Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

La crisi de finançament i de credibilitat dels mitjans de comunicació a Europa està facilitant l’auge dels populismes, alerta l’economista francesa Julia Cagé. L’autora d’un reconegut llibre sobre com salvar els mèdia va desgranar a Barcelona la seva proposta, basada en un sistema que converteix els petits donants en accionistes i blinda la independència dels grans finançadors.

En un context en què milers de llocs de treball de periodistes han estat destruïts, la inversió publicitària ha caigut en picat i els poders financers han passat a controlar grans capçaleres, un llibre sobre com salvar els mitjans podria ser una ingènua utopia. En lloc d’això, el títol de Julia Cagé Sauver les médias. Capitalisme, financement participatif et démocratie, traduït al castellà amb el títol Salvar los medios de comunicación (Anagrama, 2016), s’ha convertit en un fenomen global.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Doctorada a Harvard i professora d’Economia a Sciences Po Paris, l’autora va explicar el seu model per salvar els mitjans de comunicació en el marc del cicle “Vella Europa, noves utopies” del CCCB. La seva proposta es basa en crear societats sense ànim de lucre que permetin als ciutadans tenir el control de les capçaleres. La implicació política de Cagé, que s’ha incorporat recentment com a responsable d’economia a la campanya de Benoit Hamon, candidat socialista a les presidencials franceses del mes vinent, podria servir per promoure canvis legislatius en aquest sentit, tot i que la seva victòria és més que improbable.

“Si vols comprar influència, aprofita: els mitjans de comunicació estan de rebaixes”

Jeff Bezos, d’Amazon, és propietari del Washington Post. Hongria ha tancat el principal diari opositor, que havia denunciat casos de corrupció del govern. L’extrema dreta francesa prohibeix a certs periodistes assistir a les seves rodes de premsa. A l’Estat espanyol, 12.000 periodistes –com a mínim, se sospita que molts més no han estat comptabilitzats- han perdut la feina per la crisi econòmica.

Són només alguns dels problemes greus que viu el periodisme a Europa i els Estats Units, segons Cagé. La crisi econòmica, la manca de confiança de la ciutadania amb els mitjans tradicionals, l’aparició dels anomenats “fets alternatius” o “post veritat”, la pèrdua de qualitat de la informació, el control de les empreses periodístiques per part de grans poders financers, les limitacions a la llibertat d’expressió… La mala salut dels mitjans ha contribuït a una crisi de la democràcia, que ha ajudat a enfortir els populismes.

La correlació entre l’evolució dels ingressos publicitaris als mitjans i el nombre de periodistes d’un país és flagrant. En 15 anys (1995-2010), la despesa publicitària a l’Estat espanyol s’ha reduït a la meitat. Mentre empreses com Facebook i Google acaparen la despesa publicitària, grans accionistes compren mitjans. “Jeff Bezos no és d’esquerres ni de dretes, només es vol assegurar que no es reguli el comerç electrònic”, rebla Cagé.

Però, segons l’economista, els mitjans formen part de la solució. I es mostra optimista: “No cal plorar per la mort d’un mitjà, cal veure qui produeix la informació i en quines condicions”.

La directora de l'Ara, Esther Vera, va presentar l'acte.

La directora de l’Ara, Esther Vera, va presentar l’acte.

La societat dels mitjans de comunicació sense ànim de lucre

El model que proposa Cagé per fer els mitjans sostenibles i que mantinguin la seva independència es basa en:

Sortir de la lògica del benefici econòmic. Les empreses periodístiques no han de tenir com a objectiu generar beneficis, ja que això fa que se centrin en el curt termini, per donar dividends als accionistes, i acaba precaritzant la redacció. En lloc d’això, l’objectiu ha de ser mantenir l’obligació moral amb els lectors.

Fundacions en lloc d’empreses periodístiques. L’avantatge de la fundació és que les persones que hi fan aportacions no poden retirar-ne el capital si no estan d’acord amb l’evolució del mitjà, cosa que en garanteix la independència. A part, permet reinvertir els beneficis en la pròpia organització.

Finançament participatiu amb exempcions fiscals. Els ciutadans han d’assumir la seva responsabilitat tot finançant els mitjans, per evitar que un gran magnat es faci amo i senyor d’una fundació periodística. Per promoure-ho, cal que donar diners a un mitjà tingui avantatges fiscals, com actualment donar-ne a una ONG. Si bé en el model espanyol o francès l’Estat retorna el 70% de la donació feta en impostos a posteriori, en fer la declaració de la renda, caldria implantar el model britànic, més directe, en què el ciutadà aporta el 30% a la iniciativa en qüestió i l’Estat hi afegeix el 70% restant.

Ciutadans accionistes per desconnectar el capital del poder: si bé ara el micromecenatge que impulsen molts mitjans es basa només, en molts casos, en fer una aportació econòmica, es tractaria que els ciutadans esdevinguessin accionistes reals. Tot limitant el poder de les accions, la presa de decisions quedaria dividida entre molts petits accionistes i s’evitaria el control d’un gran finançador.

Reservar les ajudes a la premsa per als mitjans que segueixin aquest model. Juntament amb els avantatges fiscals, fer que les ajudes públiques als mitjans només vagin a aquells que segueixin el model esmentat serviria per fomentar que tots facin el canvi.

Crèdits públics a interès zero. A partir de criteris objectius, com per exemple, haver recollit una quantitat determinada d’inversions ciutadanes, l’Estat donaria un crèdit a interès zero de tres cops la suma aconseguida per posar en marxa el mitjà. Per Cagé, l’Estat pot finançar els mitjans però sempre i quan ho faci de manera independent, sense decisió política, sinó condicionat al suport de la ciutadania.

Per Cagé, és fonamental crear les condicions per preservar la independència dels mitjans, així com fomentar que els ciutadans s’acostumin a pagar per la informació de qualitat. Amb el seu model, afirma, els mitjans tindrien recursos per crear informació de qualitat que servís als interessos de la societat i que permetés enfortir les nostres democràcies. Caldrà veure si els canvis legislatius que la seva proposta requereix tiren endavant per portar-la a la pràctica.

Save

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019