa nostra, un dels casos més sonats va ser el seu ús per part de Movistar per tal de contrarestar una campanya solidària amb un sindicalista acomiadat per l’empresa. En aquella ocasió, diferents investigacions van arribar a certificar, no només l’ús de pràctiques d’astroturfing, sinó també estirar del fil fins al seu origen, l’empresa EICO d’Alejandro de Pedro. De Pedro, casualment detingut ahir en el marc de l’operació Púnica, era l’encarregat de la guerra bruta digital dels PP del País Valencià i Madrid, i entre les seves tasques hi havia l’ús de robots per col·locar les etiquetes del partit a Twitter, la creació de viquipèdies falses amb hagiografies de càrrecs públics o la creació de blogs o digitals fantasmes per tal de desacreditar polítics d’altres partits.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019