Televisió de Catalunya té un problema amb els castells. Quedi admès d’entrada que el món casteller és dels mons més sectaris i ‘fanàtics’ que hi ha i, consegüentment, dels més complicats de fer contents. Acceptades, doncs, les misèries i les pegues, procuraré argumentar la sentència amb valor i seny.

A la TVC, tot i que en els darrers anys s’ha esforçat per millorar, encara li queda molt per cobrir com cal aquesta tradició catalana, Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any 2010. Poca broma.

No és un estirabot meu, això de comentar com ‘la nostra’ treballa amb més o menys fortuna en aquest àmbit. És compartit per protagonistes i aficionats del món casteller que TVC -que la volem plural i referent- s’hi ha de posar. Ho comentava un minyó de Terrassa, fa uns anys i pel broc gros, en directe pel Quarts de nou.

Darrerament el nombre de colles i d’aficionats s’ha multiplicat. Tenint en compte les diferències evidents en els nivells d’expertesa és comprensible el dilema de la televisió catalana a l’hora de fer un programa bàsicament didàctic -per qui pràcticament no en sap gens, de castells- o un programa per aquells que, si poden, cada diumenge van a plaça i saben de quin mal peca cada colla. Amb el temps, sembla que -més o menys- s’ha trobat un punt d’equilibri, així que arraconarem per ara quin to ha de tenir aquest programa, que dóna per parlar-ne tres rondes i la de pilars, com a mínim.

L’escàndol, des del meu punt de vista, és en casos com el de diumenge. Parteixo mostrant tot el respecte i admiració per la diada de les Santes de Mataró i el recital que van fer-hi tant les colles convidades com l’amfitriona (quatre castells emmanillats deixen, com a mínim, sense alè -hi entenguis o no hi entenguis de castells-). Ara bé, a la cobertura que en va fer TVC al vespre, les Santes n’haurien hagut de ser, com a mínim, coprotagonistes.

Per Santa Anna es fan castells, també, al Vendrell (ep, i a molts altres llocs!) i justament diumenge els Nens del Vendrell (una de les colles més antigues de Catalunya) va aconseguir superar la seva història i descarregar el seu primer 5 de 8, la catedral. TVC ha de saber què suposa que una colla que havia estat referent en aquest món aconsegueixi, després d’uns anys poc afortunats, superar la seva pròpia història. TVC ha de saber què és notícia, també en aquest món. És notícia i, com a tal, n’han parlat la majoria de cròniques castelleres de la premsa escrita catalana però no TVC. TVC va fer un bon especial les Santes però no va dedicar ni dos minuts a comentar què havia passat, en aquest cas, al Vendrell. I serveixi aquest cas com a exemple d’altres situacions similars.

Quan salvem el format ens falla la cobertura. No és que no estiguem mai contents -o no és només això. És que si la nostra televisió pública no és capaç de tractar una tradició declarada Patrimoni de la Humanitat com cal -amb coneixement del tema, amb perspectiva històrica, amb criteri- qui ho farà? Si no nosaltres, qui, TVC? 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

4 Comentaris

  1. Albert

    Trobo molt encertada la reflexió que fas Eli, i en comparteixo part del contingut (sobretot això del difícil que és fer contents als castellers, grup en el que m’hi incloc també a mi). Dit això, i una mica per al•lusions, m’agradaria respondre a alguna de les coses que dius:

    1. L’especial de Les Santes constava de dues parts, una transmissió íntegra de la diada en directe, emès per les televisions de la Xarxa de Comunicació Local, i un resum d’aquesta, que s’emetia la mateixa tarda al TV3 (de forma molt més reduïda). Si revises la retransmissió en directe (ho pots fer aquí http://www.xiptv.cat/la-diada/capitol/festa-major-de-les-santes-de-mataro ) veuràs que instants després que els Nens del Vendrell descarreguessin el cinc de vuit es va explicar en directe i es va felicitar la colla per aquesta gesta.

    2. Parles “d’escàndol” sobre el que va fer TV3 en aquest cas. Entenc el comentari, però jo potser ho suavitzaria una mica… em refereixo a que el programa que es feia a TV3 no era un repàs del cap de setmana casteller sinó simplement un resum de la diada més destacada del cap de setmana. Una tria, al meu entendre, justificada pels castells que s’hi van veure, a anys llum del que es va veure aquell cap de setmana a la resta de places. De fet, així és deia el programa “La diada: especial de Les Santes de Mataró”. I és un format que es repeteix fins a sis vegades durant la temporada.

    3. I per últim, aprofito per respondre la teva – encertada – pregunta: Si no nosaltres, qui, TVC? Doncs tens tota la raó, ho ha de fer TVC. De fet, aquest dijous, al Quarts de Nou, ja veuràs com se’n parla i en podrem veure les imatges.

    4. No volia deixar de dir que aquest diumenge els Marrecs de Salt, igual que els Nens del Vendrell, també van descarregar el primer cinc de vuit de la seva història. Enhorabona també!

    Una abraçada, salut i castells!

    • Arnau Rulló

      Completament d’acord. A més, et posaré un altre exemple: El passat 27 de juny, els Castellers del Prat (colla de la que formo part) ens vam batejar, descarregant el 4d6, el 3d6 i el 3d6a. Sé perfectament que eren castells de 6 i, per tant, no mereixen més tractament que qualsevol altre diada, amb gamma extra, per exemple. Però l’esforç i la dedicació de la colla valien, com a mínim, 30 segons al Telenotícies o al Quarts de Nou. I no se’n va dir res. TVC comet, sovint, el pecat de parlar de les colles de la ”zona tradicional”, i la resta no existim. Espero que la nostra televisió pública millori en aquest aspecte, i també en la resta de la cultura catalana, perquè és intolerable que les sardanes, el ball de bastons i altres tradicions no existeixin a ”la nostra”.

      • Josep

        Arnau, em sap greu discrepar amb tu. Entenc la crítica constructiva que fa l’Eli a l’article i exposa el tema dels Nens a mode d’exemple. Jo també sóc d’una colla i com a bon casteller crec que la meva colla és la millor del món. Però dades a la mà, la nostra és una colla de 7, 7 i mig. No entendria que el dia que nosaltres fem la nostra millor diada de la història (que la vam fer fa en prou feines un mes) sortís al TN. El bateig d’una colla, com a casteller i periodista que ha treballat a informatius, no és mereixedor d’una notícia, em sap greu. El que comentes que només es parla de zona tradicional, el cas dels Minyons, els Capgrossos, CdBCN… desmenteix la major.

        Al Quarts de Nou i a la resta de mitjans especialitzats és una altra cosa, perquè en aquest cas, crec que es troben amb un dilema bàsic que és com fer atractiva televisivament la fòrmula castells, a la vegada que mantenen la pluralitat. Això és complicat. El mateix problema que es troben els programes esportius (Teledeporte, Esports3…)

        Els castells, vulguem o no, són un producte més. Obviament hi ha un aspecte social innegable, però perquè la gent vingui a les places com a públic o es faci un producte televisiu decent… ha de ser atractiu. I tenim la sort que els castells ho són, d’atractius, però hem d’anar en compte en com gestionem aquest producte no el fessim avorrit innecessàriament.

  2. Xavier Salmerón

    Encara sort que els Castells són uns privilegiats al meu entendre pel seu tracte a TV3. I que consti que m’encanten eh!!! però on està la cobertura d’altres elements de cultura popular i festiva? On està la possible retransmissió de festes declares d’interés nacional i patrimonial com poden ser la Patum, la baixada de les falles dels Pirineus, el Carnaval de Vilanova i la Geltú, o les festes majors més importants com Vilafranca, Sitges, Reus?… La cultura popular (excepte els Castells) està relegada a cinc minuts a la setmana al nou programa del 33 i únicament es retransmet el piromusical de la Mercè. TV3 està pensada per una visió global i de ciutat que prefereix gastar-se diners en la compra de drets audiovisuals a produir-ne per una difusió de la tradició catalana. I potser si hi ha contenció pressupostaria per retransmetre, es pot apostar per altres formats més econòmics, com la dels reportatges. La qüestió és voluntat.