S’anuncien temps de guerra als ports. L’anunci d’una nova llei que liberalitzarà l’activitat portuària a l’Estat espanyol i que destruirà els drets laborals dels estibadors –es plantegen reduccions de salaris de fins al 60%- ha posat en alerta un col·lectiu tradicionalment molt organitzat i combatiu.

Però abans i fons i tot que esclati el conflicte, la gran majoria de mitjans –inclosos molts considerats generalment com a progressistes- han començat una campanya de difamacions per tal de situar l’opinió pública en contra del col·lectiu i dificultar la solidaritat cap a llurs reivindicacions.

És un funcionament de manual que ja s’ha viscut en altres col·lectius i que, quan s’ha portat a terme, mai ha tingut com a conseqüència els resultats promesos –eficiència, millor servei, avantatges pels consumidors o creació de llocs de treball- sinó més precarietat, caigudes de sous, augments dels accidents laborals i pèrdua de qualitat del servei afectat.

Amb tot, el discurs mediàtic majoritari no fa cap autocrítica d’experiències anteriors i torna a repetir anteriors arguments. En fem un resum en cinc punts per facilitar una lectura crítica de les notícies que ja han començat a aparèixer però que es multiplicaran a mesura que el conflicte s’endureixi.

estibadors1. Privilegis: Els estibadors no lluiten pels seus drets sinó per uns «privilegis». El terme té una connotació clarament negativa que fa pensar en algun tipus de benefici que no es mereixen i que perjudica d’alguna manera el benestar del conjunt de la població. Naturalment mai es menciona que aquests «privilegis» no depenen de cap posició avantatjosa –dècades enrere l’estibador era una de les professions més mal pagades i precàries que hi havia- sinó el resultat d’un procés de lluita sindical molt llarg i dur.

2. Sous inflats: Una cantarella habitual és deixar entendre que els estibadors «cobren massa». Per això es comparen amb professions amb més reconeixement social i habituals de la classe mitjana –com professors o metges- però mai es comparen amb directius de grans empreses, que encara cobren molt més. Tampoc s’explica quina quantitat és «massa elevada» per treballar en un port. Al cap i a la fi els estibadors treballen en empreses privades que obtenen beneficis, així que una reducció del seu sou aniria en benefici exclusiu dels propietaris d’aquestes empreses i no dels metges o professors amb els qui es compara.

estibadors

Habitualment s’informa dels sous anuals i en brut, una xifra molt alta si es divideix en 12 mesos –l’exercici mental més ràpid- però que no correspon a la realitat salarial. També se sumen sous màxims –que inclouen complements com antiguitat, nocturnitat o caps de setmana- com a «salaris mitjans» i així aconseguir presentar xifres realment voluminoses i irreals.

estibadors3. Sector estratègic. Una vaga als ports, en ser un sector estratègic, perjudica tothom. Un argument que es retorça en presentar les pèrdues per una paralització dels ports en global i en brut, sense explicar exactament qui ni de quina manera perdria aquests diners. Curiosament els culpables d’aquestes pèrdues serien els vaguistes –la seva reacció és comprensible atès que els pretenen retallar el salari fins a un 60%- i no els qui decideixen provocar aquest trasbals en una infraestructura tan sensible en un moment que funciona i obté beneficis.

4. Màfia. Un altre dels arguments més repetits és que «qualsevol no pot ser estibador», que «hereten la feina» o, fins i tot, que són una «màfia». Un dels titulars més retorçats en aquesta línia el va publicar Las Provincias, en assegurar que els estibadors faran vaga «contra la democratització de l’activitat», com si la proposta de llei pretengués convertir les empreses de càrrega en cooperatives autogestionàries.

estibadors

estibadors5. Violència. Finalment, quan esclati el conflicte, s’acusarà els estibadors de ser violents i de «perdre la raó» amb els seus mètodes. I tot i que encara no s’ha trencat ni una paperera ja han aparegut els titulars en aquesta línia.

6. Silencis. Tot aquest argumentari va acompanyat d’una sèrie de silencis molt significatius. A pesar de l’espai informatiu dedicat als estibadors a penes s’explica la perillositat de la feina, la solidaritat del col·lectiu vers altres col·lectius o els beneficis de les empreses de càrrega i descàrrega o els sous dels directius.

Per tal de contrastar informacions oferim aquest vídeo en què un delegat sindical dels estibadors explica la seva versió del conflicte i els motius per no deixar passar la reforma portuària.