Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Una de les revelacions relacionades amb els mitjans que han destapat la publicació de les gravacions de converses d’empresaris i polítics vinculats a l’operació Púnica és una al·lusió al “conveni publicitari pactat entre el diari El Mundo i el Canal de Isabel II”, l’empresa pública de gestió de l’aigua potable a Madrid. L’única referència a aquest fet la publica avui El Confidencial, que es limita a transcriure un comentari de passada segons el qual aquest conveni “fa quatre anys que estar sense signar”.

Amb aquesta informació, El Mundo, i no només el seu experiodista Eduardo Inda –qui sembla que es dedicava més a les picabaralles polítiques que al periodisme d’investigació- resulta assenyalat com a possible beneficiat econòmicament de les notícies que decidia publicar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Va treure una compensació econòmica, com a diari, de les seves relacions amb Francisco Granados? Per ara no se sap. El Mundo, a pesar de la quantitat d’informació publicada sobre l’operació Púnica no en diu res de res.

Les males relacions del rotatiu amb Granados –de qui també en va publicar els problemes judicials- podria indicar que no. Hi ha, però, un precedent sobre la mala memòria del diari a l’hora de recordar les seves amistats perilloses en la política. El Mundo també va ser un dels mitjans que més va denunciar els problemes judicials de l’expresident balear Jaume Matas. Una decisió periodística que no estava renyida amb el fet que un exeditorialista de la seva edició balear, Antonio Alemany, hagués escrit els discursos de Matas i fos condemnat amb conjuntament per corrupció. Tampoc el fet que el diari hagués arribat a cobrar fins a 1.911.597 euros només durant la segona presidència de Matas o que el llavors president tingués una intensa amistat amb l’exdirector de El Mundo, Pedro J. Ramírez.

Tampoc el fet que el conveni publicitari entre El Mundo i el Canal de Isabel II no arribés a signar-se no hauria de perquè ser un impediment per haver cobrat els diners. De fet, la contractació de feines sense haver-se signat els corresponents contractes i convenis per, després, passar la factura fora de pressupost per evitar un “enriquiment injust” per part de l’administració era una pràctica habitual a diferents autonomies. Una pràctica que permetia eludir la legislació sobre contractes públics. El Mundo va utilitzar aquest sistema per facturar un mínim de 34.800 euros –fins on s’ha pogut documentar- a la conselleria valenciana de Territori i Habitatge, llavors dirigida per Rafael Blasco, també condemnat per corrupció.

No se sap quants diners va arribar a facturar El Mundo a les diferents administracions governades pel PP –sigui via publicitat institucional, sigui diferents tipus de convenis o serveis. Però en ple conflicte de Pedro J. Ramírez amb aquest partit pel ‘cas Bárcenas’, RCS Media Group –propietari d’Unidad Editorial- va xifrar la davallada d’ingressos d’origen públic en 14 milions. De fet, aquest va ser un dels principals motius que van forçar la marxa de l’històric director del diari que havia fundat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019