Les comparacions sempre són complicades, ja que no tots els casos són exactament iguals i sempre es poden trobar, en aquestes diferències, motius per explicar les particularitats de cada cas. De totes maneres, i assumint aquestes prevencions inicials, una anàlisi sobre l’enfocament de la imputació de Leo Messi el juny del 2013 i el de la detenció ahir de Karim Benzema pot ser bastant il·lustrativa sobre la capacitat mediàtica en inflar o tapar escàndols.

Aquesta anàlisi se centrarà en les portades de la premsa escrita madrilenya i barcelonina –esportiva i generalista- d’avui i del 13 de juny de 2013 per mostrar fins a quin punt s’ha cobert de forma desequilibrada –quantitativament i qualitativa- dos casos relativament equitatius.

ElPais5-11-15ElMundo13-6-151. Espai: La imputació de Messi per presumpte frau fiscal el 2013 –un cas que hauria d’arribar aviat als tribunals- va arribar a totes les portades de forma destacada. En un moment en què cada cop hi ha menys tolerància social cap aquest tipus de delictes és una decisió periodística totalment lògica. Però contradient el principi de proximitat, en aquesta ocasió –i en altres quan es tracta de corrupció– les portades de Madrid van dedicar molt més espai a aquest tema que les de Barcelona. Aquí, la càrrega de responsabilitat pot ser compartida: té tant sentit pensar que els diaris espanyols inflen el cas que perjudica el rival com que els catalans minimitzen o desdibuixen l’escàndol que afecta una institució local poderosa i un personatge públic influent.

El quadre, però, esdevé complet quan es compara amb el nou cas. Així, mentre la premsa generalista de Madrid ha minimitzat tant o més el cas de Benzema com la de Barcelona va fer amb el cas Messi, aquesta segona no ha fet cap menció a la detenció del jugador blanc.

L’excepció la podem trobar a la premsa esportiva, ja que Mundo Deportivo sí que ha destacat més l’actual escàndol que el de 2013.

MundoDeportivo5-11-15MundoDeportivo13-6-13

ElMundo5-11-15ElMundo13-6-152. Llenguatge: Messi va ser “acusat”, “va fer trampes”, va rebre una “querella” i era un “megadefraudador”. En canvi Benzema “ha dormit a comissaria”, el que representa un eufemisme en tota regla de la paraula “detenció” –paraula que només empra El País. També s’ha repetit que va “prestar declaració”, el que no és incorrecte, però pot ajudar a pensar que ho va fer en qualitat de testimoni. Si bé no es trobava encausat en el moment de publicar aquestes portades –ara ja sí,- el fet que se’l retingués en dependències policials podia fer pensar que la cosa no pintava bé.

En aquest sentit, el cas de biaix més clar entre els dos exemples probablement és el de El Mundo. Primer va titular: “Messi embruta la seva imatge en fer trampes per evadir impostos” i en la segona “Benzema dorm a comissaria després de declarar sobre un cas de xantatge sexual”.

As5-11-15As13-6-133. Presumpció d’innocència: És un tema recurrent en el tractament informatiu de persones que encara no han estat jutjades. Les denúncies de no respectar aquest dret són habituals quan es tracta de “d’enemics” mentre que en general s’és molt més escrupolós amb els “amics”.

El titular anterior de El Mundo donant per fet que Messi ja va fer trampes és de manual. També As ha estat molt poc equilibrat quan explica que “Benzema va ser interrogat dins de la investigació pel xantatge sexual al seu company de selecció” i també que “roman sota custòdia policial”. Costa deduir que l’investigat és precisament el futbolista. En canvi el 2013 el mateix diari titulava “La Fiscalia acusa Messi de defraudar quatre milions d’euros”. No va ser el titular més criminalitzador dels que es van publicar aquell dia, però en cap cas mostra les precaucions que ha pres amb el cas Benzema.

A l’altra banda de la balança hi trobem, de nou, la premsa barcelonina, que en general va titular amb les declaracions exculpatòries del mateix Messi. Però com han tingut una prudència més gran a l’hora d’enfocar el cas Benzema, la comparació no resulta tan demolidora.

Marca5-11-15Marca13-6-134. Consideracions morals: Incloure consideracions morals en un titular acostuma a ser poc periodístic, i encara més si la persona a la qual s’acusa encara és formalment innocent. Però això és el que van fer diaris com El Mundo –“Messi embruta la seva imatge”- o, sobretot, Marca: “Un símbol sota sospita”. Aquest mateix diari evita qualsevol adjectiu de tipus moral respecte Benzema.