La informació és una selva. I l’Ajuntament de Lleida, més. No és la primera vegada que ERC denuncia el poc interès del govern socialista per tirar endavant el Consell Editorial, un organisme independent amb professionals del periodisme al capdavant que havia de posar una mica d’ordre en una selva comunicativa amb més micos que plàtans. I que això passi en una terra de fruita dolça té delicte… Perquè Lleida té un color especial, i no precisament el groc d’aquests fruits arquejats, sinó més grisós, gairebé negre, tant com el seu panorama informatiu. Massa mitjans de comunicació auspiciats pel grup mediàtic de torn que rep el favor de la Paeria (també de la Diputació) a canvi d’esclavitzar allò que comuniquen. Tots hi surten guanyant… Tots menys els mitjans que viuen per informar, no d’informar (o hauríem de dir desinformar?).

El fracàs del Consell Editorial és un assumpte flagrant que, a jutjar per la manca de reaccions al respecte d’això, no interessa solucionar a ningú, ni a l’oposició ni als companys de viatge dels socialistes. Un òrgan que naixia amb l’objectiu de garantir la transparència, la pluralitat i el servei públic de l’Ajuntament de Lleida en matèria de comunicació i que morirà sense haver complert cap dels seus propòsits. De fet, la penúltima reunió dels representants d’aquest organisme se celebrava el 26 de setembre de 2016, quan s’acordava que en la següent sessió es debatria el pressupost en comunicació per a l’any 2017. Doncs el pressupost, poc clar i sense reflectir el destí de determinades partides, es va aprovar definitivament el passat 29 de desembre sense haver tornat a convocar el Consell Editorial.

Afavoreixen els mateixos de sempre i s’afavoreix els mateixos de sempre. En aquest selva on Àngel Ros és Tarzan i Montse Mínguez (PSC), Ángeles Ribes (C’s) i Dolors López (PP) comparteixen el paper de Jane, només cal adjudicar a algú el de mona Cheetah. I és que de candidats a interpretar un ximpanzé sense plàtan en sobren…

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.