El Morro do Barao és una favela de la zona oest de Rio de Janeiro. És l’escenari on el passat 22 de maig una menor va ser drogada i violada per 33 homes. L’adolescent hi va acudir enganyada per la seva exparella. Durant la violació, la noia va ser filmada i fotografiada i en poca estona les imatges corrien per les xarxes socials. A hores d’ara ja s’ha detingut una vintena de sospitosos entre els que destaca Sergio Luiz da Silva Jr., amb el malnom ‘Da Russa’, que actua com a capitost del narcotràfic al Morro do Barao.

Canviem de continent. Un testimoni protegit, també menor, denuncia que en un hotel de luxe de Madrid, l’any 2012, va ser violada per l’actual davanter de l’Athletic de Bilbao, Iker Muniain, i un altre futbolista que no ha pogut reconèixer. A la declaració, la menor relata que la cita l’havia orquestrat i pagat el porter del Manchester United, David De Gea, tot i que no va participar a la violació. Explica, també, que hi va anar enganyada i que quan es va negar a mantenir relacions sexuals amb els jugadors va ser agredida per consumar la violació accedir. L’autor de l’amenaça i de les primeres agressions físiques és Ignacio Allende Fernández, conegut com a Torbe, que actualment és a la presó acusat de tràfic d’éssers humans, agressió sexual, pornografia infantil, prostitució, extorsió i blanqueig de capitals. La testimoni relata agressions durant la violació si es negava a realitzar alguna pràctica sexual específica.

Els mitjans espanyols i catalans van coincidir en assenyalar l’atrocitat dels fets ocorreguts a Brasil. Algun d’aquests mitjans van aprofitar el fet per posar sobre la taula les xifres de la violència masclista i per destacar la bona feina dels moviments de dones per visualitzar aquesta violència i estigmatitzar-la. Una feina imprescindible en un país, com tants d’altres, en què és habitual que les víctimes siguin criminalitzades. La pròpia menor brasilera, en el primer interrogatori amb la policia, va haver de respondre si la pràctica del sexe en grup era habitual per ella.

En el segon cas, ha existit una clara frontera entre el tractament que n’ha fet la premsa espanyola i la premsa catalana, amb l’excepció magnífica de eldiario.es (que n’ha fet el seguiment i ha difós bona part de les dades i declaracions de la instrucció).

El fet que la selecció espanyola es trobés concentrada per a l’Eurocopa de França ha generat una anàlisi periodística (sic!) en què les declaracions de la víctima, un testimoni protegit, han passat desapercebudes mentre el focus informatiu s’orientava cap al rendiment esportiu de l’equip i sobre com podria afectar aquesta causa a l’equilibri mental dels presumptes violadors i del conjunt de l’equip espanyol. Aquest paper vergonyant per la professió l’han seguit fil per randa mitjans públics i privats espanyols i ha estat hiperbolitzat per una premsa esportiva que ha fet tots els equilibris imaginables per protegir els presumptes agressors i passar de puntetes sobre aquest episodi.

El mateix seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, es va declarar ‘admirat per l’enteresa del jugador (De Gea)’ després d’haver-se fet públic el sumari. Menció a banda per al ministre espanyol de l’interior, Jorge Fernández Díaz, i el seu insuperable ‘esperem que això no afecti la selecció’.

I sí, és veritat, per ara tots són presumptes i paga la pena defensar aquesta presumpció d’innocència, però els fets són greus i les proves prou concloents perquè la Brigada central contra el tràfic de persones expressi que les testimonis tenen ‘un alt grau de credibilitat’.

El que projecta aquest tractament i aquesta actitud periodística servil és que no és el mateix un violador narcotraficant nascut a Ciudad de Deus que un esportista d’elit. Que un serà condemnat d’immediat i l’altre serà protegit mentre compti amb els beneficis del dubte. Això sí, les víctimes -brasileres, ucraïneses o d’on sigui- poden ser victimitzades tantes vegades com calgui pels agressors, per la policia, per la premsa, pel ministre o per l’afició de la roja que respira, alleujada, mentre aplaudeix i canta un gol.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Carolina

    La víctima ha estat doblement violada en veure la reacció social i la protecció dels agressors . Sort que existeix un altre periodisme. Gràcies. No en sabia res.