Amb el canvi de governs municipals, Barcelona tindrà una nova directora de comunicació, Àgueda Bañón. Un nomenament que els mitjans generalistes han cobert centrant-se en l’activisme pornogràfic de Bañón i relegant a un segon i tercer pla la seva formació com a comunicadora.

Així ho exemplifiquen aquests titulars: “Una activista post-porno, nova directora de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona” (La Vanguardia), “Colau ficha a una activista ‘post porno’ para llevarle la comunicación” (El País) o “Una defensora d’un porno feminista, nova directora de l’Ajuntament de Barcelona (TV3) per posar-ne algun exemple d’entre la multitud.

Primera pregunta: per què es destaca per davant de tot la seva vinculació amb la pornografia? És que és més rellevant conèixer el bagatge activista que la trajectòria professional de Bañón per a la ciutadania barcelonina?

Segona pregunta: és més noticiable la defensa d’un porno feminista que haver estat treballant a l’Observatori DESC que defensa els drets humans, per exemple?

Tercera pregunta: per què aquest tractament informatiu tendenciós en què s’il·lustra Bañón amb fotografies del seu passat com a activista en comptes de fer-ho amb una fotografia actual neutra?

Malauradament, tornem a estar davant d’un escarni moralista encobert en què, indirectament, es jutja una dona que reivindica una sexualitat lliure i plena en un món d’homes encorbatats. Un tractament que prejutja i alimenta la polèmica i és que ningú l’ha entrevistada ni la descriu segons el seu talent com una dona professional i capacitada, però tots els mitjans contribueixen a esbombar un passat activista que la mateixa Bañón defensa i expressa amb plena naturalitat en un dels vídeos de la campanya de Barcelona en Comú.

Sembla ser que, una vegada més, seguir la lògica mediàtica del morbo és més pràctic i rendible que fer un discurs que naturalitzi i socialitzi la capacitat de qualsevol dona en l’esfera pública sense haver-se de justificar de cadascun dels actes de les nostres vides. Massa sovint, la mordassa ens la posem nosaltres mateixos.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

3 Comentaris

  1. ana

    Cada uno puede pensar y defender sus pensamientos en cualquier momento o lugar. Yo considero que si algo no te gusta, en lugar de integrarte en ello, aunque sea modificándolo, no te gusta, o sea no se trata de decir que las mujeres también pueden protagonizar pornografía, sino que la protagonice quien la protagonice, es una forma de utilizar al ser humano, sea hombre o mujer. Es sólo una opinión. Agueda, en su momento,
    tenía la suya y la defendía.

  2. Samre

    Primera i única pregunta: Quin és el currículum d’Àgueda Bañón (eufemísticament: trajectòria professional)?

    Fóra molt interessant conèixer-lo, per poder rebatre els titulars.

  3. misogíniasotalespedres

    És habitual en aquesta mena d’articles posar el currículum de l’afectat/da per mirar de rebatre els suposats greujes. Però com no en té i és evident que no té qualificació per fer aquesta feina hem d’enfocar l’article amb suposicions i atacs injustificats a companys periodistes. Perquè, la seva experiència d’activista post-porno, no és rellevant? No és una part important del seu escasíssim currículum? I en aquest article, no és important la procedència de l'”agreujada” i els seus vincles personals i professionals amb qui l’ha escollida? Tampoc és noticiable que sigui, ella també, una ex-DESC?