Els mitjans invisibilitzen les formes de violència més enllà de les dones assassinades en parelles heterosexuals, segons un anàlisi dels informatius de 6 cadenes fet per l’Observatori ORIGEN.

Determinades pràctiques dels informatius de televisió contribueixen a legitimar la violència i no fan prou per eradicar-la. Per exemple, invisibilitzant formes de violència menys evidents, com la lesbofòbia o la transfòbia, el maltractament psicològic o econòmic, i d’altres encara més ocultes com el menyspreu, la infantilització o l’objectificació de les dones. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi de l’Observatori ORIGEN “Telenotícies i violències masclistes: una anàlisi crítica”, que es va presentar ahir a Barcelona i que ha analitzat durant un any peces informatives de TVE, TV3, A3TV, T5, Cuatro i La Sexta.

“Hi ha codis ètics o recomanacions per a periodistes sobre com tractar la violència masclista, però sovint no s’entén perquè són necessàries. En canvi, quan expliques com repercuteix una determinada informació en les persones, això queda més clar”, comenta Joana Garcia Grenzner, membre de l’equip de l’Observatori. Així, per exemple, “una dona que està vivint maltractament psicològic, com que no l’estan pegant o no l’estan a punt de matar, no s’autoidentifica com a víctima de la violència, però els mitjans poden contribuir a canviar això”, explica.

El projecte, impulsat per l’organització SUDS i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB, ha detectat diverses males pràctiques a les peces informatives, que no ajuden a combatre i desligitimar la discriminació que pateixen les dones:

Es revictimitzen les dones, els menors o les persones properes. “Per exemple, es posen imatges del seu domicili o d’elles. O es donen dades sobre amenaces que el pare ha fet als fills: això se sabrà a la seva escola i a l’entorn. O bé s’ofereixen detalls de com es va produir una agressió sexual: cada cop que es fa això, la supervivent ho reviu”, explica Garcia Grenzner.

Hi manca context. Es relaten les agressions i assassinats com a fets puntuals, sense explicar les raons per les quals la víctima no tenia protecció o no va funcionar, o bé si hi havia errors en l’estimació del risc.

No s’explica perquè moltes dones no denuncien. Sovint s’esmenta la manca de denúncies prèvies però no es contextualitza amb les dificultats que això suposa per moltes dones i com en el context judicial hi ha un “biaix masclista” que ho dificulta.

La responsabilitat es dóna a l’agredida, a la gelosia o a un trastorn mental. Les peces fan responsable la víctima de no haver pres mesures de seguretat i encara s’utilitzen de vegades expressions com “crim passional”. D’altra banda, “justificar comportaments vinculant-los a trastorns mentals culpabilitza aquest col·lectius i situa el trastorn com a possible causa”, expliquen des d’ORIGEN.

S’ofereixen declaracions insubstancials del veïnat. No aporta res que un veí digui que el presumpte assassí “era molt simpàtic” o “semblava bona persona”. Això va en contra de totes les recomanacions sobre tractament informatiu de les violències masclistes emeses per diferents organismes (es poden consultar aquí), que recomanen utilitzar fonts expertes.

S’externalitza el masclisme. Les agressions sexuals una nit de cap d’any a Colònia, per exemple, es van atribuir als refugiats de forma infundada. “En canvi, normalment no es documenta quantes agressions sexuals hi ha a l’Oktoberfest o en altres festes multitudinàries, i n’hi ha moltes”, segons l’experta. El masclisme és present a totes les cultures, però sovint s’atribueix de manera velada a altres cultures, com l’Islam, o s’especifica l’origen migrant d’una dona agredida com si fos el fet definitori de la violència.

L’estudi també ha detectat bones pràctiques, com per exemple aquelles peces que tracten les dones que han patit violència com a supervivents i no com a víctimes, o que s’hi refereixen com a “veïnes”, és a dir, com a membres de la comunitat. Un altre exemple és la cobertura de la Marxa Estatal Contra les Violències Masclistes a Madrid, que va permetre posar sobre la taula una visió àmplia de les violències perquè es van recollir testimonis d’organitzacions expertes i reivindicacions com la necessitat d’ampliar la Llei integral. També s’han detectat peces que recullen violències invisibilitzades, com l’assetjament sexual al carrer. O bé la cobertura de la mobilització feminista als San Fermines, que va recollir de manera molt clara la idea del consentiment sexual.

Tot i que l’estudi, de caràcter qualitatiu, no pretén detectar si les bones i males pràctiques augmenten o disminueixen amb el temps, des d’ORIGEN apunten que la tendència no és massa optimista.  “En esdeveniments molt marcats es pot irrompre a l’agenda mediàtica, com en el cas de la mobilització estatal del 2015, que va impactar i va esdevenir incontestable als mitjans que calia donar-li cobertura. Ara mateix, però, hem començat l’any amb un volum d’assassinats masclistes molt important i això no sempre té una cobertura tan satisfactòria”, apunta Garcia Grenzner.

L’estudi parteix dels “Apunts” que ORIGEN ha elaborat setmanalment durant un any, des del setembre de 2015 al desembre de 2016, i que analitzen, de manera crítica i amb perspectiva de gènere, informacions relacionades amb la violència masclista emeses en els dies anteriors. Aquests “Apunts”, que volen ser una eina d’incidència i d’informació pedagògica, els han enviat a mitjans, periodistes i col·lectius que treballen entorn a les violències masclistes i estan disponibles al web de l’Observatori. També han organitzat diverses jornades formatives amb organitzacions expertes i periodistes.

Afirmen que en general han tingut una bona rebuda per part dels periodistes, tot i que sovint la pròpia naturalesa de les rutines periodístiques obliga a treballar amb molta rapidesa i complica fer-ne una millor cobertura. Per això cal, segons ORIGEN, un compromís del mitjà per formar els seus empleats. “De la mateixa manera que et formes per parlar d’economia o política, t’has de formar en violències masclistes per poder fer-ne una bona cobertura”, opinen. “Tenint en compte que les violències masclistes són un problema de primer ordre a nivell social i de salut pública, s’hauria de destinar pressupost a la prevenció, i en aquest aspecte els mitjans de comunicació hi tenen un rol clau”, rebla Garcia Grenzner.