Els periodistes protesten si veuen que la seva dignitat professional es veu menystinguda. Això almenys és el que va poder-se veure amb la plantada de molts dels informadors que havien anat a cobrir una conferència de Pablo Iglesias a la Universidad Complutense de Madrid després que el polític es queixés del tracte que rep dels grans mitjans i els personalitzés en la figura del redactor de El Mundo, Álvaro Carvajal.

els periodistes protestenLlavors no van faltar les mostres de solidaritat amb el periodista i les crides a la defensa del col·lectiu sencer, la professionalitat del qual –Iglesias va acusar els periodistes de publicar notícies negatives de Podem per tal de poder progressar laboralment- havia estat posada en dubte. Les xarxes socials i, encara més excepcional, les portades dels diaris i informatius s’omplien amb una contundent defensa de la llibertat de premsa. Poques vegades una agressió als seus treballadors provoca tanta indignació de les empreses mediàtiques.

Ja llavors, algunes veus –com per exemple Antonio Maestre a La Marea o Rosa Maria Artal a Contexto– posaven en dubte la combativitat periodística i assenyalaven la confluència d’interessos entre els treballadors dels mitjans i els seus propietaris. Per alçar la veu contra el poder polític cal ser valent, però si tens el permís de l’empresari que et contracta, té tant de mèrit?

La resposta ha arribat només una setmana més tard. La Cadena Ser anunciava que prescindia del seu col·laborador Ignacio Escolar després que Eldiario.es, que ell dirigeix, publiqués l’aparició dels noms de l’exdona i d’un soci de Juan Luis Cebrián –propietari del Grupo Prisa- als papers de Panamà. Com a represàlia, Cebrián també ha prohibit a tots els periodistes dels mitjans del grup que col·laborin amb La Sexta, canal que també ha col·laborat en l’exclusiva.

els periodistes protestenLa decisió ha significat un nou escàndol dins la professió, i prominents periodistes –i també molts anònims- han criticat la decisió de Cebrián. Però també han estat significatius els silencis. La nova acció de censura –moltíssima més greu que les declaracions d’Iglesias- no només no ha obert portades ni informatius –a excepció de Eldiario.es i La Sexta,- sinó que tampoc s’ha sentit la veu de les signatures més mediàtiques del Grupo Prisa.

Ni Pepa Bueno, Carles Francino, Iñaki Gabilondo, Gemma Nierga, Javier del Pino, Àngels Barceló, Montserrat Domínguez –qui va fer un tuit censurant Iglesias,- entre molts altres, han obert la boca en defensa de la llibertat de premsa i la independència de mitjans i periodistes.

Els periodistes protesten i poden fer-ho quan, com i sobre allò que vulguin, però la imatge que aquests dos conflictes han generat és que que tot té límits i sembla que els interessos de l’empresa on treballen en sigui un. Una acusació recurrent cap als professionals de grans mitjans i que aquests sempre han negat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019