Antigament, quan la religió encara era omnipresent a la societat i la gent tenia certa por de cometre pecats, el carnaval era aquella època de l’any en què la permissivitat precedia els rigors i les abstinències de la quaresma. Amb la protecció d’una màscara o d’una disfressa, la gent participava de festes i rituals pagans i feia excessos que en la vida “normal” mai no hauria gosat fer.

En la nostra societat actual, cada dia és carnaval i tenim més pecats al damunt que no pas paraules per enumerar-los, per utilitzar la mateixa cita de Hamlet que feia servir Josep Maria Pou en el retorn de Nit i dia a TV3. En tot cas, caldria establir un dia a l’any on el seny i la mesura fossin regla general. Tot arribarà. Per als pocs límits que ens queden, els humans hem inventat l’eina que ens permet saltar-los sense moure’ns de casa: les xarxes socials.

Les xarxes socials d’avui exerceixen exactament la mateixa funció que el carnestoltes d’ahir: amb la distància que dóna internet com a disfressa, o encara millor, amb la màscara d’un perfil fals o d’un compte anònim, ens atrevim a criticar, insultar, amenaçar o flirtejar com mai no ho faríem si tinguéssim el receptor de carn i ossos al davant. Tot s’hi val quan el broc és ben gros. Després, un cas entre cent es converteix en escàndol i un regidor ha de dimitir, un diputat diu que li han hackejat el compte o un particular s’excusa i diu que no volia ofendre ningú amb el seu missatge.

Els mitjans de comunicació tampoc resisteixen la temptació i utilitzen les versions digitals per penjar aquelles notícies que per vergonya mai gosarien publicar o emetre en analògic. Són totes aquestes notícies de l’estil «Una noia recorre el desert del Sàhara en biquini» o «Madonna apareix vestida de Rambo a la gala dels Oscar per seduir Tom Cruise» que publiquen mitjans que pretenen ser seriosos. El periodisme ha mort, visca el clickbating! I si Kapuściński aixeca el cap, ens disfressarem tots de vampirs i li xuclarem la sang.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.