Xarlatans i pseudociència en màxima audiència

Televisió de Catalunya emet els diumenges en horari de màxima audiència El Mur, un programa que prepara sis persones que no fan esport sovint per córrer la marató de Barcelona. En el període previ a la cursa, els participants estan acompanyats per “quatre assessors que els ajudaran a assolir el seu objectiu amb garanties d’èxit”.

Sobta que, davant d’aquest repte, cap dels assessors no sigui un metge i crida l’atenció que un d’ells, Xevi Verdaguer, es defineixi com a “psiconeuroimmunoendocrinòleg”. Verdaguer, que és fisioterapeuta i no metge, es presenta al programa amb un nom que pretén condensar, entre altres branques de la salut, diverses especialitats mèdiques (psiquiatria, immunologia, neurologia i endocrinologia) que només poden estudiar els llicenciats en Medicina que han superat el MIR. Per obtenir les quatre especialitats amb la garantia del ministeri de Sanitat, s’haurien d’estudiar per separat i, com a mínim, caldria dedicar-hi uns 16 anys de formació, al marge de la llicenciatura de Medicina inicial, cosa que el “psiconeuroimmunoendocrinòleg” del programa no ha fet.

Per si fos poc aquesta confusió amb què El Mur es dirigeix a l’audiència, en el primer dels programes Verdaguer va recomanar a un dels participants eliminar el gluten de la seva dieta, basant la indicació en la seva morfologia facial, una eina de diagnòstic sense cap mena d’aval científic. En un article a El Periódico posterior a aquesta emissió, l’endocrinòloga i coordinadora de Suport Nutricional de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Rosa Burgos, explicava a Verdaguer l’error que suposa treure el gluten de la dieta d’una persona que no és celíaca o que no pateix alguna malaltia en concret per substituir-lo per aliments especials, innecessaris o més cars.

Des de la perspectiva dels mitjans de comunicació, el problema és que el criteri científic de la metgessa de la Vall d’Hebron queda reduït a un article de poques línies, mentre que un individu que no és metge i que té la barra de “diagnosticar” —a més, erròniament— a partir de la morfologia facial té la tribuna d’un programa de la televisió pública en horari de màxima audiència. I és aquí on falla la responsabilitat social del mitjà, perquè facilita a qualsevol xarlatà transmetre una informació falsa embolcallada de presumpta seriositat. Així és fàcil que l’audiència més desprevinguda del programa hi pari atenció i es deixi ensarronar. “Per què haig de menjar jo productes amb gluten si un ‘especialista’ [les cometes són meves] ha dit per la tele que no cal?”, es podrien amb raó preguntar molts teleespectadors. Resumint: la pseudociència i les pseudomedicines golegen la ciència amb la complicitat acrítica dels mitjans.

Aquest és només un dels molts exemples on la pseudociència campa pels diaris, les televisions i les ràdios sense el mínim esperit crític dels mitjans ni dels periodistes. Tot i algunes excepcions, és fàcil trobar entrevistes o articles plens de bon rotllo amb pseudomedicines i enganys diversos, com l’homeopatia, les dietes anticàncer o els defensors de no vacunar els infants. Això contrasta amb el posicionament crític que des dels mitjans se sol tenir amb la indústria farmacèutica, una actitud que el periodista sempre hauria de tenir i no només en casos puntuals. O els professionals elevem el rigor davant de la proliferació de xarlatans amb pell de xai o farem dels nostres mitjans espais còmplices amb pseudocientífics i pseudomedicines que ens volen prendre el pèl i molt sovint els diners. Ens convé parar-los els peus, pel bé de la nostra salut i de la dels nostres mitjans.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

5 Comentaris

  1. natalia

    De vegades som crítics amb la resta de professionals i no veiem els nostres propis errors.
    No creu que un periodista com vostè, hagués hagut de informar-se millor sobre la psiconeuroimmunologia?
    Em sembla una falta de respecte molt gran cap a molts professionals, anomenar-los xarlatans i que enganyen a la gent…
    No és pas un títol que s’han tret de la màniga, sap?

    En fi, quin gran nivell periodístic. A més, com que té por dels comentaris, no es publiquen.

    Li aconsello que abans d escriure pensi i investigui, és molt fàcil criticar per criticar.

    Sap que a molta gent ens han ajudat aquests xarlatans que diu vostè? Clar, vostè això li he es igual. Sap també que hi han dietistes, que no han estudiat medicina?

    • Anna

      Els dietistes no estudien medicina perque existeixen els estudis propis de Nutrició Humana i Dietetica com a carrera…al contrari, els metges que han estudiat medicina no estudien gairebé res dels continguts que s’hi ofereixen. Un altre tema és que moltes persones que s’autodenominen dietistes no hagin estudiat la carrera i simplement hagin fet “cursets d’alimentació”.

  2. Ton

    Completament d’acord, Natàlia. El xarlatà del que parlen ha tornat la il.lusió a la nostra família. Després de 12 anys de patiment, després d’haver renunciat a coses que eren factibles i que ja no seran per culpa de la malaltia, ara resulta que tot té cura. Després de 12 anys de sentir-nos a dir que la meva dona estaria malalta per sempre, ara sembla ser que s’està curant gràcies al xarlatà. El gran atac de banyes de tants i tants metges que s’han passat lw vida

    • Ton

      El gran atac de banyes de tants i tants metges que s’han passat la vida predicant maneres de fer errònies per ignorància, però que davant l’evidència de millora, tanquen els ulls per no frustrar-se i passen de llarg del que tenen al davant. Felicitat immensa d’haver-nos creuat amb el Xevi Verdaguer.

  3. Piero

    He llegado a este artículo por casualidad, ‘saltando’ de una página a otra, y la verdad es que lo suscribo absolutamente. Es una lástima que proliferen pseudoprofesionales que se aprovechen de la desesperación de algunas personas, pero mucho más grave aún que se les dé tribuna en medios de comunicación que pagamos todos.