Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El nou episodi de disturbis a Barcelona ha tornat a posar el col·lectiu okupa al centre de la cobertura mediàtica. De nou pot veure’s com aquesta assumeix el discurs/visió policial del conflicte que, si bé és totalment legítima, també té altres lectures i que permetria als periodistes fer i fer-se preguntes incòmodes.

El relat general és que ahir «van tornar els avalots a Gràcia després que els okupes tornessin a intentar entrar a l’edifici desallotjat» –Els Matins de TV3-; els avalots són responsabilitat de «200 persones ben organitzades» –La Vanguardia-; «Els violents eren un de cada tres manifestants» –BTV-; «hi ha 15 ferits, 14 d’ells Mossos» –RAC1-, així com la desaparició informativa dels manifestants ferits o de la violència extrema de la càrrega policial. La línia argumental és pràcticament uniforme i pot resumir-se –en la seva versió més abrandada- en aquest discurs de Pilar Rahola a 8TV.

Però veient aquest vídeo publicat per La Directa sorgeix una pregunta quasi inevitable:

era imprescindible realitzar aquesta càrrega policial quan encara no havien començat els disturbis? És obvi que els Mossos d’Esquadra volien evitar un possible delicte –la reocupació del local desallotjat- que potser ni tan sols ho és i és només un conflicte civil entre particulars, però no hi ha un principi de proporcionalitat en les seves actuacions?

Si la policia persegueix el presumpte delicte d’un furt i aquest accelera per l’autopista a tota velocitat, en general s’abandona la persecució per entendre que les conseqüències –un accident fatal- serien molt més greus que el delicte originari. Aquest principi no hauria de regir a l’hora d’ordenar una càrrega que provocarà desenes de ferits –en ambdós bàndols-, més que probables disturbis i danys en propietat pública i privada (primera font de preocupació mediàtica)? Tan greu era que els okupes tornessin al local durant uns dies més?

Els causants dels disturbis són els seus autors, sens dubte, però potser un periodisme que cerca les claus dels conflictes hauria de preguntar-se si aquests tenien una resolució alternativa i oferir una visió més global del que va succeir.

Cada vegada que hi ha episodis de disturbis a Barcelona es repeteix la mateixa situació. Va passar després de la vaga general del 2012, durant la qual la ciutat s’havia convertit en la «capital mundial dels avalots» i va repetir-se després del desallotjament de Can Vies –encara que llavors van poder trobar-se notables excepcions-. Una vegada i una altra, la cobertura periodística sembla més preocupada en condemnar els fets violents que en tractar d’explicar-los, potser temerosa de ser acusada de justificar-los, el que és molt diferent.

El privilegi de ser informat d’un episodi de disturbis de forma asserenada, amb context i perspectiva sembla reservat a les seccions d’internacional.

9 Comentaris

  1. Pol

    Potser si els manifetants no amenacen i agredeixen periodistes aquests podran informar millor. Si hi ha algun interlocutor valid entre els okupes tambe es podrà donar la seva versió.

  2. Joan

    És molt tendenciós culpar a tots els mitjans de comunicació d’amagar informació. Sóc veí de Gràcia i trobo que la vostra informació dels esdeveniments tampoc coincideix amo el que he vist.

    • Redacció

      L’article no culpa ningú, i menys d’amagar informació, només es constata una tendència a reproduir els comunicats policials i a no posar en dubte la seva versió. L’article a més ens pregunta si són possibles uns protocols policials que mirin de reduir danys (habituals en moltes altres actuacions) en lloc de llençar benzina al foc.

      • Toni

        La policia no menteix mai als seus informes. L’homicidi d’en Benitez i l’ull borni de la Quintana ho demostren.

  3. Sherwood a Gràcia

    Sherwood a Gràcia, ideat i somniat pels Mossos fa 7 anys ja.
    https://t.co/IxaJEejTC3
    Ganes no els hi falten entre les cinc mil dades personals perdudes, Benitez, Quintanas…

  4. Tuta

    Aquest article fa el contrari del que predica. Llança sospites sense cap fonament, cap indici, sobre el conjunt de la premsa i professionals del periodisme, així com sobre la policia, limitant-se a proposar hipòtesis quan convida a valorar el punt de vista dels manifestants. No aporta cap element que recolzi la hipòtesi diguem-ne exòtica, que els avalots van ser causats pels agents antiavalots. Certament hi ha hagut casos en el passat de violència física començada per la policia, però d’entrada no tenim cap motiu de suposar que sigui el cas.

    Alguna hipòtesi és fins i tot ridícula, com preguntar-se quin mal podia haver-hi en allargar-se “uns dies més” l’okupació. Com si els okupes anéssin a marxar espontàniament passats uns dies.

    La realitat és que fa tres nits que uns pocs centenars de persones diuen manifestar-se (sense autorització) quan el què fan és intentar obstruir per la força l’execució d’una ordre judicial. En un desallotjament on no hi ha lloc a atenuants basades en la sensibilitat social i solidaritat amb gent desnonada de casa seva. Es tracta simplement d’alliberar un local privat que el propietari vol llogar.

    Podem lamentar la pèrdua de les activitats que es realitzaven al local fins trobar-ne un altre, però és indefensable l’obstrucció violenta de la Justícia i dels seus agents.

    El video de La Directa que suposadament havia de documentar la “violència extrema” de la policia, no ho fa. Mostra com uns manifestants, quan ja fa fosc, ben més tard de la mani festiva que es mostra al començament, amb llum de dia, ocupen el tram de carrer on hi ha el local on han tornat a entrar per la força, barrant el pas als antiavalots que són allà precisament per desobstruir el carrer i tancar el local novament. Les imatges mostren els agents avançant cap a la barrera de manifestants i escampant-los amb les porres. Això suposadament demostraria l’agressió policial, la “càrrega” dels agents tan violenta segons els manifestants.

    Doncs bé, no hi ha càrrega. Les càrregues són a pas lleuger, corrent o a cavall, no caminant. Els agents es limiten a fer la seva funció: desobstruïr un carrer que una aglomeració de gent mira d’impedir per la força. Passivament, però per la força: drets, agafant-se pels braços, i resistint l’empenta policial. Llavors, evidentment, reben. Les porres són exactament per això, i han de fer mal perquè si no en féssin no servirien de res. A cops de bufanda i renecs només, la policia mai ha dissolt cap manifestació en tota la història de la humanitat.

    Els cops de porra poden fer sang i poden fracturar dits. I amb les fotos de la sang i de les extremitats enguixades es pot fer sensacionalisme.

    Proposo que també es valori aquest punt de vista: que ja n’hi ha prou de prendre el pèl a la ciutadania amb el conte infantil dels bons xavals que lluiten per la justícia social i els drets humans, ensangonats per un cos policial i unes autoritats feixistes, venuts al capital.

    Rigor informatiu, si us plau, i tant!

  5. Carme

    Segons diuen (jo no ho sé perquè no vist ni a Gràcia ni a Barcelona, sòc de poble, i allí més o menys tots ens coneixem) i he vist als mitjans de comunicació, els veïns no tenen cap problema amb les persones que ocupaven l’edifici. Aleshores, perquè l’han obligat a desocupar?. Si el Sr. Trias va decidir quan era alcalde de pagar el llogater i més coses, ara que no és alcalde perquè no ho continua pagant ell?. És necessari fer una desocupació amb polícia i violència?. Les persones no sabem dialogar?.