La cinquena edició de l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2014 posa el focus en les pràctiques dubtoses de les grans empreses sense estalviar-se de dir cap nom. Les relacions perilloses amb la màfia de la filial italiana de Gas Natural, els astronòmics beneficis de Gilead, la farmacèutica que comercialitza la cura contra l’hepatitis C, els abusos de Petromiralles a l’Àfrica o l’acaparament de contractes i ajudes públiques per part de companyies com Telefónica, Endesa o Freixenet centren el gruix dels reportatges que els grans mitjans, sigui per la raó que sigui, han preferit relegar.

Mentre la corrupció política omple cada vegada més pàgines de diaris i hores d’informatius, i cauen murs entorn institucions abans ben protegides de l’escrutini púbic com la Monarquia o l’Església, les pràctiques dubtoses o abusives de les grans corporacions es manté com el gran tabú per excel·lència en els mitjans.

Així, els mecanismes pels quals Gilead va aconseguir quedar-se la patent d’un medicament revolucionari per combatre l’hepatitis C i així quadruplicar els seus beneficis és segurament un dels temes estrella de l’actual edició de l’Anuari Mèdia.cat. Una història obviada pels mitjans a pesar de l’intens seguiment que va tenir la lluita dels malalts per aconseguir que la seguretat social cobrís el seu tractament.

Les fosques relacions de la filial italiana de Gas Natural –intervingudes cautelarment per un jutge antimàfia des de fa mesos- és un dels grans temes econòmics silenciats a casa nostra (http://www.media.cat/anuari/gas-natural-i-el-meta-de-cosa-nostra/). Un reportatge, a més, marcat per les dificultats a l’hora de trobar fonts que s’atrevissin a trencar l’estricta omertá imposada per la Cosa Nostra.

Els abusos d’una altra energètica catalana, en aquest cas Petromiralles, a Guinea Bissau. Allí, l’empresa hauria aprofitat les seves relacions amb un govern corrupte per expulsar diferents comunitats de les seves terres i acaparar sòl fèrtil per a la producció agrícola intensiva sense respectar els drets laborals o la legislació ambiental.

També tenen el seu espai la concentració de les ajudes europees a la promoció del vi per les grans empreses del sector –especialment Freixenet- i el control de les adjudicacions en TIC de la Generalitat (http://www.media.cat/anuari/el-pastis-de-les-tic/) –“el contracte del segle”- per part de Telefónica, T-Systems i Seidor, l’empresa on treballa el cunyat d’Artur Mas. O el descobriment que el secretari del Consorci del Fòrum de les Cultures 2004 era al mateix temps apoderat d’Endesa (http://www.media.cat/anuari/endesa-i-les-ombres-del-forum/), empresa que va deduir 36 milions en impostos gràcies al seu patrocini de l’esdeveniment.

Però no només el periodisme econòmic té cabuda a l’Anuari Mèdia.cat. Dos reportatges d’investigació incideixen directament a l’esfera política. El primer indaga sobre els misteriosos comptes de Societat Civil Catalana (http://www.media.cat/anuari/els-comptes-de-societat-civil-catalana/), una entitat que ha ingressat només 15.000 euros per part de les quotes dels seus socis i 963.000 –més del 95% dels pressupost global- per donacions privades anònimes.

El segon és l’experiència com a advocat del Banc de Crèdit Balear i assessor en desnonaments de l’actual batlle de Palma, el ‘popularista’ Mateu Isern, qui no va tenir cap problema en decretar la ciutat com “lliure de desnonaments” a pesar que aquests segueixin produint-se.

Altres investigacions de l’Auari Mèdia.cat analitzen en profunditat les problemàtiques socials i ambientals del model econòmic del turisme de creuers a Barcelona, de la producció massiva de ramaderia porcina a Lluçanès i Noguera i del desmantellament del sector públic al País Valencià.

Finalment, aquesta edició de l’Anuari torna a tancar-se amb un reportatge sobre processos socials invisibilitzats als mitjans. En aquest cas el paper de la banca ètica a l’hora de salvar les entitats del tercer sector a Catalunya, ofegades per les retallades i els impagaments de la Generalitat.

L’Anuari Mèdia.cat 2015 aporta, a més, altres novetats: En cada un dels mesos s’inclou un almanac amb aquells casos més destacats de silenciament, manipulació o atacs a la llibertat d’expressió que l’Observatori ha anat recollint al llarg de l’any. Així com una infografia que presenta de forma directa i gràfica una història relacionada amb el funcionament dels mitjans de comunicació.