La violència domèstica i el maltractament no són exclusius de les relacions heterosexuals. Les relacions de poder o l’amor tòxic tenen lloc, també, en el si de les parelles del mateix sexe. I, de vegades, la violència s’exerceix fins a les últimes conseqüències, com en el cas de Pilar, una dona de 57 anys assassinada la matinada de diumenge passat a mans de la que havia estat la seva companya durant 15 anys, Ana María, al barri del Raval de Barcelona.

Si, sovint, és difícil crear consciència sobre com informar dels crims masclistes sense victimitzar ni estereotipar les dones assassinades, els casos de violència entre dones presenten diverses dificultats afegides. Per una banda, actua la construcció de les dones als mitjans generalistes, especialment de les que pateixen maltractament o han estat víctimes d’un feminicidi, per l’altra tota la càrrega moral que pesa sobre les dones que exerceixen violència i, finalment, els estereotips socials i mediàtics sobre les lesbianes, que no són pocs.

En el cas que ens ocupa, a més, el de les parelles de lesbianes, es parteix d’una invisibilització prèvia. Poques vegades apareixen als mitjans com un fet normalitzat. Quan aquesta invisibilització es trenca per un cas com el crim del Raval, la incomprensió social que genera la violència entre dones es pot evidenciar en el tractament de les notícies. Analitzem com ha estat, en aquest cas concret, el tractament mediàtic i quines han estat les fonts consultades, juntament amb la periodista i activista LGTB Zuriñe Rodríguez.

Culpabilització de la dona morta

En gairebé totes les notícies analitzades de mitjans com El Periódico de Catalunya, El Mundo, La Vanguardia, el diari Ara, l’ABC, TV3 i El Español, hi ha aspectes negatius i positius a destacar. Totes parteixen d’una base comuna, s’entén que derivada o bé de la versió policial o bé de la del veïnat: agressora i agredida eren parella, ambdues eren de nacionalitat espanyola i tenien una addicció a l’alcohol. Cal dir, però, que no n’hi ha cap que no presenti estereotips relacionats amb la violència de gènere, amb les lesbianes o amb la pobresa, alguns dels quals contribueixen a la culpabilització de la víctima.

La qüestió de les denúncies, un dels fets culpabilitzadors més evidents, apareix en la totalitat de les notícies analitzades. Hi ha mitjans, com El Periódico de Catalunya, que asseguren que Pilar havia denunciat per maltractaments a Ana María l’any 2012, sense aclarir en què va quedar la denúncia, si un jutge la va desestimar o si ella mateixa la va retirar.

violència lesbianes

Titular i subtítols d’El Periódico sobre el crim

En aquest cas, al subtítol es destaca, a més, que malgrat la denúncia, ambdues van continuar vivint juntes (i, per tant, que Pilar va donar opció a Ana Maria a continuar exercint violència i a matar-la). El Mundo, en canvi, assegura que “la policia no va poder intervenir en cap ocasió per la manca de denúncia”. La notícia de TV3 i la CCMA entra en un terreny pantanós: “Segons fonts judicials, entre la parella no consten antecedents de maltractaments anteriors, tot i que les baralles i agressions mútues eren constants”. “Va morir en una baralla o hi havia maltractaments i una relació de poder d’una cap a l’altra. I qui ho diu que les agressions eren mútues i constants? Fonts judicials? S’ha d’estar molt segura per afirmar una cosa com aquesta”, adverteix Zuriñe Rodríguez.

La mort era previsible i inevitable

La inevitabilitat de la mort, com si fos una catàstrofe natural, també és un factor ben present en les informacions sobre feminicidis perpetrats per homes, i aquí tampoc no hi falta. Tots els mitjans destaquen que pels veïns i veïnes aquesta és “una mort anunciada”. La Vanguardia afirma, citant els veïns que, fins i tot “era previsible”.

Estereotips sobre les lesbianes

A les notícies d’El Periódico de Catalunya, La Vanguardia i El Español, es busca, d’alguna manera, representar agredida i agressora sota el patró femení i el masculí, a través de la descripció de la desigualtat física entre elles. En l’article d’El Periódico es pot llegir que “Pili (l’agredida) era petitona i molt prima, mentre que Ana era molt més gran. Tan desiguals que la hipòtesi que les baralles estaven igualades és inconcebible”.

L’Espanyol va molt més enllà i publica un paràgraf on, directament, fusiona estereotips sobre pobresa, violència i lesbianes.

violència lesbianes

Fragment de l’article d’El Español

“Aquests estereotips coincideixen amb els retrats hegemònics que es fa de les lesbianes als mitjans de comunicació on, amb algunes excepcions i avenços, se les intenta encabir en els estereotips de la lesbiana masculina -dura, cridanera i violenta- o de la femenina -bonica, a la moda, submisa i sensible-“, explica Rodríguez.

Incomprensió del concepte violència de gènere

Les fonts consultades a la totalitat de les notícies responen a la versió policial, als testimonis dels altres habitants de l’edifici on vivien i a dues associacions madrilenyes que han emès un comunicat. Cap, ni tan sols els mitjans catalans, ha consultat a les nombrosíssimes associacions LGTB de la ciutat on s’ha comès el crim, a entitats de lesbianes o a grups feministes locals. Lluny d’utilitzar-se com a font autoritzada, la informació referida al comunicat de les entitats LGTB citades, que demanen una categorització i recursos específics per atendre la violència intragènere, és confosa i es barreja amb debats que aquestes fonts no plantegen en el seu comunicat. Que són, ras i curt, si la violència de gènere és exercida per homes contra les seves parelles o ex-parelles dones pel fet de ser dones, o no.

Fins i tot el diari Ara, que en general no entra en valoracions al cos de la notícia, barreja en el paràgraf final el discurs dels col·lectius amb el dels homes que demanen despersonalitzar la violència de gènere, tot i que aclareix -i aquest és un aspecte positiu a destacar- perquè el concepte de “violència de gènere” no pot aplicar-se a casos com aquest. La Vanguardia reconeix, també, que el crim no pot ésser considerat violència de gènere, tot i que sí domèstica “per raons òbvies”. No explica, però, les raons, a un lector que pot veure’s influenciat també per altres elements, com aquesta perla, que reflecteix el discurs que advoca per deslliurar la tipificació de la violència de gènere, precisament, del seu component de gènere.

La més desfassada i la més positiva

Menció especial mereix l’esmentat article d’El Español des del titular, on planteja directament la pregunta de si és o no violència de gènere fins al darrer paràgraf, passant pel pseudoinforme forense del veí que va trobar el cos agonitzant de Pilar, que declarava: “A l’alçada del cor tenia una ferida de no més d’un centímetre. Era només una ganivetada i no molt gran. Devia d’haver estat un cop molt sec”.

violència lesbianes

El titular sensacionalista i impactant d’El Español

Tot i que reconeixen que tot el barri sabia que Pilar patia maltractaments, El Español, que converteix l’article en una peça de sang i fetge de diari de successos, destaca que allò que preocupava els veïns de la situació era l’escàndol que generaven les baralles. “El matí del crim ja havien tingut “jarana”. Però els veïns no vam tornar a escoltar gresca durant el dia ni tampoc a la nit. Mira, avui dormirem’, recorda haver dit (la veïna) Manuela. Res més lluny de la realitat. No hi havia soroll perquè Ana Maria havia assassinat Pilar”, relaten.

Com a conclusió de l’article, el diari presenta els col·lectius que demanen que es reconegui la violència intragènere com a perjudicats per la tipificació de la violència contra les dones i nenes. “El Español utilitza aquest discurs en el mateix sentit que ho fan els qui deslegitimen que la violència de gènere sigui exercida pels homes, bàsicament amb l’objectiu de desculpabilitzar-los d’aquest abús de poder estructural”, explica Rodríguez.

“Que la definició de violència de gènere ha d’ampliar-se és el que fa anys que reivindiquem els col·lectius feministes, però no a costa de retrocedir”, es lamenta Rodríguez. “A més a més, la legitimació i la justificació social que reben els feminicides quan són homes, no la reben les dones que exerceixen violència, que són presentades mediàticament com a malaltes, boges, histèriques o addictes”, afegeix la periodista i activista.

Rodríguez recomana als mitjans que, especialment en un cas tan greu, posin el focus en la manca de recursos que té la població LGTBI que pateix violència o maltractament dins la parella. “Les notícies aïllades i sensacionalistes no ajuden. Calen reportatges en profunditat sobre la manca d’espais, lleis i atenció especialitzada. Ah, i assessors als mitjans públics en temes que afecten la comunitat LGTBI”, conclou.

En aquest sentit, és de justícia destacar el discurs del mitjà espanyol ABC, no tant en aquest cas concret com en un article del maig de l’any passat on el diari exposa, de forma molt ressenyable, es podria dir que exemplar, la diferència entre la violència de gènere i la violència dins de parelles del mateix gènere.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.