Si alguna cosa se li ha de reconèixer a Artur Mas, és la seva disposició a acceptar preguntes difícils, sigui en entrevista o roda de premsa. En els últims mesos ha rebut periodistes molt crítics amb la seva gestió com Jordi Évole o Ana Pastor i també a TV3 o Catalunya Ràdio ha acceptat la confrontació amb professionals, com Mònica Terribas, disposats a preguntar i repreguntar.

Però aquest no va ser el cas de l’entrevista que li van fer Xavi Coral i Tian Riba al programa .Cat. Un espai d’una hora i quart durant el qual tan sols se li van fer 37 preguntes, tres repreguntes i alguna puntualització, entre les quals s’inclouen les qüestions merament formals com quan se li demana fins a quin moment exacte és possible convocar un ple d’investidura.

Això suposa una mitjana d’una pregunta cada dos minuts, un temps televisiu llarguíssim que provoca la sensació de llarguíssims monòlegs del President. Els seus talls als periodistes, que sovint reculen i el deixen acabar, incrementen aquesta sensació de conferència, en lloc d’entrevista.

Si la manca de preguntes és greu, encara ho és més la de repreguntes. Sovint –tal com acostumen a fer la majoria d’entrevistes, especialment els polítics, davant temes que no volen tractar- Mas evita respondre les preguntes i opta per les evasives o el canvi de tema. Només en una ocasió –quan diu que no està clar que serà candidat al març- se li repregunta. Tot i això, tenint en compte que convocar eleccions per no presentar-s’hi semblaria una broma macabra, fins i tot llavors Coral i Riba opten per passar de tema i no entrar a fons en la qüestió. Diverses vegades demana Mas «no insistir en aquest punt» i cada cop la seva demanda és acceptada.

L’única vegada que es puntualitza una afirmació de Mas és quan diu que ERC «no veu clar» entrar al govern en funcions, i llavors se li recorda que ERC ha qualificat de «frau democràtic la proposta. Mas rebutja aquesta expressió i, poc després, per referir-se a l’oposició d’ERC de reeditar la coalició Junts pel Sí Tian Riba empra l’expressió «no s’hi ha posat bé», pràcticament un eufemisme de la posició expressada pels republicans.

Altres afirmacions clarament falses o molt discutibles de Mas –a Junts pel Sí ningú té cap problema amb la CUP, des del primer moment vam reconèixer que el 48% de vots era insuficient o en relació a les cessions a la CUP en el pla de xoc contra la pobresa– en cap moment són rebatudes o qüestionades.

La comoditat de Mas amb l’ambient i les preguntes es pot exemplificar amb l’expressió amb què el President inaugura l’entrevista: «m’agrada tornar-me a explicar, ja que vostès em donen l’oportunitat».

Amb una entrevista així, és fàcil que els temes incòmodes per l’entrevistat quedin arraconats. La corrupció –un problema estructural a CDC, que té les seus embargades i el tresorer en llibertat sota fiança- es redueix per Mas a una «sensació que a vegades es respira d’irregularitats». Quan finalment se li pregunta si aquesta ha pogut ser un dels motius pels quals la CUP es nega a investir-lo surt per la tangent i arriba a dir que «una situació extraordinària» aquest tema no s’ha de valorar. Altra vegada queda sense resposta. Tampoc se li diu res quan compara la seva investidura malgrat els escàndols de corrupció del seu partit amb el seu desacord amb el programa econòmic de la CUP.

Potser per la manca de preguntes dels periodistes, a mesura que avança l’entrevista és el mateix Artur Mas qui les comença a fer (i respondre) fins al punt que en uns moments sembla que els estigui renyant. Davant la qüestió de si «s’està demanat massa a ERC», el President respon amb una nova pregunta i un to cada cop més exaltat: «I què se li demana a Convergència? Que renunciï al seu màxim dirigent?». A banda que això no respon allò que se li demanava, a cap dels dos periodistes se li acut comentar que, precisament, aquesta és una petició a la qual CDC s’ha negat fins al punt de provocar l’actual crisi política per aquest motiu. El to de Mas que va pujant fins que deixa anar l’expressió «Vinga home, que ja sabem de què va la pel·lícula» en referència a les retallades, pel que Xavi Coral es veu obligat a preguntar-li si està enfadat.

Lamentablement, són habituals les entrevistes a polítics on no se’ls fan preguntes, no se’ls demana que aportin dades sobre aquelles afirmacions que fan o s’obvien temes importants en favor de l’agenda informativa que vol marcar l’entrevistat.

Un Comentari

  1. pep

    ‘obviar’ no vol dir passar per alt o per ull, evitar o esquivar. Pronoms abusius vinguts de l’espanyol de carrer: “Si alguna cosa S’HA (*se li ha) de reconèixer a Artur Mas. Ai catanyol…