Les lliçons de Ciutat Morta

Dilluns 19 de gener del 2015. El telenotícies vespre de TV3, el més vist de la cadena pública catalana, arrenca amb el 4F, un greu cas d’inculpació irregular per un agressió que va deixar tetraplègic un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona la nit del 4 de febrer del 2006. Un cas que va incloure tortures a tres detinguts i que després d’un muntatge policial va acabar amb quatre persones a la presó durant cinc i tres anys i tres mesos i amb el suïcidi d’una de les condemnades, Patricia Heras, l’any 2011. Per primer cop a la història, TV3 obre un informatiu amb aquest cas i ho fa a sant de l’emissió dissabte 17 de gener del documental que explica els fets, titulat Ciutat Morta i produït per Metromuster l’any 2013.

Televisió de Catalunya va emetre Ciutat Morta dissabte passat i ho va fer a contracor després de comprometre’s a programar-lo i desdir-se’n en dues ocasions. El director de TV3, Eugeni Sallent, va arribar a mentir en seu parlamentària després que el diputat de la CUP David Fernàndez li preguntés per què la televisió catalana havia ajornat l’emissió del treball. Finalment, la controvertida compareixença de Sallent al Parlament, la pressió dels treballadors de TV3 i les múltiples i sorolloses campanyes a les xarxes socials van portar la direcció de la cadena a moure fitxa i a fixar data d’emissió.

Aquesta llarga tasca de pressió perquè la televisió pública deixés d’ocultar el cas 4F va acabar donant fruits tot i que TV3 va seguir silenciant el documental fins i tot el mateix dia de l’emissió. Al silenci i a la invisibilització d’un documental guardonat en una desena de festivals i projectat a desenes de ciutats només va faltar sumar-hi la decisió d’un jutjat de retallar cinc minuts del treball per a convertir-lo en el contingut més vist del dia a Catalunya i en el programa més vist de la història del Canal 33: 569.000 espectadors i un 20% de quota de pantalla (per altra banda, el fragment censurat supera les 530.000 visualitzacions a Youtube). Sense anar més lluny, el popular film “Pa Negre” va tenir 42.000 espectadors al mateix programa del Canal 33.

Ciutat Morta no només ha arrasat a la televisió. Amb motiu de l’emissió pel 33, més de 300 locals de Catalunya van projectar públicament el documental dissabte a la nit. Presentacions que se sumen a les que ja s’han anat realitzant en els darrers dos anys i que acumulen milers d’espectadors. La gravetat dels fets que s’hi aborden -i que els mitjans públics han contribuït a silenciar- converteix aquest treball audiovisual en un autèntic fenomen, tal com va quedar demostrat després de l’emissió del documental quan centenars de persones es van manifestar -a mitjanit d’un dissabte- a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Recordem que TV3 no va ni notificar que s’havien retallat 5 minuts del documental original. No va informar per tant d’aquest frau als espectadors. Són els 5 minuts que deixen en evidència l’excap d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel, que en el moment de saber que el documental s’emetria per TVC va demandar el periodista de La Directa Jesús Rodríguez, per la intervenció que fa al fragment censurat. Com a televisió pública TV3 hauria d’haver tractat els ciutadans com a adults i explicar-los la decisió judicial, si no emetre les imatges censurades sense so i amb una nota informativa.

Les repercussions del documental no s’han fet esperar i són les lògiques d’un cas de la transcendència del 4F, que va acabar amb condemnes a presó i una noia morta. Lògiques, sí, però no han pas arribat perquè una de les condemnades se suïcidés, perquè tres dels detinguts denunciessin tortures, perquè l’única prova que va servir per condemnar els joves fos el testimoni de dos policies condemnats per tortures en un altre cas o perquè la hipòtesi més plausible, la del test, desaparegués de l’atestat policíac (tal com va fer patent l’exalcalde Joan Clos en una entrevista al Canal 33). No han pas arribat pel mer fet que tot això ho reculli un documental que s’ha projectat a desenes d’espais escampats per tot el territori i que ha guanyat el primer premi del Festival de Màlaga i una menció especial al Festival de Cinema de Sant Sebastià. Tot això, que és el que hauria d’haver portat el cas a obrir portades i telenotícies, ha passat sense pena ni glòria.

Les repercussions no han arribat fins que el documental s’ha emès per Televisió de Catalunya. Dos anys després de fer-se, amb un parell d’incompliments d’emissió, sense publicitar-se i amb censura inclosa. Les repercussions no han arribat fins que els mitjans que havien girat l’esquena al cas l’han situat a portada i fins que els polítics que havien beneït el muntatge s’han sumat a la petició de revisió del cas.

Això és el que passa quan un cas adquireix rellevància pública i se situa a l’agenda dels grans mitjans. Però de què serveix tot això 9 anys després dels fets i quan el cas està judicialment tancat i és difícilment revisable? Serveix perquè molta més gent conegui el cas, s’adoni de determinats abusos i funcionaments irregulars a la justícia i a l’administració pública i sigui conscient de la impunitat que hi ha al sistema pel que fa a la tortura. Només per això ja hauríem de celebrar que per fi Ciutat Morta hagi arribat a les televisions de tot Catalunya. I malgrat que ens ho podrien estalviar, això comporta que haguem de veure com polítics que llavors van mirar cap a un altre costat ara, a pocs mesos d’unes eleccions, demanin la revisió d’un cas -juntament amb tertulians professionalitzats com Pilar Rahola– només perquè ha passat a formar part de l’opinió pública. Però el muntatge policial seguirà pendent de resolució i les víctimes pendents de reparació.

Hem de ser conscients que Canal 9 o IB3 mai no haguessin emès Ciutat Morta, però també hem de ser conscients que TV3 i la resta de grans mitjans han silenciat sistemàticament el cas 4F (com tants altres, no ho oblidem). Com a ciutadans no hauríem de permetre que passin 9 anys abans que un cas d’aquesta magnitud adquireixi rellevància pública ni que la televisió pública es passi dos anys intentant evitar l’emissió del documental sobre els fets. No hauríem de dependre d’aquells mitjans que es dediquen a enterrar grans escàndols, abusos i greus vulneracions de drets mentre es limiten a repetir versions oficials. Des del cap de setmana no fem més que llegir i escoltar sobre el cas 4F. Doncs no s’hi val. No després de 9 anys de silenci.