Sí, la veritat té moltes cares i l’objectivitat és tan relativa com subjectivitats hi ha. Però fins ara, publicitar no és sinònim d’informar.

Per què, doncs, deixem que a vegades una mateixa persona, professional del periodisme, conjugui tots dos verbs simultàniament.? Com és que permetem que la publicitat trepitgi el nostre terreny sense encomanar-nos ni a déu ni al diable?

Per què no sentim agredida l’ètica periodística, o senzillament l’estètica, quan aquell periodista que presenta un informatiu és alhora qui ens recomana a quin banc hem de confiar els nostres estalvis? O quan aquella persona que condueix una tertúlia, amb qüestions com ara els darrers acords del Consell Executiu, és també qui pregona els anuncis oficials del govern de la Generalitat.?

Em pregunto si no fa mal d’ulls, com a mínim, que un mateix periodista -de mitjà públic o privat- utilitzi el mateix plató on treballa amb material informatiu per anunciar-hi productes o empreses, que en qualsevol moment poden ser objecte d’informació.

El codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya diu textualment que “l’exercici de la professió periodística és, per principi, èticament incompatible amb el desenvolupament simultani d’activitats o serveis retribuïts en l’àmbit de la publicitat o la propaganda comercial i en qualsevol de les seves manifestacions i suports”. Això, crec jo, seria servir a dos amos.

Entenc perfectament el benefici buscat per les empreses/institucions en comprar els serveis dels professionals del periodisme. Busquen -i obtenen- el valor afegit de la seva credibilitat. No tinc tan clar quin benefici en treu el periodista, més enllà del valor econòmic del contracte, òbviament. On queda la credibilitat de l’informador.? Segur que no se’n veu afectada.? Ens generaria idèntica confiança si hagués d’informar d’una empresa/ fet/ organització després d’haver-ne fet publicitat.? I la seva subjectiva objectivitat, seria igual que abans d’haver rebut diners per un anunci?

A mi em molesta que a la nostra professió s’instal·li el laissez faire, laissez passer. I que arribem a passar tant.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.