El passat més de març, el Centre for Media Pluralism and Media Freedom (CMPF) publicava els resultats del Media Pluralism Monitor 2015, un estudi anual sobre els riscos (potencials) que corre el pluralisme al sistema mediàtic de 19 estats membres de la Unió Europea.

Aquest estudi assenyala que cap dels estats estudiats està lliure de perill; que a tot arreu hi ha més o menys amenaces. En el cas de l’Estat espanyol la cosa va per barris tot i que en general no surt gaire ben parat. Així, detecta pocs problemes en el que anomena “protecció bàsica” i que inclou el dret a la llibertat d’expressió i a la informació o l’estatus dels periodistes. Ja troba més problemes en “inclusivitat social”: hi ha limitacions d’accés als mitjans, sobretot de col·lectius minoritaris i/o desafavorits. Ara bé, on n’hi ha de notables és en la “independència política” dels mitjans i on són molt greus és al “pluralisme del mercat”. En aquest darrer punt destaca la gravetat de la concentració creuada de la propietat (empreses que tenen diaris, ràdio, teles i/o webs): el risc de patir limitacions al pluralisme és del 100%. És a dir, sembla que el pluralisme no està assegurat en el mercat mediàtic espanyol actual i les interferències polítiques hi poden tenir alguna cosa a veure.

Pocs mesos abans, al novembre de 2015, l’estatunidenc Pew Research Centre publicava un altre estudi sobre l’opinió dels ciutadans sobre la llibertat d’expressió i de premsa a 38 països del món. De nou hi surt Espanya amb resultats remarcables. Així, és el tercer país més favorable a la llibertat d’expressió i de premsa, només superat pels EUA i Polònia i per sobre d’Alemanya, el Regne Unit o Canadà. És el segon on més ciutadans consideren molt important que els mitjans puguin publicar notícies sense censura, només superat per Xile. Així mateix, els espanyols són els més contraris del món a que el Govern limiti la publicació d’informació sobre grans protestes polítiques i els més favorables a que els mitjans publiquin informació que pugui desestabilitzar l’economia. En canvi ja no són tan fans de les notícies que posin en risc la seguretat nacional, tot i que Déu n’hi do com surten d’alts també en això. En resum: Uns campions mundials de la llibertat d’expressió, vaja.

Certament, no hi ha cap relació entre els dos estudis. Però em sembla que sí que se’n pot trobar entre els seus resultats: en un país on hi ha amenaces tangibles al pluralisme, la societat prefereix mitjans amb poques restriccions per informar. On hi ha problemes d’independència política, els ciutadans volen que el Govern no pressioni gaire. On hi ha col·lectius amb problemes d’accés, es vol molta llibertat d’expressió. Al mateix país on hi ha concentració de la propietat, la gent defensa que els mitjans puguin publicar informació econòmica delicada. Potser, doncs, és l’hora de posar els mitjans al centre del debat polític i prendre decisions. Si li prestem atenció, el CPMF ens dóna pistes de per on començar.