lasprovincias28-1-16 Voluntaris internacionalsLa detenció de tres valencians i altres sis ciutadans de l’Estat espanyol acusats de «captar combatents» per a lluitar al Kurdistan ha estat presentada a diferents diaris com una «operació antiterrorista». Las Provincias –únic diari de ha destacat els fets en portada- ha titulat amb un «Detenen a València tres terroristes kurds». Una afirmació doblement confusa, primer de tot perquè els detinguts són valencians i després perquè la seva definició com a «terroristes» podria ser problemàtica a banda d’oblidar qualsevol menció a la presumpció d’innocència.

El País ha matisat una mica més el seu titular –«Cau una xarxa espanyola que captava combatents per a la causa kurda»- però ja al subtítol assegura que els detinguts formen part d’una «estructura de captació lligada al PKK-YPG, l’organització terrorista kurda».

Ambdós articles se centren en la versió policial, que defineix els arrestats com «un tentacle» del PKK, que està inclòs a «la llista d’organitzacions terroristes, tant de la UE com dels EUA» i que les YPG són «una rèplica del PKK a Rojava [Síria]».

El problema és que algunes d’aquestes afirmacions podrien ser incorrectes –o fins i tot falses- i en cap moment els periodistes fan una tasca de contrastar les dades policials encara que, almenys, els articles inclouen algunes declaracions amb la versió del partit Reconstrucció Comunista, on militaven els detinguts.

El que sí que és cert és que el PKK és considerat «organització terrorista» per la UE o els EUA, però no les YPG ni que aquestes siguin una mera «rèplica» del PKK, ja que aquesta és la versió turca, que intenta, per ara sense èxit, incloure-les en aquesta llista. De fet, aquestes milícies són aliades dels EUA, amb qui han col·laborat a l’hora d’assenyalar objectius de l’ISIS per fer més efectius els bombardeigs occidentals a Síria.

Més enllà d’aquests detalls, però, crida enormement l’atenció el to criminalitzador pel que opten tan Las Provincias com El País, amb expressions com «terroristes», «xarxa de captació» o «ensinistrament». Aquests mateixos diaris –i la majoria de mitjans- han publicat sovint reportatges sobre els «voluntaris occidentals» que han viatjat a Síria o Iraq per combatre els «extremistes de l’ISIS». En el reportatge «Els croats del segle XXI lluiten contra l’Estat Islàmic», publicat a Las Provincias no s’empra ni una sola vegada el terme terroristes per referir-se a aquests combatents, que, en general, són presentats de forma neutral o fins i tot elogiosa. El País també va aprofundir sobre la presència d’exmilitars occidentals allistats voluntàriament amb els peshmergues kurds a l’Iraq i Síria o, en una altra notícia, explica la història d’un exregidor del PP basc que va enrolar-se a les YPG a Rojava. En ambdós casos tampoc hi ha cap referència a aquests combatents com a terroristes ni es recorda els vincles de les YPG amb el PKK, sinó que es destaca el caràcter altruista dels milicians i la importància de la lluita contra l’ISIS.

El precedent

El febrer de l’any passat ja van detenir un català i altres set ciutadans de l’Estat espanyol acusats d’haver lluitat a les milícies russòfones de la regió del Donbass, a Ucraïna. A pesar de l’espectacular cobertura mediàtica que van rebre els fets, aviat van aparèixer els dubtes sobre la il·legalitat de la seva acció i pocs mesos després va arxivar-se la causa sense que pràcticament ningú se’n fes ressò.

Poc després, en un reportatge sobre dos voluntaris espanyols de les YPG en El País es reconeixia que hi ha «un debat sobre la situació legal dels combatents nacionals en conflictes estrangers». Altre cop evitava referir-se a aquestes persones com a terroristes.