Vivim un periodisme accelerat i de caducitat immediata que genera «un escàndol al matí i una polèmica a la tarda», per dir-ho en paraules de l’exdirector de l’Ara, Carles Capdevila.

El problema no és només aquesta tendència a la polèmica constant, una tertulianització de l’actualitat, sinó que, a més, els temes escollits sovint no són més que anècdotes, detalls insignificants que concentren tots els focus deixant en la foscor –o sigui, fora de l’agenda mediàtica- les veritables notícies.

Només començar l’any tot l’esforç informatiu va centrar-se a debatre el format o característiques de les cavalcades de reis. Un tema totalment anecdòtic, sense pràcticament novetats –fa anys que molts pobles tenen dones fent el paper de rei mag o fins i tot reines magues sense que ningú n’hagi dit res- i que ben poc afecta la vida de la gent.

En canvi, i només per posar un exemple de què tradicionalment era una típica notícia del primer dia de l’any, no ha generat cap polèmica ni ha centrat cap debat la nova pujada de tarifes de la llum, que ja porta un increment acumulat d’un 52% des que va començar la crisi, mentre les tres principals empreses elèctriques han obtingut beneficis per valor de 56.000 milions. I això en un context de creixent pobresa energètica i constants talls de subministrament a les famílies que no poden pagar el rebut. Fins i tot quan la pobresa energètica arriba al debat mediàtic, s’oblida sempre la responsabilitat de les grans companyies.

20Minutos14-1-16També l’inici d’any ha estat marcat per les agressions sexuals massives a Colònia i altres ciutats alemanyes. No pot dubtar-se que aquest és un tema informatiu important i que, en cap cas, pot considerar-se sobredimensionat. En aquest cas la crítica vindria pel seu enfocament, que ha tractat el tema com un problema migratori i no de masclisme. La pregunta és pertinent: si els agressors sexuals, en lloc d’immigrants fossin alemanys, hauria tingut aquesta repercussió? Per posar un exemple –sempre imperfecte- durant els primers 14 dies de l’any han estat assassinades cinc dones en crims masclistes a l’Estat espanyol sense generar tanta preocupació. També ha deixat d’importar la mort de refugiats ofegats a les costes europees. El primer de l’any va ser Jalid, un nadó de dos anys. Des de llavors ja han mort nombrosos nens sense que això remogui, aparentment, cap consciència social.

villalobosLa inauguració de la XI legislatura espanyola també ha –lògicament- centrat l’actualitat informativa. Però paradoxalment el gruix de la informació –i sobretot opinió, inclosos importants editorials– publicada i emesa s’ha centrat en si la diputada Carolina Bescansa podia portar el seu nadó a l’hemicicle i el pentinat del diputat Alberto Rodríguez. En canvi, la presa de possessió de Pedro Gómez de la Serna a pesar de la seva imputació per suposat cobrament de comissions il·legals, o la repetició de Celia Villalobos a la mesa del Congrés espanyol, tot haver estat enxampada jugant amb la seva pissarrera electrònica en el passat debat sobre l’Estat de la Nació, han passat pràcticament desapercebuts.

UltimaHora13-1-16També han ocupat espais de tertúlia i portades dels diaris, encara que menys, unes polèmiques i antigues declaracions de l’ara president català Carles Puigdemont animant a «expulsar els invasors». Una afirmació que en realitat era una cita, totalment extreta de context i presentada com una afirmació pròpia. O la suposada investigació pel finançament il·legal de Podem per part del govern iranià, una acusació que sembla desinflar-se només un dia després. Unes «no notícies» que es mengen temps informatiu que es podria dedicar a cobrir el judici del ‘cas Nóos’, un enorme escàndol de corrupció que afecta de ple la prefectura de l’Estat espanyol – una institució que, per més inri, no és electa- i que en canvi només va merèixer un sol dia de presència a les portades.