Tragèdia a l’Institut Joan Fuster de Barcelona: Un estudiant mata un professor i fereix quatre persones més –entre alumnes i professors- fins a ser detingut pels Mossos d’Esquadra. Mobilització immediata de tots els mitjans per aconseguir la millor exclusiva dels fets. Resultats:

  1. L’agressor tenia 13 anys (o 14).
  2. Anava armat amb una ballesta i un ganivet. O una ballesta, un ganivet i una pistola de balins (o “una pistola” a seques). O una “pistola casolana”, un ganivet i un còctel molotov. A vegades portava fins a les quatre armes al mateix temps i la ballesta “estava feta amb bolígrafs”.
  3. Al professor mort li ha disparat una fletxa al pit. O l’ha apunyalat a la panxa amb el ganivet.
  4. Els ferits són dos alumnes i dos professors. O tres alumnes i una professora.
  5. Ha disparat amb la ballesta a una alumna, filla d’una professora també atacada. O l’ha atacat amb el ganivet.
  6. A pesar del nivell de detallisme del principi de l’agressió, sembla que no se sap res dels altres dos ferits.
  7. “Feia llistes dels alumnes i professors que volia matar”. “Havia anunciat que s’allistaria a l’exèrcit i després tornaria per matar tots els professors”. O fins i tot “en una bossa s’ha trobat una llista amb noms dels seus companys de primària”.
  8. Tenia una col·lecció d’armes a casa: “una ballesta, ganivets, un martell, un còctel molotov”. Un martell? I la pistola?
  9. Tots els mitjans han fet la seva peça explicant quins són els requisits legals per comprar una ballesta –en alguns casos oblidant recordar que cal ser major d’edat. Però no estava feta amb bolígrafs?
  10. Aficionat a “temes militars” i a la sèrie Another, “molt violenta”. Sempre “segons els seus companys d’estudis.
  11. “Primer incident d’aquest tipus a l’Estat espanyol” segons el sindicat ANPE. A pesar d’això El Mundo publica l’article “Altres morts violentes i temptatives d’atemptats a centres educatius espanyols“, probablement el més alarmista i sense fonament d’aquesta història.

Aquests són només alguns exemples de les contradiccions que poden trobar-se entre els diferents mitjans –a vegades dins un mateix mitjà i tot- en les informacions relacionades amb l’assassinat. I això sense comptar amb els intents de fer un quadre psicològic del presumpte agressor a partir de les declaracions de menors d’edat en estat de shock.

És evident que la situació és confosa i que no hi ha massa informació fiable i és impossible contrastar-la, però potser la solució seria plantejar-se si val la pena fer una cobertura amb aquestes bases.

Nota: A això, caldria afegir les ofertes de diners als menors que vulguin vendre exclusives, realitzades a les portes del mateix institut i que han comportat l’expulsió dels periodistes per pares i professors, segons denuncia Albert Martínez al seu Twitter.