Les festes nadalenques no han suposat cap treva als rotatius de Madrid, que han llençat una curiosa campanya conjunta per tal d’alertar sobre els riscos imminents de possibles atemptats gihadistes sense cap motiu aparent que permeti entendre els motius d’aquesta alarma.

El 2015 començava amb aquest tema com a principal titular de portada a les dues capçaleres més venudes de la capital espanyola. El País optava per un titular força sensacionalista –“L’Estat Islàmic és una amenaça molt seriosa per a Espanya”- per a l’entrevista que el diari publicava al ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, tot i que la conversa incloïa altres temes, inclosos alguns de més actualitat com la nova situació creada a Cuba amb el restabliment de les relacions diplomàtiques amb els EUA.

També El Mundo optava com a notícia més destacada el trencament de la col·laboració policial entre França i Marroc just en un moment “d’auge de l’integrisme”. El text de portada no podia començar de forma més alarmista: “Mentre el món assisteix amb preocupació a l’auge de la violència islamista i milers de joves de països musulmans, però també europeus, s’incorporen a les organitzacions terroristes (…)”. En canvi, els motius de la suspensió no s’expliquen fins al vuitè paràgraf del reportatge interior, tot i ser les denúncies per tortures presentades per expresos polítics marroquins i sahrauís.

L’endemà, la majoria de diaris elevaven a categoria de notícia important –inclosa la portada sencera de La Razón– l’anècdota que una persona amb problemes mentals causés el pànic en un tren de rodalies madrileny en assegurar que pensava fer explotar una bomba. A pesar que la persona en qüestió no tenia explosius ni s’ha confirmat que tingués capacitat per aconseguir-ne ni cap relació amb organitzacions gihadistes, no va impedir al diari de Planeta presentar els fets com un “simulacre” d’atemptat. En la reflexió sobre els impactes psicològics dels atemptats i la seva propaganda que acompanya l’article, però no s’esmenta ni una mínima autocrítica sobre el pes que poden tenir cobertures periodístiques sensacionalistes com la seva.

Des de llavors les notícies alarmants sobre “el perill islamista” no han parat de reproduir-se, incloses reaccions polítiques al més alt nivell –i vinculacions amb Veneçuela de difícil encaix;- la detenció de dos germans de l’autor material de l’11M sense cap relació amb aquells atemptats –però això només s’avisa al penúltim paràgraf,- o una portada dedicada a l’obertura de dues webs.

En canvi, aquesta la sobreinformació al voltant del tema és compatible amb el fet que la majoria de les preguntes que Mèdia.cat va formular sobre l’Estat Islàmic ara fa tres mesos continuïn sense respondre’s en les notícies al voltant del misteriós grup.

Nota: Aquesta anàlisi ha estat feta gràcies a les idees i aportacions realitzades per un lector.