El perfil que ha fet El Mundo del nou president balear, Baltasar Picornell, és de manual de periodisme connotat, esbiaixat i sectari. El titular no pot ser més indicador: «Podem posa un heavy al capdavant del Parlament que va contra el Rei i l’ortografia».

La resta del text està en consonància amb la seva presentació. El perfil de Picornell –bàsicament un repàs a l’activitat a les xarxes socials- està ple de verbs intencionats, adjectius despectius i comentaris classistes, com quan es diu que «és un tipus sense pràcticament estudis», referint-se, òbviament, als universitaris. Picornell és metal·lúrgic, una professió que al redactor li sembla poc per esdevenir «la segona autoritat de les Illes».

Al segon paràgraf explica que «al PSOE li han plantat» un «republicà, filocomunista, anticlerical, filocatalanista i animalista». Una descripció que, sense dir cap mentida és totalment innecessària per connotada. Semblaria estrany que un article informatiu comencés descrivint Rajoy com un «monàrquic, catòlic, hereu del franquisme, espanyolista i amant de les curses de braus».

I si Picornell prové de l’activisme social i té opinions polítiques és fàcil que els seus perfils de les xarxes socials estiguin plens de reivindicacions i denúncies. Però l’article ho presenta repetidament de forma irònica i menyspreadora: «El seu Twitter ha estat fins ara el calendari maia de la indignació: llarg, indesxifrable i amb la vista posada en l’apocalipsi»; «és raríssim el cap de setmana que no ha de sortir al carrer amb una pancarta»; «La seva participació constant és d’una heroïcitat que a vegades frega el ridícul»; «També està molt pendent de…» o «La seva sensibilitat és infinita, i la seva indignació addictiva».

També se’n critica l’estètica –«entre el messianisme i el heavy»- i l’ortografia, recorrent, de nou, a la fina ironia del redactor: «Els qui defensaren la seva candidatura al càrrec al·legaven que la falta d’estudis no l’incapacitava, suposem que confiant que no hagi d’escriure».

L’estil poc subtil de l’article no ha passat per alt a alguns digitals d’extrema dreta com Intereconomía o Alerta Digital, que no han tingut problemes per afusellar-ne paràgrafs sencers, canviant només el titular i el primer paràgraf.

Per llegir alguns perfils més periodístics sobre Picornell pot accedir-se, per exemple, al Diario de Mallorca o aquesta columna d’opinió a l’Ara Balears.