Declaració de PalmaDeclaració de PalmaAhir els consellers de cultura de les Illes Balears, Ruth Mateu, el País Valencià, Vicent Marzà, i Catalunya, Santi Vila, van signar l’anomenada Declaració de Palma per tal d’enfortir els lligams lingüístics i culturals entre els tres territoris.

El «corredor mediterrani cultural», com l’ha definit Marzà suposa fer passos concrets cap a la creació d’un mercat cultural comú –festivals musicals, distribució editorial i cinematogràfica o col·laboració museística-, compatibilitzar el sistema d’acreditació de títols lingüístics o consolidar l’Institut Ramon Llull de promoció internacional del català.

La iniciativa és un pas més en la creació d’un espai cultural i lingüístic comú que permeti garantir una producció cultural i un reforçament de la llengua compartida. Però sobretot suposa l’estrena d’una nova política de col·laboració que enterra dècades de bloqueig i incomprensió.

Declaració de PalmaDeclaració de PalmaAmb tot, no sembla que aquesta sensació de «fita històrica» hagi arribat a les redaccions dels diaris. Entre la premsa impresa a Barcelona, només El Punt Avui destaca la notícia en portada. El fet que La Vanguardia hagi optat per encarregar a la redacció valenciana el seguiment de la història també dóna pistes sobre l’interès que ha despertat a Barcelona. L’Ara ha anomenat «d’històric» l’acord, però amb tot no ho ha inclòs a la portada.

A Palma, malgrat que la notícia s’hi va succeir allí, només ho destaca Última Hora mentre Diario de Mallorca ho evita. Al País Valencià ho fan dos diaris: Castellón al Día –on és el titular principal i conté un bon text introductori- i Las Provincias, amb un titular que retorça l’objectiu de la Declaració per destacar-ne només que es fa amb el «catalanisme sobiranista». Una línia de condemnar qualsevol col·laboració amb Catalunya per ser sospitosa de «separatisme» que el diari està intensificant últimament.