Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

larazon23-11-15L’ampli reportatge que La Razón destaca avui en portada sota el titular «Islamistes vinculats a Nous Catalans de Mas i Junqueras s’uneixen a l’ISIS» ha fet parlar molt a les xarxes socials. I no és per a menys. Les acusacions del diaris són molt greus. O ho serien si fossin certes. Una vegada superat el titular i llegit el text de l’article sencer apareix el problema: l’acusació més greu no hi torna a aparèixer.

La Razón concedeix molta importància al reportatge –dues pàgines, portada i editorial-, però en canvi ha destinat molts menys recursos a bastir-lo. En realitat es tracta d’una barreja de dades que ja se sabien –algunes ja demostradament falses-, incorreccions i insinuacions sense fonament. I tot basat en fonts no identificables.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

De la lectura de l’article, però, en resulta una conclusió més alarmant encara, que l’espectacular titular de portada: tots els musulmans són sospitosos de fomentar o simpatitzar amb el terrorisme i qualsevol intent de treballar en la seva integració no farà altra cosa que augmentar el risc d’atemptats. Un foment directe de la islamofòbia i el racisme.

Repassem algunes de les incorreccions, falsedats i incoherències de l’article:

1. Catalunya centre de reclutament gihadista: La Razón assegura –citant fonts «antiterroristes»- que dels 129 combatents amb nacionalitat espanyola que es calcula que hi ha a Síria, entre 10 i 12 provenen de Catalunya. Això suposa al voltant del 9% del total. Si tenim en compte que a Catalunya s’hi concentra el 27,4% de la població musulmana de l’Estat espanyol, és podria argumentar que els musulmans catalans són menys propensos a allistar-se a la jihad que els d’altres territoris.

2. «Els Nous Catalans de Mas i Junqueras»: Encara que l’article cita Oriol Junqueras des del titular i també la Sectorial de Polítiques d’immigració d’ERC, la veritat és que tota la resta de «dades» i cites es refereix a la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC. L’única referència als presumptes vincles de Junqueras amb l’slamisme radical, són les reunions que, com alcalde de Sant Vicenç dels Horts, ha mantinguts amb els representants de la comunitat musulmana del municipi, tasca que en principi hauria de ser normal en el seu càrrec. Tot i això s’alerta que «l’entorn d’aquesta comunitat ha estat investigat» -sempre segons fonts no identificades- i que l’imam local «és un jove que acostuma a llençar proclames en contra d’Israel i els EUA». Però la veritat és que el diari no ha estat capaç ni tan sols de citar l’imam pel seu nom i manté les acusacions –«l’entorn de la comunitat àrab»- a un nivell d’inconcreció que fa impossible contrastar aquestes informacions.

3. Posar dos paràgrafs junts encara que no tinguin cap relació: L’article cita un nom: Azzedine Jevari Fares que presumptament hauria viatjat a Síria per unir-se a l’ISIS juntament amb altres joves de Vilanova i la Geltrú. Al paràgraf anterior se cita Nous catalans i la Sectorial de Polítiques d’immigració d’ERC, pel que sembla que el diari aportarà alguna dada que fonamenti aquesta relació. Però no. Tot queda en les «relacions» d’aquests «combatents» amb mesquites i associacions culturals que «al seu torn» estan relacionades amb les citades entitats independentistes. Cap reunió, acte conjunt, soci compartit.

4. La prova: «La prova del suport mutu són unes recents declaracions de l’imam de Lleida que va subratllar ‘la conveniència d’aprofitar-se dels independentistes’». La «prova» no deixa de ser sucosa: Les declaracions «recents» són de 2010 i l’única prova d’aquesta afirmació és una testimoni clarament enemistada amb l’imam. A pesar de la poca solidesa d’aquestes declaracions i que és l’única vegada que s’ha sentit una cosa així, la frase continua repetint-se cada vegada que vol provar-se la relació entre islamisme i independentisme. L’imam en qüestió, per cert, va ser rellevat de la mesquita de Lleida fa un any. En tot cas, suposant que les declaracions siguin certes, difícilment provarien un «suport mutu», si no més aviat una voluntat dels islamistes d’aprofitar-se de l’independentisme.

5. L’islamista que anava en les llistes de CiU: Khalid Shabar «Chuhan» va ser acusat per El Mundo de ser un islamista radical l’abril de 2014 tan sols perquè va fer-se una foto vestit amb la roba tradicional pakistanesa i portant un fusell. La Razón recupera la història –però sense citar-ne la font- i detalla que era «una estètica similar a la que lluïa Bin Laden». A més explica dues vegades que Shabar va ser detingut per estafa i falsedat documental. El que oblida l’article és que Shabar ja va explicar la història d’aquella fotografia –es tractava d’una boda en un país on és costum disparar a l’aire- i que mai ha estat detingut ni encausat per res relacionat amb el terrorisme. De fet, un any i mig del «descobriment de El Mundo continua fent vida normal i, entre altres activitats, presidint la Federació Catalana de Criquet.

6. Noureddine Ziani: L’altra prova és l’expresident de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i alt càrrec de la Fundació Nous Catalans Noureddine Ziani, qui va ser deportat al Marroc el maig de 2013. Nous Catalans sempre va considerar aquesta expulsió un càstig polític per la seva implicació en favor de la independència de Catalunya, però per a l’unionisme és una prova dels vincles entre CDC i l’islamisme. El cas, però, és que el mateix article reconeix que Ziani va ser acusat de treballar pels serveis secrets marroquins, grans enemics dels jihadistes i col·laboradors amb les forces de seguretat espanyoles i francès en aquest àmbit. Una acusació que seria contradictòria amb la de propagar el radicalisme islàmic.

7. Dades antigues i altres ja desmentides: L’article cita altres mesquites, imams i associacions culturals a les quals vincula a l’islamisme radical i a la propagació de la violència. La majoria de dades són extretes d’articles com aquest del 2010 o de les declaracions del ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, el passat mes d’abril, respecte als quals no s’hi aporten novetats.

Entre aquests hi ha l’imam de Salt Rachid Menda i Associació Cultural Al Hilal, que ja van ser vinculats a l’integrisme islàmic fa anys en reportatges d’ABC i Telemadrid i aquests mitjans van haver d’indemnitzar-los en considerar un jutge que se’ls vinculava al terrorisme sense cap prova. També se cita l’imam Tabdelamid Elayad de Reus, qui va ser centre de la polèmica fa anys, però va ser acomiadat de la mesquita, on asseguren que ja fa anys que és fora del país.

Articles relacionats: Les comprovacions de l’informe policial sobre Islam i sobiranisme que no va fer la SER

L’Estat espanyol ja ha utilitzat anteriorment la por a l’islamisme per interessos polítics

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019