Ahir va cloure’s a València la Festa de la Infantesa de les Magues de Gener amb una cavalcada pel centre de la ciutat en què van participar desenes d’entitats i milers de famílies, la majoria amb xiquets menuts que van anar a gaudir-la. Davant l’Ajuntament, on acabava l’acte, s’hi van concentrar una quarantena d’elements amb banderes espanyoles i símbols d’extrema dreta que van intentar boicotejar-ho xiulant, insultant la gent participant i fent salutacions feixistes. Dic intentar, perquè eren tant poquets i la resta de gent tenia tantes ganes de passar-ho bé que van quedar-se fent més pena que altra cosa.

EscàndolsPerò si explique açò, és perquè em va cridar l’atenció el grau d’impunitat amb què van comptar els ultres. Se’ls va deixar col·locar on van voler, allí on més podien molestar i cap policia va intentar apartar-los un metre del centre de la rebuda dels participants de la cavalcada ni tampoc se’ls va identificar per si algú volia denunciar-los pels insults rebuts. Però amb tot, l’altra impunitat que ens interessa ací és una altra: és la mediàtica.

Tots recordareu la polèmica generada per la crida de l’ANC a portar uns fanalets amb l’estelada a les cavalcades de Reis. El soroll mediàtic que va generar. Les portades, editorials, hores i hores de tertúlia dedicades a aquest tema.

Ahir a València aquests elements van tractar de boicotejar una Festa de la Infantesa, un acte dedicat als xiquets i xiquetes. Van inventar-se greuges i motivacions polítiques que només estan a les seues ments i a les ments dels que han escalfat l’ambient però ahir no hi eren –bàsicament polítics i periodistes que llencen la pedra i amaguen la mà- però això no generarà cap escàndol ni cap polèmica mediàtica.

I no ho farà bàsicament perquè el poder de generar escàndols es troba en unes mans molt concretes. Uns pocs mitjans, propietat d’unes encara més poques empreses, que són les qui decideixen que és escandalós i que no mereix un segon informatiu. Qui és criminalitzat i linxat per un acudit a Twitter i quins milers d’amenaces de mort a les xarxes socials són ignorades. Què és una «intolerable politització de la infància» i què és una «protesta crítica legítima». I el criteri per decidir una cosa i l’altra és un criteri de guerra: d’amics i enemics, de guanyar o perdre. No tenen res a veure la gravetat dels fets que es volen denunciar ni hi ha cap tipus de criteri objectivable.

I mentre ells inventen escàndols i fan grans escarafalls als platós, monopolitzen l’agenda mediàtica i obliguen a la resta a posar-se a la defensiva, a justificar fets totalment normals o a fixar-se en anècdotes mentre passen per alt fets absolutament greus. Una dinàmica perversa i esgotadora que impossibilita qualsevol debat racional, fa de tap a les propostes raonades i, a poc a poc, va laminant les normes bàsiques de la convivència democràtica.