Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa uns quants dies que la diftèria també ha infectat els mitjans de comunicació, després del primer cas a Catalunya en més de 30 anys. Responsables en matèria de salut pública han recordat aquests dies la necessitat de vacunar-se per prevenir la malaltia i les morts associades per infeccions com la d’aquest bacteri. Però un sector de la societat posa en dubte les vacunes. Per què no tots els pares vacunen els seus fills de la mateixa manera que els asseuen al cotxe en cadiretes homologades i els corden el cinturó? Vacunar-se, com posar-se un cinturó, es qüestió de responsabilitat.

Com a periodistes nosaltres també exercim una responsabilitat. Malauradament, alguns mitjans de comunicació –fins i tot líders d’audiència– han estat infectats pel virus de l’asimetria de les fonts. En un acte de pseudo-equanimitat han posat a la mateixa alçada en una peça informativa els portaveus de mesures de salut pública i els representants de les lligues per a la llibertat de la vacunació. Inadmissible.

Les vacunes emergeixen de la recerca i del mètode científic. En canvi, els arguments antivacunes es construeixen sobre la ideologia. Una vacuna, com qualsevol fàrmac, ha de superar quatre fases de recerca per arribar al mercat. Després d’aquest procés, de dues dècades d’investigació com a mínim, encara hi ha persones que creuen que vacunar els seus fills és intoxicar-los? Un posicionament no té res a veure amb l’altre, perquè els plantejaments neixen de raonaments que no tenen res a veure.

Malauradament ara hem vist el risc enorme de no vacunar-se. Però no és l’únic. Com a periodistes també correm el risc de desinformar a la ciutadania. No intentem suplir la utopia de la objectivitat oferint tots els punts de vista, encara que estiguin desequilibrats. “Si no és defensa no és periodisme”, argumenta Jeff Jarvis al seu últim llibre El fin de los medios de comunicación de masas, i posa un exemple que podríem aplicar en el cas de les vacunes: “Quan els periodistes especialitzats en salut et diuen com evitar el càncer o fins i tot com perdre pes, això és defensa”.

Fins ara ja hi ha vuit nens més portadors d’aquest bacteri que, per sort, no han manifestat la malaltia. Si us plau, no deixem que també s’infectin els periodistes. Vacunem-nos contra l’asimetria de les fonts.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

4 Comentaris

  1. Hernan Collado

    Hola,

    No sóc favorable ni detractor de les vacunes per si mateixes però per a mi si que és un dilema important vacunar o no als meus fills per què existeixen poderosos arguments contra el sistema de vacunació (no contra l’efectivitat / bondat de les vacunes).

    Em genera molta impotència veure aquests dies com els poders públics han aprofitat uns esdeveniments lamentables per criminalitzar i estigmatitzar la població no vacunada sense cap interès en apaivagar l’alarma social més que probable contra ella, sentint parlar dels “anti-vacunes” quan no hi ha cap col·lectiu organitzat que s’identifiqui com a tal, i sentint de les nostres autoritats afirmacions tan simplistes com “nen vacunat, nen protegit; nen no vacunat, nen no protegit”. L’objectiu evident és aprofitat l’esdeveniment per convertir la vacunació en una obligació de fet ja que no són capaços de generar confiança en un sistema que té massa interrogants.

    En aquest context, no entenc que media.cat pugui expressar (o algú des de media.cat pugui expressar) una opinió com aquesta, demanant que se silenciïn encara més les veus crítiques i no preocupant-se de la manipulació evident que hi ha darrera de tot (independentment de si els interessos són lloables o no). Simplement, decebedor.

    Cordialment,

    Hernan

  2. Alexis

    Malauradament, aquest article reprodueix el mateix error que molts mitjans de comunicació: simplificar el debat reduint-lo a pro-vacunes i anti-vacunes. Hi ha metges crítics amb el sistema actual de vacunació, no per ideologia, sinó des del seu coneixement mèdic, i que no diuen que no s’ha de vacunar de res, sinó que critiquen la idoneïtat d’incluir determinades vacunes al calendari o els possibles efectes d’un excés de vacunació… Als debats actuals aquesta postura està invisibilitzada, ja que només s’ens ensenya anti-vacunes d’una banda, i de l’altre responsables polítics o sanitaris que per exemple després d’uns cas de diftèria opinen que també s’ha de vacunar de la varicel·la!

  3. Gerard Batalla

    Per què es filtra des del minut zero que l’infectat és un nen sense vacunar? Qui facilita aquesta dada? Qui la confirma? Per què es llança els mitjans sobres els pares que no vacunen i sobre els d’Olot concretament? Com és que no s’explica que la bactèria es transmet també entre persones vacunades i es culpa directament al nen infectat del contagi de la resta? Com és que circula la bactèria de la diftèria? D’on ve el focus? Per què el Conseller no ho explica i per què els mitjans van repoduïnt les seves cortines de fum i globus sonda (com ara el tema la implantació de la vacunació per la força)? És una dada cinetífica o no que els 90% dels casos de diftèria van remetre abans de la seva vacunació? és possible que el nen d’Olot hagi posat al descobert la circulació d’una bactèria de creixement estríctament correlacionat amb les condicions de vida? És possible que les condicions de vida en que tornen a viure algunes families estiguin en l’origen de la reaparició d’aqueta bactèria? És una dada certa que la vacuna de la diftèria es subministra en un pack amb altres vacunes qüestionades i sense possibilitat d’administrar-se per separat? Es pot tractar el tema de la vacunació en el seu conjunt com fa el Conseller, sense analitzar cas per cas, vacuna a vacuna? Per què el debat és vacunes sí/vacunes no quan estem parlant d’una en concret, la de la diftèria? No és una mica moralista, generalista, universalitzant i poc ajustat a la realitat concreta de la diftèria parlar de “el risc enorme de no vacunar-se”? Fins a quan cal continuar reproduïnt l’esquema simplista de coneixement=ciència = positivismes científic = únic coneixement >>> decisió política? Som conscients o no que la ciència com a institució és intrínsicament contradictòria i que sobre la major part de temes polèmics no expressa un consens? Reduïr la presa de decisions a allò que diu la ciència no és el govern del savis que proposava Plató? O el govern de la tecnocràcia (que proposaven i proposen altres)? No són aquestes preguntes que s’hauria de fer algú en algun observatori dels mitjans, apart de donar lliçons morals des de la més absoluta ignorància?

  4. nuriajar

    Moltes gràcies pels vostres comentaris. M’agrada que el meu article d’opinió n’hagi estimulat d’altres que ara l’acompanyen. Aquest debat és apassionant i la xarxa dificulta el dinamisme que s’aconsegueix en una discussió de bar, per exemple.

    M’agradaria aclarir que l’objectiu del meu article no és demanar que se silenciïn les veus crítiques ni simplificar el debat reduint-lo a pro-vacunes i anti-vacunes, sinó posar de manifest una de les males pràctiques que la nostra professió ha assumit com a normal: l’asimetria de les fonts.

    Quan els mitjans de comunicació tracten notícies amb rerefons científic moltes vegades es comet aquest error: posar a la mateixa alçada persones que neguen una evidència que ha estat demostrada a través del mètode científic. Evidentment que la ciència no és perfecte, perquè la fan persones, però té uns mecanismes de funcionament molt bons que no són equiparables a d’altres opinions que es fonamenten en ideologies, per exemple.

    Sobre els comentaris concrets. Un debat des del punt de vista científic i mèdic sobre la idoneïtat d’incloure determinades vacunes al calendari em semblaria molt enriquidor. Per suposat. Com diu l’Alexis, tan de bo hi hagués més continguts d’aquestes característiques en què es plasmés la gamma de grisos, no només els extrems. En aquesta línia, el Gerard planteja moltes qüestions interessants que els mitjans s’haurien de fer si no es treballés amb els ritmes de producció infernal de moltes redaccions. Tan de bo, tan de bo!!!

    Hernan, com bé dius, els poders públics han aprofitat per criminalitzar i estigmatitzar la població no vacunada. Fins i tot també alguns periodistes. Penso que aquesta no és una bona estratègia, com tampoc ho és fer obligatòria la vacunació. Aquests dies s’han publicat articles molt interessants, com el de Javier Salas a El País, us el recomano
    http://elpais.com/elpais/2015/06/09/ciencia/1433804635_374514.html