Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Normalment es tracta d’estudis relacionats amb la salut i/o el sexe –en aquest segon cas, la paraula va sempre al titular-, sempre amb aval de «la ciència» -si pot ser una universitat estrangera millor- i uns resultats espectaculars o cridaners.

La tendència a la publicació de notícies sobre estudis «científics» de noticiabilitat més aviat dubtosa fa temps que inunda pràcticament tots mitjans, sobretot des que la «guerra pel click» va convertir les redaccions dels digitals en trinxeres on es compten els resultats minut a minut.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els que millor funcionen són els que tenen relació amb el sexe, pel que les empreses del sector hi han descobert una mina per col·locar publicitat gratuïta en forma de notícia. Per exemple la cadena de botigues de gadgets sexuals SexPlace avisa que «els mòbils perjudiquen les relacions sexuals», o, encara més enfocat a guanyar vendes i no només visibilitat: una altra empresa de joguines sexuals, La Maleta Roja, assegura que «El 43% de les catalanes voldria practicar més sexe» i «una de cada tres no està satisfeta». Clar que unes bones joguines potser ajuden a resoldre-ho, no? O una altra, sobre el percentatge d’infidelitat a diferents països europeus que, quan es busca als enllaços pertinents ha estat encarregada per un portal per trobar relacions extramaritals.

No sempre la relació és tan evident i fàcil. En els casos dels estudis sobre salut, s’intenta que una universitat o centre científic assumeixi l’estudi per donar-li més credibilitat. Així, podem saber els motius pels quals «hauries de beure una copa de vi totes les nits» o «un màxim de cinc tasses de cafè al dia», gràcies a articles publicats, respectivament, pels Annals of Internal Medicine i la revista Circulation. Però darrere de la notícia no hi ha una secció de ciència del diari revisant curosament les revistes científiques, sinó uns departaments de premsa que envien massivament comunicats descontextualitzats, simplificats i esbiaixats, a punt per ser «comprats» per uns digitals àvids de continguts que generin visites.

Però tampoc són necessaris els interessos econòmics ni les prestigioses revistes científiques, el Daily Mail és una font habitual per aquest tipus de notícies, que porten titulars que generen, només per començar, tanta desconfiança com el que assegura que «Els treballadors que més sexe practiquen, més cobren». O ni tan sols un diari imprès, per molt poca reputació que tingui. Abans de publicar que «Molta selfie, poc sexe», «segons un estudi de la Universitat de Wageningen», potser es podria cercar sí que ho ha publicat cap mitjà més a banda d’un portal de virals, i si no hi ha un professor amb aquest nom a la citada universitat, ja que si la resposta és no, probablement es tracta d’un informe fals.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019