Que una entitat sense ànim de lucre renovi la seva junta no acostuma a ser notícia en un país amb un associacionisme ric i divers, encara menys si aquesta té tot just 4.000 socis. Però les eleccions a l’Ateneu Barcelonès han fet vessar rius de tinta i el resultat és avui a la portada de la majoria de digitals d’àmbit nacional. N’analitzem la cobertura i algunes causes d’aquesta gran presència mediàtica.

El president d’una entitat sense ànim de lucre ha estat reelegit en unes eleccions en què hi van participar 1.300 persones. Aquesta podria ser una de les lectures de les eleccions d’ahir a l’Ateneu Barcelonès, però no pas la lectura que n’han fet els mitjans, a jutjar per la profusió amb què ho han cobert. Aquest divendres al matí, la victòria de l’historiador Jordi Casassas era la segona notícia de portada a les webs d’El Món i d’El Punt Avui, la tercera a Vilaweb, i apareixien també a les portades de l’Ara, El Periódico i l’edició catalana d’El País. En les darreres setmanes, El Nacional ha seguit la campanya amb dues notícies, una entrevista i dos articles d’opinió. Nació Digital ha fet sis notícies sobre la batalla pel poder, els projectes de cada candidat, la participació, la probable victòria de Casassas i finalment el resultat final.

Que un 42% dels socis amb dret a vot participin a les eleccions d’una associació no és una xifra especialment baixa ni alta. Però que la renovació de la junta d’una entitat amb 4.021 socis que en principi fa una tasca eminentment cultural tingui tanta presència als mitjans, sí que és excepcional. Les eleccions a les organitzacions sense ànim de lucre acostumen a passar totalment desapercebudes, sempre i quan no entrin altres elements a l’equació, com tenir desenes de milers de socis o una significació política important –com podrien ser els casos del Futbol Club Barcelona o l’Assemblea Nacional Catalana, per citar-ne dues.

Algunes raons d’una cobertura sense precedents

L’Ateneu Barcelonès va néixer com un punt de trobada entre l’alta i mitjana burgesia barcelonina amb els sectors intel·lectuals de la ciutat i va actuar com a espai emblemàtic on es va gestar el catalanisme polític. No es pot negar el paper històric de l’entitat en la cultura catalana i que per les parets del Palau Savassona hi ha passat la flor i nata de la intel·lectualitat des de fa 150 anys. Avui en dia, l’avalen com a mínim la seva biblioteca potentíssima i una escola d’escriptura de prestigi mundial, tot i que Barcelona i el país tenen molts altres pols d’activitats i debat cultural.

Aquestes són algunes de les raons que podrien explicar la intensa cobertura de les eleccions:

“Només” 4.000 socis, però no persones qualssevol

L’Ateneu té una certa aura d’exclusivitat “com a centre de cultura selecta de Barcelona i de Catalunya”, explica Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània de la UB i coautora d’un llibre sobre la història de l’entitat. A la memòria anual del 2016, s’afirma que s’ha buscat promocionar l’Ateneu “entre persones que ocupen càrrecs de responsabilitat” per tal de buscar noves altes. Entre els socis hi ha gent rellevant del món cultural i el seu jardí acostuma a ser un lloc de trobada de cares conegudes. Entre els que ahir van anar votar hi havia, per exemple, Marina Rosell o Jaume Collboni.

El que passa a Barcelona “preocupa a tot el país”

“Som 172 ateneus federats arreu del país i segurament una cinquantena faran eleccions aquest any”, explica Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, de la qual l’Ateneu Barcelonès forma part. Les eleccions d’una entitat d’envergadura similar a qualsevol altra població catalana no haguessin tingut, per descomptat, la mateixa cobertura (tot i que tampoc la reben les eleccions a d’altres ateneus de la capital, com el de Nou Barris, per exemple). Els mitjans d’àmbit nacional han fet de mitjans locals a Barcelona.

La irrupció dels candidats mediàtics

“Passi què passi, les eleccions del 2017 seran recordades a l’Ateneu com les d’un cert esclat mediàtic. La irrupció de l’equip de Dedéu en té bona part de culpa”, escrivia Pere Cardús a Vilaweb. Segurament si les dues llistes alternatives a la del president no haguessin estat encapçalades per persones amb presència als mitjans –Genís Roca i Bernat Dedéu- no se’ls hagués donat tanta cobertura. A la candidatura d’aquest últim, conegut per fer d’agitador a les xarxes socials, hi havia també altres persones amb molta activitat als mitjans. “Els candidats a la presidència de Lluïsos de Gràcia, per posar un exemple, no surten als grans mitjans perquè tenen projecció a nivell de barri i prou”, explica Casals.

Personalismes i batalla mediàtica

Tot i que les eleccions a l’Ateneu són amb llistes obertes i que les principals candidatures es presentaven com a equip, els mitjans s’han centrat en les figures dels tres homes aspirants a president. Si bé a la majoria d’entitats i al mateix Ateneu hi ha altres processos de participació, com l’assemblea anual, els mitjans sovint obvien la presa de decisions que no es pot explicar des d’una lògica d’enfrontament entre cares i noms concrets. Aquestes cares i noms han gaudit d’una sobreexposició mediàtica on s’han barrejat altres elements. “Hi ha una Catalunya jove molt conservadora que aspira a agafar posicions de poder. Per què se’ls fa tant de cas? Per què calen personatges així per omplir pàgines?”, opina el periodista i escriptor Jordi Corominas.

Una batalla política?

Mentre que alguns han llegit les eleccions com un enfrontament entre candidatures d’ERC i del PdeCat, cosa que els propis candidats han negat, sí que han quedat manifestes unes actituds molt diferents, fins i tot dins del sobiranisme. La implicació o no de l’Ateneu en el procés d’independència català, que va ser tema de polèmica en les darreres eleccions el 2014, va tornar a sortir en el debat entre els candidats. Lo Cascio considera que ara el debat de fons va per una altra banda: “Les tendències polítiques evidentment es veuen dins de l’Ateneu però de manera menys descarnada. Hi juguen més aviat les xarxes de coneixement personal, afinitats intel·lectuals… Aquest cop hi ha tensió fonamentalment per diverses raons: pel debat sobre l’existència d’una nova dreta catalana lligada la procés –amb Bernat Dedéu i altres membres de la seva candidatura que es poden lligar directament a això, a banda del pleit generacional dins l’entitat que les altres dues candidatures no han estat capaces de llegir-; així com per la reflexió que el propi Ateneu està fent sobre el paper que ha de jugar: ja no pot ser el centre de cultura catalana perquè n’hi ha cinquanta més, però quin paper tindrà en la nova conjuntura política?”.

Les reivindicacions dels ateneus, a mans d’un de sol?

El president de la Federació reconeix que la gran cobertura mediàtica d’aquestes eleccions ha servit per donar veu a preocupacions compartides per molts altres ateneus, com la fidelitat dels socis, el relleu generacional o la regulació del mecenatge. Això té punts positius i negatius. “Un dels candidats deia per la ràdio que un dels seus objectius era incidir en les administracions per canviar les polítiques públiques respecte els ateneus. Això és únic: qualsevol altra entitat federada considera que aquest és el paper de la Federació. Ja ens va bé que l’Ateneu Barcelonès treballi en nom de tots, però la majoria dels nostres 88.000 associats considerarien que això és un treball que cal fer conjuntament”, explica Casals.

Un Comentari

  1. Mimie

    Lo Cascio com sempre tan sectària i amb una visió tan estreta fruit de lectures que li reforcen els prejudicis (Julianna, Crític, etc) i no pas de lectures a tot l’espectre intel·lectual. L’existència d’una nova dreta catalana, que és una operació política i mediàtica dels comuns, no ha tingut cap paper a la campanya. Dedéu va votar Rufián, Vila ha votat ERC i anteriorment CUP, Punsoda, etc. Ja em direu on està la dreta trumpista? Des de Media.CAt us feu un flac favor comprant determinats marcs polítics i fugint d’un anàlisi crític de la realitat mediàtica. Jordi Corominas tampoc és una font massa rigorosa en aquest sentit. I ja que esmenteu la batalla polític no us oblideu el candidat del PSC.