Un article d’opinió a La Vanguardia critica la perspectiva de gènere, que anomena “ideologia de gènere”, confonent conceptes i fent greus acusacions sense aportar arguments sòlids.

Els espais d’opinió dels diaris reflecteixen, de vegades, punts de vista que van més enllà de la línia editorial del mitjà. És per això que les capçaleres normalment especifiquen que no es fan responsables de l’opinió dels seus articulistes. El problema ve quan es publiquen opinions molt contundents que neguen o minimitzen desigualtats existents a la societat, eludint que provoquen morts i violència, i això es fa pràcticament sense arguments.

És el cas d’un article de Josep Miró i Ardèvol publicat en paper i web a La Vanguardia, on l’autor critica la “ideologia de gènere” i la seva suposada preeminència a la nostra societat. El text acaba concloent que aquesta ideologia de gènere “significa la destrucció de la nostra civilització”. Tot plegat, amb algunes trampes discursives:

L’autor no s’identifica. Miró i Ardèvol presideix l’associació ultracatòlica E-cristians, caracteritzada, entre d’altres, per combatre enèrgicament el matrimoni homosexual. A més, dirigeix Fòrum Libertas, un digital que propaga una ideologia religiosa extremadament conservadora. Però en cap moment això s’explicita. A l’article, Miró i Ardèvol critica una suposada “ideologia de gènere” com si el seu punt de vista fos neutral.

Reductio ad Francorum al primer paràgraf. Ja a l’inici es fa una comparació amb el franquisme, com si la perspectiva de gènere s’hagués imposat de la mateixa manera que ho va fer el règim feixista. L’article comença dient que la Comissió d’Estudi del Procés Constituent ha situat la perspectiva de gènere com a “doctrina obligatòria de la futura constitució catalana, fins i tot abans de debatre-la en un calc de l’atado y bien atado del franquisme”. Ho podríem considerar una versió nostrada de l’anomenada reductio ad Hitlerum, una fal·làcia moderna que consisteix a desacreditar qualsevol cosa a partir de la càrrega emocional que la comparació amb el nazisme porta associada.

L’article critica allò que el mateix text fa. Al segon paràgraf parla d’una “extraordinària confusió sobre el seu significat” que no deixa de demostrar el mateix article. La perspectiva de gènere es podria definir com una aproximació a la realitat i al coneixement que té en compte els gèneres i les relacions de poder que s’estableixen entre ells i de quina manera interseccionen amb altres relacions socials com la classe, l’ètnia, l’edat, la preferència sexual o la religió. El text, però, no n’ofereix en cap cas una definició acurada. Diu que alguns entenen la perspectiva de gènere “com una innòcua substitució del concepte gramatical de sexe, masculí o femení” i d’altres la perceben com “un feminisme”. A continuació explica que la perspectiva de gènere “nega tota veritat a altres concepcions” i les persegueix mitjançant la repressió i la desqualificació personal i mediàtica, cosa que no deixa de fer el propi article.

Manca d’arguments. L’article afirma que la perspectiva de gènere “manipula la realitat per presentar la nostra societat com a patriarcal” i actua “contra la clase mascla [sic] heterosexual”. Diu també que Facebook ofereix fins a 58 identitats de gènere i ho rebla amb la frase: “Confús? Això és la perspectiva de gènere”. Llença diverses afirmacions com aquestes sense aportar arguments, dades ni aportacions teòriques que fonamentin la seva posició.

Darrer paràgraf apocalíptic. Finalment, acaba afirmant que “La ideologia de gènere significa la destrucció de la nostra civilització. Una societat justa i la seva economia no poden sobreviure a aquesta confusió, desordre, arbitrarietat i persecució de l’home perquè destrueixen els fonaments de la naturalesa, la seva compressió antropològica, la seva manifestació cultural, i amb això les institucions socials que, com la família, són necessàries per a la nostra vida comuna”. Una defensa aferrissada de la família seria esperable per part de l’autor. El problema és que es barreja amb un to apocalíptic i grandiloqüent sense presentar arguments sòlids.