Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

ElPais30-8-15La carta «als catalans» de l’expresident espanyol Felipe González publicada per El País ha tingut múltiples respostes des de pràcticament tots els àmbits polítics, mediàtics i socials de Catalunya i a hores d’ara costaria afegir-hi res més.

Ha passat força per alt, però, l’intent del diari de convertir la notícia en notícia per si mateixa, com si el fet que González s’expressés en contra la independència de Catalunya fos un fet nou o noticiable per si mateix.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així ho va fer el mateix dia de la publicació de l’article, quan des de la direcció del rotatiu van considerar que no n’hi havia prou en destacar-la en la part més prominent de la portada, sinó que a més calia acompanyar el text amb un editorial, potser pensant que els seus lectors no sabrien entendre per si sols la magnitud del gest de González o recordar la importància històrica de la seva figura.

ElPais31-8-15L’endemà va reforçar l’estratègia, tornant a destacar en primera plana les reaccions d’alguns dirigents polítics sobiranistes. Així, un article del diari passa a ser el fet polític més destacable segons aquest mateix diari. A l’interior una doble pàgina destinada a la «polèmica» i una nova menció a l’editorial.

Però si el contingent de la cobertura de la carta de González pot semblar exagerat, el contingut no és queda enrere. Segons El País, el text és una «petició de diàleg». Al text, però s’hi pot llegir que «No aconseguiran, trencant la legalitat, asseure a una taula de negociació a ningú que tengui el deure de respectar-la i fer-la complir». Mentre que la seva demanda de «reformes pactades» es limita a aquelles que no trenquin «ni la igualtat bàsica de la ciutadania ni la sobirania de tots [els espanyols]». I això sense comptar les comparacions explícites amb els règims nazi i feixista italià i a l’estalinista albanès.

L’editorial de El País no deixa de lloar la figura de González, sense entrar en cap de les seves mancances o errades, defineix els el reguitzell d’amenaces i imprecacions –ja conegudes d’abans- com «contundència argumental» i finalment compara el seu posicionament amb el del expremier britànic Gordon Brown –una comparació rebutjada pel poc sobiranista Enric Juliana-. En canvi, les reaccions i respostes són menystingudes com un «intent de desqualificar» l’expresident «enlloc de rebatre els seus arguments».

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019