La designació d’Empar Marco com a futura directora de la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) –hereva de RTVV- ha despertat una immediata onada de crítiques per part de polítics, periodistes i organitzacions partidàries del secessionisme lingüístic. Fins i tot el principal partit valencià, el PP, ha carregat durament abans i tot que Marco pugui prendre cap decisió acusant-la d’haver estat «col·locada per motius ideològics».

La llarga trajectòria de Marco per TV3 i Catalunya Ràdio és el principal argument de les crítiques en una campanya que pretén convertir l’únic fet d’haver treballat a la radiotelevisió pública catalana en culpable d’alguna cosa.

Els crítics no només obliden la llarga llista de professionals formats a TV3 que després han treballat a mitjans estatals –des de Carles Francino a Jordi Évole, passant per noms tan diferents com Àngels Barceló, Andreu Buenafuente o Susanna Griso.

L’altre fet que obliden aquestes crítiques és que Marco serà la primera directora d’una radiotelevisió pública valenciana que no només serà periodista, sinó que a més haurà estat escollida mitjançant un concurs públic obert i transparent. El seu currículum, en aquest sentit, és impecable. Marco, llicenciada en filologia catalana va participar en l’elaboració del llibre d’estil de RTVV on va treballar-hi uns anys com a lingüista. Més tard va ser delegada al País Valencià de La Vanguardia i l’Avui, fins que va recalar a TV3 l’any 2004. Durant 13 anys ha fet, doncs, informatius televisius a peu de carrer, encarregant-se de cobrir qualsevol flanc de l’actualitat valenciana. Juntament amb Esperança Camps va escriure Vertigen, una novel·la sobre el tancament de RTVV.

Una formació i una experiència que la posen a anys llum de l’historial habitual entre els directors de RTVV.

Ernesto Moreno

Nomenat el setembre del 2014, ja amb Canal 9 apagat, va tenir la missió de rematar la liquidació de l’empresa pública després de la sobtada destitució de Rosa Vidal. Sense cap experiència en el camp audiovisual, la seva habilitat principal era la liquidació d’empreses –ja s’havia encarregat del Palau de les Arts- i més tard va ser imputat pel saqueig de l’Òpera de València en l’època que ell n’era administrador. Si bé pot adduir-se que Moreno ja va ser director d’una RTVV sense continguts, tampoc la seva antecessora tenia cap relació amb l’audiovisual.

Rosa Vidal

Aquesta llicenciada en dret i direcció d’empreses i advocada, va ser nomenada –sense cap concurs públic- per tal de «salvar» la RTVV posterior al primer ERO. Vidal havia ocupat diferents tasques en ports, tribunals i hisenda, sempre sense cap relació amb el món audiovisual ni el periodisme. Una de les seves primeres confessions va ser que no mirava Canal 9.

Alejandro Reig

Reig va ser director després de la precipitada dimissió de López Jaraba. Tampoc tenia cap relació amb el món audiovisual i sí amb l’enfonsament d’empreses públiques –Ciutat de les Arts i les Ciències, privatització de la ITV o Vaersa- i privades –Pascual Hermanos. El principal mèrit del seu currículum era haver fet saltar un suposat escàndol sobre Vaersa que afectava Unió Valenciana just cinc dies abans de les eleccions de 1999. El PP aconseguiria la majoria absoluta en part gràcies a aquest fet i seria recompensat amb diferents càrrecs durant els 15 anys vinents.

José López Jaraba

Cal remuntar-se a 2009 per trobar un periodista a la direcció de RTVV, el madrileny López Jaraba. Nomenat directament pel llavors president valencià Francisco Camps, llavors era director del canal de notícies 24/9, encara que tota la seva carrera anterior l’havia fet a l’ABC, sense que ningú trobés això un motiu que el connotés professionalment. Encara que algunes cròniques apunten al seu interès per fer una bona feina, el seu desinterès pel valencià –la llengua que RTVV havia de protegir i difondre- el va portar a contractar un periodista argentí que no parlava aquesta llengua per retransmetre les curses de Fórmula 1. Durant el seu mandat va esclatar l’escàndol d’assetjament sexual de Vicente Sanz i més tard seria imputat per la seva gestió de RTVV, durant la qual el deute pujaria fins als 1.300 milions d’euros.

Pedro García

Va arribar a la direcció de RTVV sense l’aval del Consell d’Administració –llavors dividit entre els sectors zaplanista i campsista del PP- en una maniobra de dubtosa legalitat. Això sí, sobre la seva filiació política no hi havia cap dubte: el càrrec anterior havia estat Secretari de Comunicació del Govern de Camps i Director General de Premsa. Va haver de dimitir el 2007 després de ser encausat per la participació en la trama Gürtel i els sobrecostos derivats de la cobertura de la visita del Papa.

José Vicente Villaescusa

Primer director de RTVV sota governs del PP, tampoc tenia cap experiència en televisió ni periodisme més enllà d’haver representat al PP al Consell d’Administració de l’ens durant els anys anteriors. Escollit diputat el 1995, el primer desig de Zaplana era que fos director d’informatius. L’escàndol que va generar que un diputat ocupés aquest càrrec va fer-lo recular, però només per ascendir Villaescusa a director de tota RTVV. El seu mandat és recordat per un intent de privatització aturat per la mobilització dels treballadors i els tribunals, l’inici de la televisió-fem i l’escalada del deute. En acabar el seu mandat passaria a convertir-se en un tècnic superior de l’Àrea de Cultura del Consell d’Administració fins que seria acomiadat en l’ERO del 2012.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.