El 3 de maig es commemora el Dia Mundial de la llibertat de Premsa i les organitzacions professionals aprofiten per publicar manifestos en defensa d’aquest dret fonamental, informes sobre el seu estat a escala mundial i, fins i tot, diaris com El País hi dediquen l’editorial. Per ara la concentració de la propietat dels mitjans encara no figura com un element important a l’hora de valorar les amenaces a la llibertat de premsa, tot i que alguns informes ja la inclouen com un dels principals condicionants en països com el nostre. Les agressions més greus –empresonaments, assassinats, tortures i agressions de cossos armats- centren la majoria de rànquings i llistes publicades.

Però també en aquestes existeixen periodistes oblidats. Informadors que han estat empresonats, multats o amenaçats amb llargs processos judicials per realitzar la seva feina a l’Estat espanyol i que, incomprensiblement, no figuren a la majoria de llistes i manifestos. En recollim els casos més sagnants:

1. Un editor empresonat. Jabier Salutregi, antic director d’Egin, va sortir en llibertat l’octubre de l’any passat. Era l’únic director de diari empresonat a la Unió Europea i el seu cas era sorprenentment ignorat per a la majoria d’entitats que defensen els drets dels periodistes. Dels directius i periodistes del diari tancar per ordre del jutge Baltasar Garzón el 1998 han anat quedant tots en llibertat i ja només resta empresonat Carlos Trenor, exdirectiu d’Orain, l’empresa editora d’Egin. La seva condemna finalitza l’any vinent.

2. Peticions fiscals de molts anys de presó: Qui podria entrar en presó aviat és un fotoperiodista del diari digital La Haine, que es troba en espera d’un judici en el qual li demanen sis anys de presó. Els fets es remunten a març del 2014, quan Boro cobria una manifestació a Madrid durant la qual va ser colpejat, detingut i acusat d’atemptat contra l’autoritat i lesions. L’actuació de la policia contra els periodistes que cobrien aquella protesta i les posteriors càrregues ha generat nombroses causes judicials.

També està pendent de judici –després que fos suspesa una primera vista– Iker Oiz, documentalista que va gravar els avalots que van seguir el frustrat desallotjament de Can Vies el maig de 2014. La Fiscalia li demana cinc anys i sis mesos de presó, sota l’acusació de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions.

3. ABC tampoc se’n lliura: Pablo Muñoz i Cruz Morcillo són dos periodistes d’ABC als quals un fiscal els demana dos anys i sis mesos de presó per publicar unes escoltes telefòniques. Encara que en aquest cas han rebut més suport, començant pel diari on treballen, el cas ha passat massa desapercebut.

4. La llei Mordassa ja funciona: Asier lópez, de la revista basca Argia, va convertir-se en el primer professional de la informació condemnat en aplicació de la llei Mordassa. El seu «delicte»: penjar a Twitter les imatges d’uns agents de policia practicant una detenció. La condemna: 601 euros de multa.

5. Salvats (a mitges): La periodista del digital basc Topatu.info, Iraitz Salegi va ser absolta el passat mes de juny d’un delicte d’enaltiment del terrorisme pel sol fet d’haver cobert informativament un acte on, presumiblement, es va cometre aquest delicte.

Menys sort va tenir el fotoperiodista madrileny Raúl Capin, condemnat a pagar una multa de 1.260 euros per «haver obstaculitzat la tasca policial» mentre cobria una manifestació a la capital espanyola el febrer del 2013. Tot i això, Capin encara es pot considerar afortunat, ja que la petició fiscal era de dos anys de presó per atemptat contra l’autoritat.