Que la cobertura dels afers internacionals a la premsa depèn, sovint, d’interessos que van més enllà de la noticiabilitat d’un fet, no és res sorpressiu. Això explica que dos successos de similar importància -o dos processos polítics paral·lels- siguin coberts pels mitjans de forma diferent. Especialment si parlem de l’Amèrica Llatina, un territori on operen de forma destacada grups empresarials espanyols i que, en conseqüència, desperta un notable interès en la premsa de l’Estat.

Dins d’aquest territori, la dimensió que s’atorga a successos com les crisis polítiques o econòmiques, els processos electorals, etc., varia en funció dels interessos esmentats, donant lloc a cobertures ben desiguals, tal com s’analitzava en aquest article a Mèdia.cat de fa un any. Mentre que, en alguns casos, el bombardeig mediàtic esdevé quasi una retransmissió en directe de la caiguda d’un govern, en altres, protestes antigovernamentals o mesures de força o autoritàries passen més desapercebudes i no recullen el mateix interès.

El darrer exemple, el trobem en les protestes al carrer contra el president brasiler Michel Temer, que s’ha vist implicat en un greu escàndol d’obstrucció a la justícia i corrupció. Malgrat que les manifestacions -algunes pacífiques, d’altres barrejades amb aldarulls- contra el govern tenen lloc diàriament al país, no són retransmeses per la premsa espanyola com un fet continuat durant els darrers 10 dies, sinó com a protestes aïllades. Ni les mobilitzacions ni l’escàndol de corrupció que esquitxa Temer han aparegut a les portades dels mitjans que cobreixen de forma més exhaustiva l’Amèrica Llatina. Especialment sorprenent és la minsa cobertura -tenint en compte la gravetat- que ha rebut el desplegament de les Forces Armades a la capital, Brasília, per a contenir les marxes, que demanen la dimissió del president i la convocatòria immediata d’eleccions.

Més enllà de l’espai que han ocupat les protestes contra el mandatari brasiler, que va arribar a la presidència després de desallotjar-ne Dilma Roussef amb una maniobra molt polèmica, el llenguatge ha estat, també, un factor determinant, especialment si es compara amb la cobertura d’altres crisis polítiques a la mateixa regió.

En aquest article d’El Mundo, on es reconeix que aquesta crisi “és la més profunda que ha viscut Brasil des de la seva redemocratització”, el focus es posa no tant en explicar, com en justificar la decisió de Temer de desplegar l’exèrcit per contenir unes protestes que ja estaven essent enfrontades per la Policia Militar. L’article evita reflectir les opinions dels manifestants i cita únicament el ministre de Defensa, que argumenta una decisió tan radical com treure les forces armades al carrer pels aldarulls, “vandalisme i manques de respecte, agressions al patrimoni públic i amenaces a funcionàries”. A diferència d’altres casos on l’oposició al govern és presentada com una alternativa democràtica, el mitjà reforça en aquest cas el govern en entredit.

També El País, que fins i tot té una edició en llengua brasilera, on fa un seguiment força més exhaustiu del què està passant que l’edició en espanyol, enfoca la qüestió  com un enfrontament entre “sindicats i organitzacions d’esquerres” i un govern legítim, que ha promogut reformes que han generat descontentament. Malgrat que El País ha mostrat en diverses ocasions -i editorials- el seu suport a Dilma Roussef i la seva poca simpatia per Temer, dibuixa aquest conflicte social i polític com un fet de certa normalitat, sense carregar totes les tintes en l’atac i l’erosió al govern.

En aquest sentit, el mitjà relata els fets sense l’escàndol i sense la pàtina d’inadmissibilitat que acompanya les cròniques que publica de les protestes antigovernamentals en altres països de la regió, tot i que sí que fa visible que algunes marxes han acabat en un paisatge “quasi bèlic, amb columnes de fum negre, pedres i bales de goma volant entre el so de les detonacions de fusell”, i fins i tot reconeix que la policia militar ha disparat contra els manifestants amb armes de foc, així com que la decisió de recòrrer a l’exèrcit ha aixecat crítiques tant de l’oposició com de membres del propi partit de Temer.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.