Fran Moreno era un estudiant de periodisme que va realitzar les seves pràctiques a La Vanguardia l’any passat. La seva primera experiència professional, però, va quedar truncada de forma abrupta després que el redactor en cap adjunt, Albert Gimeno, i el cap de la secció d’esports Dagoberto Escorcia, l’esbronquessin i l’acusessin d’atacar la redacció i el diari. La seva falta va ser publicar un article al seu blog personal que ni tan sols està allotjat a La Vanguardia.

Els fets es remunten a l’abril de l’any passat, però fins ara Moreno no havia fet el pas a explicar-ho, ja que temia que la direcció de La Vanguardia no li validés les pràctiques. Arran de la polèmica per la censura de l’article d’Albert Sánchez Piñol ha decidit a fer-ho públic.

Moreno estudiava a la Universitat de Sevilla i va venir a estudiar el seu últim any de carrera a la Universitat de Vic mitjançant el programa Sicue d’intercanvi entre universitats de l’Estat espanyol. Va començar les seves pràctiques a la secció d’esports de La Vanguardia l’1 de febrer i mai va tenir problemes amb ningú. “Realitzava les tasques habituals dels becaris, redactar breus, algun reportatge sobre esports minoritaris. M’agradava la feina i crec que a ells els agradava com ho feia jo”.

El problema va arribar l’abril, quan el Barça va convocar un referèndum sobre la remodelació de l’estadi. “Com sóc soci, vaig anar a votar i en tornar a la redacció vaig veure que Dagoberto [Escorcia] havia escrit un article sobre el referèndum acusant de madridistes els que votarien no. -explica Moreno- Em vaig indignar i vaig decidir escriure un article al meu blog donant la meva opinió”.

“Poc després l’article va començar a córrer per Twitter i llavors ja em vaig imaginar que passaria alguna cosa –continua Moreno- però no a aquest nivell. Quan vaig tornar a la redacció dijous vaig estar-me una hora sense fer res, ningú parlava amb mi ni em donava feina, era evident que passava alguna cosa. Llavors va venir Albert Gimeno i em va demanar que l’acompanyés al despatx. Jo fins aquell moment no sabia qui era, l’havia vist, però ni idea del càrrec que tenia, després vaig saber tota la història del Ministeri de l’Interior i que era l’adjunt al director.”

“Al seu despatx havia imprès converses meves de Twitter amb una antiga directiva de l’era Laporta. Llavors va començar una esbroncada terrible en què fins i tot va arribar a cridar-me. Va dir-me que els havia decebut, que havia de demanar perdó a la redacció, acabar la pràctica i no tornar mai més”.

Quan Moreno va tornar a la secció d’esports, però, els seus maldecaps no havien acabat. Llavors va ser el torn d’Escorcia, qui va tornar a renyar-lo, acusar-lo d’explicar “intimitats de la redacció” i acabar amb la frase “Ets un puto traïdor. Marxa i no tornis més”. Moreno explica que “vaig intentar demanar-li perdó i explicar que jo volia criticar la directiva del Barça més que el diari i que al final jo no canviava d’opinió pel fet de treballar allí, però no va escoltar-me, així que vaig agafar les meves coses i mai més he tornat a La Vanguardia”. Aquest és el punt en què les dues versions difereixen més. En declaracions a Mèdia.cat, Escorcia, si bé corrobora que Moreno va ser acomiadat per aquest motiu -“havia perdut la confiança de la direcció”- nega que esbronqués ningú ni que li digués traïdor. ““Vam parlar amb normalitat, jo no sóc violent i mai abans havia tingut problemes amb ningú de la redacció”.

A la universitat van recomanar Moreno despenjar l’article i intentar de refredar la tensió per tal de salvar les pràctiques. “Ara ja són un llicenciat i ja puc explicar-ho”, conclou Moreno.

Per la seva banda, Escorcia recorda que estava content amb la feina de Moreno i que va sentir-se molt decebut per un article que considera “ofensiu per a mi i per a la redacció. No es corresponia amb el tracte que li estava donant i em vaig sentir enganyat”. Davant aquesta pèrdua de confiança considera que l’acomiadament de Moreno era inevitable.

Tot i la degradació de la relació, Escorcia destaca que “vaig qualificar Moreno sense tenir en compte aquest incident per tal de no perjudicar-lo”.

Paradoxalment, també Gimeno havia perdut, poc abans, una feina per la seva gestió de Twitter. En concret va ser cessat com a director de Comunicació del Ministeri espanyol de l’Interior per haver anunciat per aquesta xarxa social la detenció d’uns presumptes membres d’ETA abans que aquesta es fes efectiva, posant en perill tota l’operació i en ridícul el mateix ministeri. Llavors va tornar a La Vanguardia –on ja hi havia treballat- com adjunt del llavors flamant director Màrius Carol.

En el passat La Vanguardia ja va censurar el blog de Lali Sandiumenge, allotjat al seu servidor però independent del diari i no remunerat. En aquest cas, però el blog de Moreno ni tan sols es trobava allotjat al seu portal.