Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Unes piulades de 2011 del ja exregidor de Cultura de l’Ajuntament de Madrid, Guillermo Zapata, el ja famós ‘tuitgate’ s’han convertit en la principal notícia política de l’Estat espanyol en els darrers tres dies. La notícia no només ha monopolitzat les portades de diaris de Madrid. Al País Valencià i les Balears també hi ha sortit. A Catalunya, on un altre tema d’una importància també relativa –la consulta interna d’UDC- ha copat tot l’espai, l’impacte ha estat més reduït però ha segui sent significant.

Des de diumenge, editorials, tertúlies i informatius de ràdio i televisió han convertit un tema local d’importància més aviat modesta en un veritable escàndol sobre el qual ha pivotat tota la informació política. Potser el cas hauria pogut servir per a un debat sobre els límits de l’humor, l’exposició pública dels usuaris de xarxes socials o fins quan es poden demanar responsabilitats als polítics per accions prèvies al seu mandat, però això no és el que ha passat.

Paral·lelament, ahir se sabia que el tribunal encarregat de jutjar el cas de la trama Gürtel estarà format per dos jutges amb conegudes simpaties pel PP. Enrique López, exvocal del CGPJ a proposta d’aquest partit, serà el ponent d’una sentència que també ha de votar Concepción Espejel, relacionada amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Un fet que pot influir enormement en el principal cas de corrupció que ha viscut l’Estat espanyol des de la fi del franquisme.

tuitgateLa notícia ha estat publicada a alguns dels principals mitjans, però els seus directors no sembla que els hagi semblat prou important com per a modificar l’agenda mediàtica. Entre els diaris en paper, només ha arribat a una portada, la del gratuït 20 Minutos, que tot i això li ha dedicat un espai minúscul, sobretot en comparació amb la dimissió de Zapata, que ocupa el titular principal. La resta, ni això.

El País ha dedicat dos editorials a demanar la dimissió del regidor madrileny, però cap a la recusació dels magistrats de l’Audiència Nacional espanyola. Un altre exemple gràfic és el dels informatius vespertins de Cuatro d’ahir: El “tuitgate” ocupa fins a una quarta part de tot el temps dedicat a l’informatiu. Les relacions dels jutges de la Gürtel han ocupat menys d’un minut ja a la segona meitat del programa. O en un tercer mitjà: El Periódico destina fins a quatre articles d’opinió al cas de Zapata i en canvi cap a l’escàndol judicial, que limita a la publicació d’un teletip d’agència.

I tot això sense entrar a analitzar els mitjans més conservadors o simpatitzants del PP.