La notícia de la italiana de 31 anys, T.C. que s’ha suïcidat després de patir un any d’assetjament a les xarxes socials –però a través dels mitjans de comunicació tradicionals i al carrer- ha commocionat Itàlia i ha arribat també aquí.

La història, com gairebé totes, té moltes arestes i també dades poc clares o contradictòries i segons la versió els vídeos els va enviar ella –per diferents motius- o ho va fer la seva exparella. Però és obvi que el masclisme i la cultura patriarcal i han jugat un pes molt fort. Realment s’haurien fet les mateixes burles i insults si la persona identificada en el vídeo sexual fos un home? T.C. va ser víctima d’uns coneguts als quals ella va confiar unes imatges privades i que ells van decidir fer públiques sense el seu consentiment. En canvi, les amenaces, els atacs i les vexacions les va patir ella i no els homes responsables.

Aquesta culpabilització de la víctima continua avui en algunes –no totes- de les notícies que expliquen el tràgic final. Un dels exemples més crus pot llegir-se a El Español. El titular de la notícia assegura que «Una jove italiana se suïcida després de gravar un vídeo eròtic que va convertir-se en viral», un enfocament que amaga que el que va fer a T.C. suïcidar-se va ser una campanya d’assetjament i humiliació de més d’un any de durada. I tot i que al primer paràgraf del text recorda que ella va autoritzar la gravació del vídeo no s’explicita en cap moment que mai va autoritzar-ne la difusió.

assassinadaTambé ABC segueix aquesta lògica quan assegura que «un vídeo sexual» és qui provoca el suïcidi. A pesar de la brevetat del text es recorda que T.C. «va deixar-se gravar», però no que mai va autoritzar la seva difusió.

Un altre exemple de culpabilització de la víctima el podem trobar a El Mundo. La notícia explica que «el tràgic final de la jove va iniciar-se com un joc, un joc perillós del qual T.C. va adonar-se’n tard. El joc consistia a gravar les relacions sexuals i després enviar-les a altres homes amb els qui tenia algun tipus de relació. Ella no sabia que la seva intimitat podria ser vulnerada i aquells vídeos acabarien publicats a Internet». Així doncs, l’única culpable de tot és la mateixa víctima per fer «un joc perillós» i no els qui van trair-li la confiança. De fet, a la redacció els vídeos «acabarien publicats a Internet» per ningú, ja que el redactat empra un verb indirecte i evita el subjecte de l’acció.

En una altra línia, i encara que la notícia de La Vanguardia és més correcta, aquesta es troba sota l’avanttítol «Assassinada per la web», el que ve a dir que el problema és la desregulació d’Internet. Si bé és cert que l’assetjament digital i la dificultat d’aturar unes imatges quan es converteixen en virals són elements centrals de tota la història, l’article oblida mencionar que T.C. també va patir insults i amenaces al carrer, que va ser mencionada per humoristes televisius o van fer-hi al·lusions cantants o esportistes. El problema sembla, doncs, més ampli i profund que una «web assassina», però titular que va ser «assassinada pel masclisme» potser obligaria a fer-se massa preguntes.

Un Comentari

  1. andreu

    El més greu de tot plegat és la doble moralitat de les companyies Google, Facebook… Crec recordar que fa tant sols uns dies FACEBOOK censurava la foto més cèlebre de la guerra del Vietnam sota excusa que hi havia nuesa (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/facebook-censura-foto-nena-del-napalm-per-ser-infantil-5370271). Això sí, en canvi, el vídeo d’aquesta senyora). En canvi, has d’anar a un TRIBUNAL perquè retirin un vídeo, evidentment enutjador i publicat per acabar amb tu. I a sobre has de pagar perquè l’has consentit?! Algun dia tota aquesta colla hauran de donar explicacions.