Maria Lluch és una fotògrafa valenciana que aquesta setmana serà jutjada a l’Audiència Nacional espanyola per un delicte d’apologia del terrorisme i humiliació a les víctimes. El motiu? La publicació de diversos tuits amb ànim humorístic. La Fiscalia li demana dos anys de presó.

Podria explicar la seva història?

Tot va començar el novembre de 2014. Jo anava cap a la facultat i hi havia dos homes joves al costat del meu cotxe. Quan m’acoste em diuen que són policies i em demanen que m’identifique. Quan ho faig un diu per la ràdio: «la tenemos» i llavors apareixen tres cotxes camuflats de policia i una pila d’agents i em detenen.

Jo no entenia res. No sabia que fer. Era tot surrealista. Jo no coneixia cap advocat ni tenia la solvència per a pagar-ne un. Tot em venia de nou.

També haig de dir que el tracta va ser molt correcte. No em van emmanillar ni tancar a cap cel·la. Em van tenir en un despatx durant cinc hores. Allí vaig declarar i vaig marxar cap a casa.

I durant aquest any què ha passat?

Doncs que he hagut de buscar-me una advocada, un procurador a Madrid i els diners per a pagar-ho tot. Per sort hi ha hagut gent que m’ha ajudat molt. Vaig poder testificar als jutjats de València, però per al judici haig d’anar a Madrid.

De què se l’acusa?

A mi m’acusa la Fiscalia de l’Estat, cap particular. Ni cap associació de víctimes ni Irene Villa.

I m’acusen d’haver publicat una sèrie de tuits entre 2012 i 2014 que es consideren que fan «apologia del terrorisme» i «humilien les víctimes». En realitat no eren més que acudits sobre Carrero Blanco i Irene Villa. Res que supere els límits de l’humor negre. No tenien cap intenció de fer apologia de res i no passaven de ser un comentari com el que faries en un bar amb els amics quan a voltes pots dir alguna barbaritat només per riure. Alguns altres eren cites de lletres de cançons. Trobe curiós que em perseguisquen a mi per tuitejar açò i no a qui va escriure la cançó.

Tampoc van tenir cap repercussió ni van generar cap alarma social. En el moment ningú va saber d’aquests tuits

No va ser l’única detinguda.

No. La meua detenció s’emmarca en el que van anomenar «Operació Aranya». Hi ha hagut dues operacions aranya, la primera amb 21 detinguts [l’abril del 2014] i la segona amb 19 [el novembre del mateix any]. La meua en concret és la segona i hi ha persones del País Basc, Barcelona o Madrid.

I no us coneixeu de res?

No, que va. No tenim cap relació entre nosaltres ni conec cap dels detinguts. No va ser una operació contra cap grup, simplement van detenir unes quantes persones que havíem publicat tuits que consideraven delictius i ja està.

operaEmocionalment, com ha estat aquest any?

Ha estat dur. La meua família no entén res. Pateixes i et preocupes. He intentat que m’afectara el menys possible, però la veritat és que patisc ansietat i m’estic medicant. Moltes nits em quede desperta pensant. Et replanteges si ho has fet bé.

Però la millor part és el suport del meu entorn. Al meu voltant tothom entén que el problema no sóc jo, que eixe judici és una aberració i que és la justícia d’aquest país la que s’ha tornat totalment boja; que no s’entén que em puguen jutjar sense haver fet res.

Fins que el seu nom ha sortit publicat.

Sí. Açò ho ha empitjorat tot. No sé com funcionen aquestes coses, però és evident que algú va filtrar als mitjans el meu judici amb el nom complet i la fotografia. I no crec que el meu cas tinga gens d’interés periodístic. Supose que ha estat un moviment conscient per desmoralitzar-me.

Des de llavors he patit moltes amenaces i insults per les xarxes socials. Que si m’hauria d’haver passat a mi, que si sóc una etarra. Molta gent ara sap com pense, però ho sap d’una forma tergiversada, perquè jo no estic a favor d’ETA ni res de tot açò.

Algun periodista ha intentat localitzar-te per saber la teva versió?

No. Cap. Només tu i Ràdio Klara.

2 Comentaris

  1. Susana

    Hi ha coses mes greus que se queden sense jutjar. Me pareix que de vegades s’en pasen i prou, pero de ahí a dir que uns chistes sobre víctimes, no tenen mas trascendencia i que son comentaris que qualsevol faria en un bar, també es passar-se. MAI se m’ocorreria riure’m d’eixes coses

  2. Kholoud

    Anim, estem amb tu! Per a quan un judicii per a jimenez losantos?