El brutal atemptat en una sinagoga a Jerusalem que ha deixat almenys set morts obre avui totes les portades, tant a Barcelona com a Madrid. El que ha estat definit per El Mundo com “el pitjor atemptat en sis anys” bé podria justificar aquest tractament informatiu, si bé l’aparició sobtada del nou brot de violència a Palestina en zona de màxima cobertura corre el perill de confondre al lector en lloc de donar eines per entendre el que hi passa.

El Punt Avui, per exemple, assegura que “Un dia sagnant a Jerusalem fa revifar la tensió”, una idea que també remarca el titular interior a El Periódico. En realitat, però, l’atemptat d’ahir és la causa d’aquest revifament de la tensió o només una conseqüència?

Jerusalem Est ja fa dies que viu convulsa, amb constants protestes i avalots i, també, morts i assassinats a cada bàndol. Però sembla que aquesta “tensió normal” no mereix una atenció informativa especial –amb l’excepció de la portada d’El Periódico d’ahir- amb el resultat que llavors l’atemptat apareix com un fet incomprensible i totalment irracional, totalment desvinculat d’un conflicte brutal, però amb orígens, causes i també possibles solucions.

L’incident que hauria iniciat l’actual espiral de violència, inclòs l’atemptat d’ahir, sembla –els autors materials van ser morts abans que poguessin expressar-ho- que va ser el més que probable assassinat d’un conductor d’autobús palestí a mans de colons diumenge passat. Aquest crim va arribar de forma modesta als nostres mitjans i presentat de forma confusa, amb dubtes sobre l’autoria, ja que les autoritats israelianes van presentar-lo com un suïcidi.

Però de fet, i com demostra aquest reportatge de Periodismo Humano publicat a finals d’octubre, ja llavors Jerusalem Est era “un polvorí a punt d’esclatar” i remuntava l’origen de la tensió actual a l’atac a Gaza d’aquest estiu així com un increment de les restriccions de moviments a la població palestina –inclosa aquella que té nacionalitat israeliana- i el degoteig de morts en mans de soldats i colons.

Tampoc ajuden a contextualitzar els fets i fer-los més comprensibles notícies com aquesta a La Vanguardia, on pràcticament només es recullen els atemptats palestins, donant la imatge que aquest bàndol és l’únic focus de violència. Una simple recerca, gens exhaustiva, per internet permet trobar, només en les últimes setmanes, l’atropellament mortal d’una nena palestina per part d’un colon el 19 d’octubre, la mort a trets d’un menor palestí amb nacionalitat estatunidenca el 25 d’octubre, un altre jove palestí mort a trets per la policia el 8 de novembre i encara un altre l’11 del mateix mes durant les protestes per aquella mort.

Un informe de l’ONU va recomptar fins al 27 d’octubre, la mort de 2.262 palestins a mans de les forces de seguretat israelianes o de colons. Si es descompten les víctimes dels atacs a Gaza, encara deixa una xifra de 68 palestins assassinats en un degoteig constant que quan arriba als nostres mitjans només ho fa en forma de breus.