La Paeria de Lleida emet una nota de premsa. La difon per totes les vies. El gabinet de comunicació piula a Twitter: «.@paerialleida retira totes les plaques del Ministerio de la Vivienda. N’hi havia 341, segons el #MemorialDemocràtic». I enllaça al text que han penjat a la pàgina web. Així. Ja està. «Totes les plaques». I així ho van començar a recollir tots els mitjans audiovisuals i digitals el mateix divendres. Tots van donar per bona la versió oficial.

Posem context. El sainet cueja. PSC, C’s i PP havien tombat encara no fa dos mesos una moció que reclamava la retirada dels trossos de metall amb el jou i les fletxes dels edificis que la dictadura franquista va incloure al règim d’habitatges de protecció oficial. 14 (8+4+2) dels 27 regidors del ple. L’equip de govern municipal d’Àngel Ros (PSC) ja feia temps que desoïa la petició. Aquest mateix mes el paer en cap, Àngel Ros, havia espetegat en una entrevista televisiva que «qui vulgui treure les plaques franquistes que agafi una escala i un tornavís, que cadascú s’ho faci». La pressió social havia continuat. El Síndic de Greuges havia recordat a la Paeria que, més enllà de mocions, la llei 52/2007, de memòria històrica, l’obliga a retirar la simbologia franquista.

En aquesta línia, Lleida viu una altra iniciativa: treure del nomenclàtor alcaldes franquistes i altres que van donar suport al cop d’estat i la repressió posterior. Per aquest dissabte passat hi havia convocada una manifestació.

Què va fer la Paeria? Divendres, el dia abans de la cita, va emetre una nota de premsa dient que ja s’havien retirat totes les plaques del ministeri franquista d’habitatge. És fàcil lligar caps, veure la correlació entre plaques i manifestació.

Tornem al comunicat de l’equip de govern municipal. A banda de la piulada rotunda a Twitter, el text dóna a entendre que ja han fet tota la feina. A l’interior del text institucional hi havia alguns matisos: que 4 no s’havien retirat per oposició dels veïns i 2 més per «raons tècniques» i referenciava les dades al cens del Memorial Democràtic. D’acord. Per tant, són «totes» menys 6. Entesos.

Ens coneixem de fa anys i qui ha seguit Àngel Ros i l’equip de govern local ja sap com actuen… No em quadra que hagin fet la feina tan de pressa, sense cap mena de planificació, passant del ‘no’ rotund al ‘tot fet’. Veig que la data escollida per a l’anunci és massa oportunista. La piulada és de la tarda. Surto a passejar. Comprovo que s’ha fet una feinada, veig moltes parets que deixen veure que hi havia hagut una placa que ja no hi és. Però, de tant en tant, hi ha habitatges que la conserven. Les vaig fotografiant. No és que trobés les 6 que havia acceptat la Paeria, no! En vaig trobar 11! És a dir, que de retirada total res de res.

Però eren 11 en tota la ciutat? No! M’havia deixat de recórrer bona part de Lleida. No havia xafat els barris de Balàfia, el Secà, Pardinyes, la Bordeta, els Magraners, Cappont, la Mariola, Instituts-Templers, Universitat, la zona de l’avinguda del Segre, Joc de la Bola, Camp Esports, mig Centre Històric, les entitats municipals descentralitzades, l’Horta… Però ja no em calia sumar-ne més. Ja havia demostrat el que sospitava.

Per allà les 10 de la nit ho explico a Twitter. Genera rebombori i s’estén. Les sorpreses continuaran l’endemà. Primer, el tractament que en fan els dos diaris de paper de la ciutat. Segre dedica a les plaques el titular gros i la meitat inferior de la portada: «La Paeria retira en hores les plaques franquistes de pisos». A l’interior, li atorga l’obertura de la secció local: «L’ajuntament retira per sorpresa les plaques franquistes de blocs d’habitatges socials». Associa la decisió amb la manifestació però no qüestiona en cap moment les dades donades per la Paeria.

A La Mañana, una cosa semblant. A la portada li dedica menys espai però és més rotund. Un requadre a la part inferior dreta: «‘Las placas con el ‘yugo y las flechas’ ya se han retirado de las fachadas’». A l’interior, un central en la línia oficial: «‘Retiradas todas las placas franquistas, menos 4 por la negativa de los vecinos’». Versió oficial i es deixaven les 2 que no s’havien tret per «raons tècniques». Algú podria pensar que van enviar un fotògraf a comprovar-ho ja que publiquen imatges pròpies del mitjà. Però qui coneix els sistemes de producció actuals pot sospitar que l’encàrrec devia ser: «porta’m una foto d’una placa retirada». I ràpid, que després haurà d’anar a un altre cantó.

Els que hem treballat en premsa sabem que les 10 de la nit és tard per a fer massa canvis. Tot i que hi ha informacions d’aquella franja horària que sí que van ser-hi incloses. D’acord, siguem benèvols, i mirem les edicions de diumenge. Res, cap rectificació ni matís sobre el tema. Sí que parlen de la manifestació, i prou. Qui sí que va recollir la demostració feta a Twitter el diari digital NacióLleida.

L’endemà de les piulades, al matí, hi va haver una sorpresa. Hores després d’haver estat elegit primer secretari de l’agrupació local del PSC -el partit del govern municipal-, el tinent d’alcalde d’Urbanisme mira de desacreditar el recull de plaques fet per un servidor. Cal recordar que fa anys que Fèlix Larrosa va fent punts pensant en ser el successor d’Àngel Ros. Es va posar a piular en més d’una conversa per intentar excusar-se en que s’ha seguit les del cens del Memorial Democràtic, sense cap disculpa -al contrari- i al mateix temps que dóna lliçons de professionalitat: «li hauria d’importar com a periodista. El cens bo és el del Memorial, perquè és l’únic cens». Però es troba que se li resitua el discurs: la Paeria és l’administració de proximitat, que demani incloure les que no hi són.

Fèlix Larrosa es va quedar aquí? No. Va escriure un missatge de WhatsApp al responsable de NacióLleida: «No segueixis amb el tema plaques #lascagat». Això potser començaria aclarir els dubtes sobre per quin motiu els diaris Segre i La Mañana no n’han dit res. Em consta que en ocasions anterior, per altres temes, hi havia hagut trucades pujades de to a les direccions. Els mitjans viuen amb ‘l’espasa de Dàmocles’, el finançament, i la publicitat de l’ajuntament pot ser una aportació suculenta. Si es va de bones, és clar!

Un Comentari

  1. Ramon Drudis i Mauri

    Tinc vergonya de tot plegat. Em sap greu veure com s’utilitza la suposada intel.ligència de les persones dedicades a enriquir de valors la nostra ciutat en coses insignificants i que res aporten a la cultura, història i societat en general.
    Us heu parat a pensar que volem els ciudadans de Lleida??? Us proposo fer una cura de humilitat i de pensar en profunditat en el que necessitem com a persones que volem ser humanes.
    Us faig un oferiment: Amb molt de gust us faré saber quin és el nostre lloc en l’Univers, don venim, on som i on anem. Únicament així és possible tenir una visió amplía, acurada, crítica, sostenible i amb valors, per tal de gestionar la ciutat del futur que tots volem.