La mort de l’empresari i mecenes Leopoldo Rodés ha arribat avui a totes les portades de Barcelona i també a algunes de Madrid. La seva condició, no només de potent empresari, sinó també d’important mecenes i destacat membre del món associatiu econòmic segurament justifiquen aquesta cobertura. El to hagiogràfic dels obituaris és l’habitual d’aquest tipus de gènere periodístic, una tradició fonamentada en el respecte al mort, però allunyada de l’esperit crític que hauria de tenir qualsevol escrit periodístic, tal com Mèdia.cat ha assenyalat en altres ocasions.

Però tot i aquest context, hi ha dos diaris que han superat fins i tot aquests supòsits, concedint a la mort de Rodés un estatus que podríem considerar desmesurat per algú desconegut per a una majoria del públic.

ara9-7-15El primer és l’Ara, que reserva la major part de la portada i fins a sis planes del diari a cobrir la notícia. Acompanyen la crònica cinc articles d’opinió, tots ells, com es podia esperar, laudatoris amb el finat fins al punt d’esdevenir repetitius. Però perquè l’Ara considera tan rellevant la mort de Rodés, més i tot que La Vanguardia, habitualment més fixat amb els esdeveniments de l’alta societat? Naturalment pot haver-hi diferents motius, però és probable que el seu fill, Ferran Rodés sigui l’editor del diari, hagi pesat en la decisió periodística. El fet, però, només es comenta de passada al quart paràgraf de la notícia que repassa la seva trajectòria.

L’altre diari que més s’ha bolcat a homenatjar Rodés és El País. Si bé la presència de la notícia en portada és minúscula, a l’interior poden trobar-se fins a sis peces dedicades a lloar l’empresari. Casualitat o no, Rodés havia estat membre del consell d’administració de Prisa, editora de El País, una dada que també es comenta sense destacar-la a la crònica del diari.

La majoria d’obituaris han destacat el paper de Rodés en l’organització dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona i això s’ha fet, paradoxalment, amagant la seva amistat amb Juan Antonio Samaranch, sense la qual no s’entendria els motius d’aquest rol. Tampoc s’ha investigat –ni ara ni en el passat- les motivacions econòmiques que podia tenir Rodés en l’esdeveniment i que van ser comentades per l’alcaldable d’ERC a Barcelona i antic integrant del gabinet de premsa olímpic, Alfred Bosch durant la campanya electoral. Unes revelacions que ningú s’ha animat a investigar.

Però és en l’espinós tema del sobiranisme on la transversalitat de Rodés aconsegueix els resultats més sorprenents. La majoria opta per obviar el fet que a l’empresari se’l considerava refractari, quan no una de les puntes de llances de l’oposició al sobiranisme català i que l’Institut d’Empresa Familiar que va fundar del qual n’era president d’honor no és una institució gaire procliu a les aspiracions catalanes. Ni tan sols els mitjans que podrien considerar això un actiu hi entren i només La Razón –el diari de Madrid que més espai dedica en portada als fets- aprofita per ressaltar l’espanyolitat del finat. Fins a quatre vegades ho recorden en l’article. Només l’Ara explica que “segons expliquen en el seu entorn, organitzava freqüents sopars per debatre sobre el procés sobiranista” i que “sobre el 27-S, es declarava ‘un optimista preocupat’”. El que no detalla el diari és quin era el sentit de la preocupació.

Un Comentari

  1. josero

    Quin final !!! un accident a l’autopista AP-7, propietat d’Abertis (filial de la caixa), on Leopoldo Rodés va trobar la seva mort. Aquest personatge segur que va ser d’una de les 300 famílies que manen a Catalunya y més enllá. Per exemple com conseller executiu a bancs: La Caixa, Inbursa, Banco Central en Catalunya, Banco Urquijo, Banco Vitalicio, Banco del progreso.
    A mitjans de comunicació: Sogecable, Havas Media
    A mitjans de transport: Abertis, Ferrocarrils de Catalunya, RACC
    A institucions culturals: MACBA, Fundadción Arte y mecenazgo, Christie’s International Europe, del Internacional Council del MoMa de Nueva York y del National Committee del Whitney Museum of American Art.

    Queda clara la conexió banca-mitjans de comunicació i les seves armes de control, la publicitat, també está gestionada per les mateixes persones amb interessos creuats !!