El ‘front mediàtic’ està resultant un dels més complexos per al bipartit que governa el País Valencià des del 28 de juny. Al ‘nus gordià’ que representa el desastre deixat pel PP a RTVV ara cal sumar-hi la concessió de les llicències de TDT locals, un concurs de 2005, anul·lat per la justícia el 2012 i resolt per Alberto Fabra… dos dies abans de la investidura de Ximo Puig. I ahir mateix arribava una tercera bomba destapada pel digital Valencia Plaza: les subvencions massives i irregulars del PP a tots els diaris impresos al País Valencià.

Comencem pel darrer: Valencia Plaza s’ha molestat a analitzar les despeses que les diferents conselleries van carregar a les respectives «caixes fixes» entre 2006 i 2013 i quina part d’aquests diners anaven a parar a mitjans de comunicació i a quins. Cal avisar abans que això no vol dir que aquests pagaments fossin il·legals, però sí que almenys eren força irregulars. L’anomenada «caixa fixa» és una partida destinada a cobrir petites despeses urgents, sense necessitat de concurs, per tal d’evitar el funcionament quotidià de l’administració es paralitzi. No només en tenien totes les conselleries, sinó també altres institucions com les diputacions i grans ajuntaments. Durant els darrers anys de la presidència de Francisco Camps –entre 2006 i 2009- l’ús de la caixa fixa va generalitzar-se i va servir per abonar tot tipus de despeses de difícil justificació: banquets, viatges de luxe i regals. Però també, tal com va saber-se ahir, finançar mitjans de comunicació al marge del pressupost oficial per publicitat institucional controlat per la Direcció General de Promoció Institucional.

Totes les conselleries van fer-ne ús i tots els diaris impresos van resultar-ne beneficiats, encara que amb quantitats molt diferents. Així, el grup editor de Las Provincias va arribar a sumar fins a mig milió d’euros a base de petites factures que mai superaven els 12.000 euros. Després anirien La Razón i ABC, amb 170.000 i 150.000 euros respectivament. Levante –130.000-, El Mundo –120.000-, Información, del mateix grup que Levante –100.000- i El País -40.000. Quantitats menors figurarien per El Periódico del Mediterráneo i La Verdad.

Aquests ingressos eren paral·lels a les ajudes i publicitat institucional regulada pressupostàriament –però totalment opaca en els seus criteris i distribució- i les ajudes per altres vies com els convenis de col·laboració.

Les llicències de TDT del 2005… concedides el 2015

Fa només una setmana també se sabia que Fabra havia adjudicat 42 llicències de TDT locals quan el seu govern ja estava en funcions. Aquestes es trobaven suspeses per un tribunal des de 2012, quan TeleElx –que havia quedat sense llicència el 2005- va guanyar un recurs contra aquell concurs per una qüestió formal. Durant els darrers tres anys la situació havia quedat congelat, sense que la Generalitat fes cap pas per complir la sentència. El nou Govern bipartit ja estava estudiant la convocatòria d’un nou concurs quan va assabentar-se que això havia estat resolt dos dies abans que prengués possessió.

La Generalitat ja ha avançat que accepta la situació, ja que un informe dels seus serveis jurídics alertaria de les possibles demandes per no fer-ho, i que vigilarà per tal que els nous concessionaris compleixin les clàusules d’emetre continguts locals i en valencià. Però no tothom hi està d’acord i hi ha qui creu que l’executiu de Puig ha claudicat massa aviat.

Paradoxalment, les televisions de Prensa Ibérica –editora de Levante i Información, considerats habitualment com a mitjans propers al PSOE- són els més beneficiats en el nou repartiment, amb 14 llicències.

RTVV: llum al final del túnel?

Ahir mateix també es feia públic l’informe sobre la nova RTVV elaborat per la Comissió d’Experts en Comunicació de les Universitats Valencianes (CECUV). Les seves conclusions s’acosten a força a les que, en el seu dia, va publicar la Unió de Periodistes Valencians i són compatibles amb les propostes dels extreballadors de l’Ens, pel que podria semblar que, després de mesos de tensions, és possible un consens social sobre com ha de ser la nova radiotelevisió pública valenciana.

Els principals punts de fricció eren les dimensions del nou Ens i la situació laboral dels antics treballadors. Pel que sembla hi ha cert consens en fixar-se en el model gallec, amb un pressupost d’entre 110 i 140 milions d’euros i una plantilla d’uns 800 treballadors. També sembla acceptar-se que, si bé cal tenir en compte l’experiència dels extreballadors, la nova RTVV no pot quedar tancada a les noves generacions de llicenciats.

El problema és que totes aquestes propostes xoquen de front amb les estimacions de l’executiu, que voldrien –pressionats parlamentàriament per Ciutadans- una radiotelevisió que, en cap cas, superés els 70 milions de pressupost i els 350 empleats.