Durant un mes hem recopilat i analitzat com són i quines formes prenen les manifestacions de catalanofòbia, tant als mitjans, com a les declaracions de personatges públics o en opinions a les xarxes socials.

MARC INTRODUCTORI

“L’odi és un sentiment que només pot existir en absència de tota intel·ligència” Tennessee Williams, dramaturg nord-americà

PREÀMBUL

Es defineix odi pel «sentiment profund de malvolença envers algú o repugnància profunda per alguna cosa». En altres paraules: significa el rebuig, enemistat, aversió o repulsió cap a una persona o grup de persones, però també cap a uns fenòmens o coses, a les quals es vol limitar o destruir.

L’odi, doncs, s’utilitza per degradar, intimidar, promoure prejudicis o incitar a la violència contra individus, organismes o símbols per raons de diversa índole. Tant pot ser per la seva pertinença a una raça, ètnia, nacionalitat, religió o orientació sexual, com per la seva edat, llengua, opinions polítiques o morals, classe social, gènere, ocupació o altres. Aquestes expressions poden adoptar múltiples formes: des d’actes vandàlics o repressius, passant per normes jurídiques, fins a manifestacions orals, escrites o en suport visual que es difonen en actes públics, mitjans de comunicació o en les anomenades xarxes socials.

A fi de combatre les manifestacions d’odi, l’actual Codi Penal espanyol estableix penes concretes per les actituds que responguin a aquest perfil. Concretament, en l’apartat primer de l’article 510, cita que seran castigats amb una pena d’un a quatre anys de presó «els qui públicament fomentin, promoguin o incitin a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença». Les raons d’aquesta hostilitat –afegeix– poden ser «racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, el seu origen nacional, sexe, orientació o gènere, malaltia o discapacitat».

El rebuig vers les expressions de catalanitat, sigui la condició de formar-ne part o identificar-se amb la cultura catalana, s’ha qualificat com a catalanofòbia

Entre les expressions d’odi també hi trobem el menyspreu o insult a una persona o col·lectiu de persones, aspectes o elements que pertanyen a la comunitat catalana o que es consideren catalans. Aquest rebuig vers les expressions de catalanitat, sigui la condició de formar-ne part o identificar-se amb la cultura catalana (llengua, folklore), s’ha vingut a qualificar de catalanofòbia. Un fenomen de llarg recorregut que respon a una orientació política manifestada sobre persones o entitats pel simple fet d’emprar el català, ser catalans o defensar postures de caràcter sobiranista, nacionalista o independentista una vegada han reivindicat Catalunya –o la resta de territoris de parla catalana– com a nació o realitat cultural diferenciada.

En aquest sentit, la catalanofòbia –que al País Valencià podríem anomenar valencianofòbia– emana d’una doctrina de matriu castellana i jacobina que es projecta contra les persones o el col·lectiu humà associat a la catalanitat. La forma de plasmar aquest pensament o ideari es materialitza a través de normes o lleis discriminatòries, accions que podríem definir per violentes o constitutives de delicte i, en el seu vessant discursiu, en tota mena de missatges d’odi (hate speech) que, al seu torn, són el caldo de cultiu per a l’aparició, consolidació o perpetuació d’actituds d’intolerància, animadversió o menysteniment.

CONTEXT HISTÒRIC

catalanofòbiaEn el transcurs dels segles, són incalculables les mostres de catalanofòbia registrades contra persones, col·lectius i elements que representen la identitat catalana. En particular això s’ha plasmat en els règims dictatorials, els quals han adoptat mesures i estratègies repressives contra allò que simbolitzés la catalanitat. Institucions, llengua i els elements associats al fet català han estat anorreats amb la finalitat d’extingir-los i imposar l’espanyolitat com a única realitat sobre el territori, pel qual s’han utilitzat tots els aparells polítics, jurídics, policials i propagandístics disponibles.

En períodes de normalitat democràtica, la catalanofòbia no ha tingut l’abast coercitiu d’antuvi, si bé ha continuat articulant-se des dels grups amb una visió més uniforme de l’espanyolisme, que l’han utilitzat amb l’objectiu de criminalitzar els posicionaments polítics d’una part important de la població catalana. A força de presentar Catalunya i els catalans com a excloents, insolidaris o antidemocràtics, aquests sectors han buscat atiar el rebuig a tot allò que significa ser català, substancialment la llengua i la resta de manifestacions que acompanyen la cultura.

A força de presentar Catalunya i els catalans com a excloents o insolidaris, s’ha buscat atiar el rebuig a tot allò que significa ser català

Només cal repassar l’abundant literatura escrita sobre el tema. És el cas, per exemple, dels informes elaborats per la Plataforma per la Llengua o l’inventari d’episodis narrats per l’exsenador d’ERC Francesc Ferrer i Gironès, Catalanofòbia: el pensament anticatalà a través de la història (2000). També destaquen els assajos L’anticatalanisme del diari ABC (1916-1936) (1995), de Jaume Medina; El llibre negre de Catalunya. De Felip V a l’ABC (1996), de Josep Maria Ainaud de Lasarte; El País, la quinta columna (1999), de Josep Palou; o Que vénen els catalans!: les declaracions més aberrants sobre l’Estatut (2006), de Francesc Mestre Soler.

Més recentment, cal citar el llibre En Cristiano! (2013), en què l’historiador Ignasi Bea repassa la catalanofòbia lingüística policial; i Catalanofòbia o el mal invisible d’Espanya (2015), del periodista valencià Francesc Viadel. Tots aquests treballs donen fe de l’odi als catalans com a pauta mantinguda al llarg de la història contemporània, igual que ho corroboren els aplecs relatius als casos de discriminació lingüística de l’Ajuntament d’Alcúdia; la novel·la històrica Tempesta (2015), d’Heribert Vogt, i altres obres que demostren com el menyspreu al fet català ha estat i és un dels motor ideològics que, des d’una òptica centralista i excloent, els partits i altres agents de l’Estat han emprat per assolir i perpetuar la seva hegemonia.

CAMP D’ESTUDI

A efectes d’analitzar la catalanofòbia, el present informe deixa a banda els episodis polítics o socials i centra únicament en l’àmbit discursiu. Per aquesta raó, l’objectiu és resseguir les manifestacions d’odi, insults, calúmnies o injúries dirigides sobre el fet català en els mitjans de comunicació, especialment aquells de tendència conservadora o que abranden pensaments pròxims a l’espanyolisme ultra o d’extrema dreta.

En aquest repàs, ens hem fixat en portals com Dolça Catalunya, OK Diario, Libertad Digital, Alerta Digital, El Español o Mediterráneo Digital. Mitjans digitals que solen incloure articles, editorials i informacions en les quals es projecta una imatge maniquea, degradant i decimonònica de la realitat catalana, en especial aquella vinculada al sobiranisme o al catalanisme polític, al qual se l’intenta relacionar amb la delinqüència, el terrorisme i altres pràctiques èticament reprovables.

En aquest monitoratge, s’ha inclòs igualment els mitjans d’àmbit autonòmic, regional o local on proliferen opinions, notícies o il·lustracions en què es promou l’odi cap a Catalunya, els seus representants polítics i els elements definidors de la seva realitat o identitat cultural.

Al marge d’aquesta tria, l’informe s’atura en els diaris ABC, La Razón, El Mundo i El País, els quals compten amb articulistes, opinadors, editorials i titulars en què es desprèn un pensament iniformitzador espanyol i l’animadversió cap al catalanisme i els seus moviments o símbols de referència, sobretot els més identificats en l’actual procés sobiranista.

No falten finalment els discursos proferits per líders polítics, empresaris i altres figures amb projecció pública que solen criminalitzar o tergiversar la realitat catalana, així com les persones anònimes que, a través del Twitter i la resta de xarxes socials, aprofiten qualsevol circumstància o esdeveniment per mostrar el seu rebuig o menyspreu a qui se sent català o utilitza la llengua catalana, quan no la seva ridiculització per tal de perjudicar-ne o lesionar-ne la imatge.

PERÍODE D’ANÀLISI: del 31 de març al 31 de maig 2017

ANÀLISI DEL DISCURS (CASOS)

NOTÍCIES

31 març

Hispanidad.com

«Cataluña. Atraer a los catalanes con dinero durará menos que el dinero»

Aquest portal aprofita el debat sobre la possibilitat que el govern del PP ofereixi inversions a Puigdemont per reforçar el tòpic que vincula els catalans amb persones geloses i amb desfici pel lucre. Segons Hispanidad.com, «atraer a los catalanes mediante dinero es un camino de corto recorrido: se acaba el dinero, se acaba la atracción».

El Mundo

«Cataluña, sola contra el azúcar: Los refrescos serán hasta un 20% más caros que en el resto de España»

El rotatiu va més enllà de criticar una decisió política de l’Executiu català –gravar amb un impost especial els productes amb un determinat sucre- sinó que assegura que és un acte d’insolidaritat vers les altres comunitats autònomes.


6 abril

Vice España

«La web para follar dónde sólo hay catalanes»

En aquest article es ridiculitza l’aparició d’una xarxa social que utilitza el català com a llengua vehicular. En un dels paràgrafs, on es barreja informació i opinió, el periodista afirma que «es enfermizo la fijación de gente por follar a traves de su nacionalidad».


13 abril

Es Diario

«Compromís manipula una fiesta con menores para adoctrinarlos en el catalanismo»

El digital converteix una festa de la xarxa Escola Valenciana a Alacant on es reivindica la normalització del valencià en un «acto independentista». Culpa al conseller d’Educació, Vicent Marzà, i a Compromís –que no organitzaven la jornada- de permetre que els infants es pintessin la cara amb «banderas catalanas». Acusa Marzà de «colonizador» i els ajuntaments del partit d’«impulsar estas ansias catalanistas y, por consiguiente, independentistas».


17 abril

El Mundo Baleares

«Me imponen el catalán para estudiar un curso de jardinería»

Des de l’edició illenca del rotatiu, s’aprofita la denúncia d’un ciutadà argentí resident a Mallorca per atacar el fet que el Consell Insular demani que els funcionaris coneguin les llengües oficials que hi ha a Formentera. Entorn d’aquesta mesura, l’article utilitza el testimoni per assegurar que s’incrementa la dificultat de trobar treballadors públics a les Balears «por la exigencia de saber catalán».


2 maig

Crónica Global

«Odio a lo español en las aulas catalanas»

El digital utilitza un informe elaborat pel minúscul col·lectiu Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES) contra els manuals escolars a Catalunya per denunciar un suposat «adoctrinamiento ideológico» que promouria la Generalitat. Segons el mitjà, els llibres «enfrentan la catalanidad (buena) con la españolidad (mala)» i, entre altres coses, «obvian la pertenencia de Cataluña a España».

Libertad Digital

«El odio a España a través de los libros de texto en Cataluña»

Aquest digital carrega durament contra els manuals de Ciències Socials i de 5è i 6è de Primària que es distribueixen a les aules de Catalunya. Al seu entendre, i després d’emprar qualificatius com «partidistas» o «tendenciosos», assevera que es tracta d’un material altament nociu que només promou el «conocimiento del miedo» entre els escolars catalans.


10 maig

Antena 3

«Municipio catalán traduce al castellano sus señales para que nadie más se libre de las multas»

Amb l’ànim de banalitzar el català, la cadena privada espanyola es fa ressò que l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha traduït els senyals de trànsit davant una suposada falta de comprensió per part dels vianants. Ironitza que el govern local hagi «claudicado», per tot seguit assegurar que «empleando ambas lenguas para la señalización se conseguirá frenar las reclamaciones».


19 maig

ABC

«Cómo Cataluña inculca el odio a España en las aulas»

També ABC s’abraona contra l’Executiu català arran de l’estudi d’AMES. En un llarg article, desenvolupa els suposats plantejaments anticonstitucionals que contenen els manuals educatius. Repassa els elements denunciats per AMES mentre destaca que «estos textos ignoran que en Cataluña conviven varias culturas y varias lenguas».

Hi ha molts més exemples de mitjans que durant aquells dies van atacar el sistema educatiu català acusant-lo d’adoctrinament, manca de rigor i biaix, però hem limitat el recull a aquestes tres notícies per no fer repetitiu l’estudi.


22 maig

Mediterráneo Digital

«Catalunya retirará la nacionalidad a quien atente contra su identidad nacional»

La llei de Transitorietat Jurídica que elabora el govern català ha servit a alguns mitjans per demonitzar les demandes sobiranistes i atribuir-los un caràcter antidemocràtic. En aquest article, es blasma les suposades gravetats que inclou l’esborrany, per acabar dient que «los independentistas catalanes matarán a Montesquieu, ya que en una hipotética Cataluña independiente no existirá separación de poderes».

 

EDITORIALS

25 abril

El Semanal Digital

«TV3, un servicio soberano»

El digital que dirigeix Antonio Martín Beaumont, conegut opinador de dretes, blasma la suposada instrumentalització que les forces sobiranistes fan de TV3. Després de criticar-ne el pressupost i el nombre de treballadors, afirma que el mitjà públic només té la funció d’«alimentar un bicho, el del independentismo» i crear «un universo ficticio de odio político» cap a Espanya, comparant-lo amb l’univers que la directora nazi Leni Riefenstal va crear pel règim d’Adolf Hitler.


22 maig

El Mundo

«Los catalanes son los más dañados por el procés»

«Esquizofrenia», «Delirante», «Sinrazón» són alguns dels qualificatius que utilitza aquest rotatiu per descriure les posicions de l’actual govern de la Generalitat, a qui retreu que posi en «riesgo irreparable» la salut dels catalans perquè, si persisteix en els seus objectius, Catalunya no acollirà la seu de l’Agència Europea del Medicament.

 

ARTICLES D’OPINIÓ

3 abril

El País

«El final del paradigma Ortega-Cambó»

Juan Claudio de Ramon

El columnista de El País, diplomàtic espanyol de nova fornada, fa una crida a l’extermini del catalanisme a fi efecte que es pugui «ser catalán y español sin traumas ni conllevanzas». Segons l’autor, recorrent a una coneguda frase aplicada per combatre l’adversari, apel·la a la màxima que «als nacionalistes, ni agua», referint-se als sectors sobiranistes catalans. Vint-i-quatre hores després de la seva publicació, l’article havia estat repiulat 730 vegades.


2 maig

El Mundo

«Preguntar si hay que cumplir la ley, un chiste catalán»

Andreu Dalmau

L’assagista s’esplaia en criminalitzar el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) per un sondeig que pretén conèixer el criteri dels catalans respecte a la desobediència civil. A parer d’Andreu Dalmau, aquest sondeig és un «auténtico dislate» que demostra les intencions dels últims governs de la Generalitat per «manipular» la població i «desafiar» l’Estat a base de «preguntar una boutade así de aberrante».


5 maig

El Español

«Independentistas que niegan el derecho a decidir»

José Blasco del Álamo

L’autor de l’article explica una vivència personal per denunciar la suposada imposició de la llengua catalana en els instituts del País Valencià. Per reforçar la seva teoria, titlla Compromís de «partido catalanista» i l’acusa de discriminar el castellà i l’anglès perquè, en ares de la recuperació lingüística, adopta mesures que garanteixen l’aprenentatge del valencià a l’ensenyament secundari.


14 maig

Heraldo de Aragón

«Sijena no fue excepción»

Guillermo Fatás

La controvèrsia sobre les pintures de Sixena que custodia el Museu Diocesà de Lleida desperta l’anticatalanisme entre els qui reclamen el retorn de les obres al monestir aragonès. En aquest cas, l’articulista recorre a dos episodis de la Guerra Civil, els quals demostrarien que «el nacionalismo catalán» sempre ha estat al costat del feixisme. Fa referència a polític lleidatà Eduardo Aunós, exministre del general Franco, i als incendis que els anaquistes van perpetrar a l’església durant els enfrontaments de l’any 1936 i que ell atribueix als «milicians catalans».


17 maig

Periódico de Ibiza

«Mucho catalán, pero sin médicos»

Mariano Planells

«No nos engañemos, estamos gobernados por un conglomerado de aficionados». Amb motiu del debat sobre la manca de facultatius a Eivissa, l’autor acusa el govern insular d’avantposar la política lingüística a les necessitats peremptòries dels 150.000 residents a l’illa. Planella exclama «Pongan unos cuantos cerebrazos a trabajar» i clou l’article amb la pregunta: «¿de verdad creen que obligar al catalán es el gran problema de Ibiza?».


23 maig

La Razón

«La dictadura catalana»

Pedro Narváez

El columnista considera que, amb les imputacions a la família Pujol per corrupció, es destapa el que va ser «una isla bananera de las de Woody Allen, con su caudillo in pectore». Segons Narváez, això significa que «lo que iba a ser una república, se convierte en dictadura, sin separación de poderes y con la Prensa amordazada». Per reblar-ho, embolica l’expresident amb tota l’administració catalana, a qui retreu que se salti la legalitat «como en sus tiempos los maletillas».

 

TUITS (FAMOSOS)

20 abril

Juan José Imbroda, president del PP de Melilla

«Que pesadez lo de los piraos independentistas de Cataluña. Hartazgo de viajes a ninguna parte. Insufribles ya.! Puff!!»

En el marc d’unes jornades, el dirigent popular i alhora president de la comunitat de Melilla, llança a la xarxa aquest missatge despectiu. El tuit d’Imbroda, que presideix la Comissió General de Comunitats Autònomes al Senat, va tenir en molt poques hores 167 repiulades entre els seus seguidors.


27 abril

Abdullah Al-Thani, president del Màlaga CF

«La escoria de Catalunya no olerá la Liga»

El xeic i propietari del club andalús no va tenir miraments a l’hora de defensar el seu equip davant el duel amb el Reial Madrid. A la pregunta si el passat madridista del seu entrenador faria que el Barça no tingués possibilitats de guanyar el campionat de futbol, Al-Thani va respondre: «Con la ayuda de Dios los ganaremos en el campo pero la escoria de Catalunya no olerá la Liga después de las mentiras sobre Michel».


17 maig

catalanofòbiaAlvaro Ojeda, reporter d’OK Diario

«Tres millones de pollas para Cataluña!»

Conegut pels seus estirabots, el periodista del butlletí que dirigeix Eduardo Inda va encendre la xarxa amb un missatge que barreja catalanofòbia i masclisme a parts iguals. Per mostrar el seu entusiasme després que el Reial Madrid guanyés al Celta i tingués pràcticament la Lliga a la butxaca, Ojeda va etzibar: «Tres millones de pollas para Cataluña!».


28 maig

catalanofòbiaGonzalo Fernández-Castaño, golfista

«Vosotros pitais nuestro himno una vez al año. Yo utilizo vuestra bandera de felpudo a diario»

L’esportista no va pair que molts aficionats del Barça i l’Alabés xiulessin l’himne espanyol durant la passada final de la Copa del Rei de futbol. A través de Twitter, Fernández-Castaño va deixar anar una piulada acompanyada d’una imatge en què surt una estora en forma d’estelada. La reacció del golfista va ser aplaudida des del compte Foro Guardias Civiles, que va indicar-li: «Buena respuesta y buena medida. De todas formas ese “trapo” no es nada OFICIAL».

TUITS (ANÒNIMS)

1 abril

catalanofòbiaA Francesc Homs

«Porque no hablas en español y así entendemos todos que manía de hablar dialectos que entendéis 4 coño»

Un usuari de Twitter recrimina a l’exdiputat de Democràcia i Llibertat al Congrés espanyol, inhabilitat pel Tribunal Suprem per haver organitzat el 9-N, que utilitzi el català –comparant-lo amb un dialecte– per comunicar-se a les xarxes socials.


20 abril

catalanofòbiaA Coca-Cola

«Yo jamás bebo coca cola…es catálana; yo no doy dinero a empresas catalanas; con mi dinero ni financió la independencia»

La multinacional de begudes està dirigida a l’Estat espanyol per l’empresària Sol Daurella. La seva condició de catalana, i haver estat casada amb el directiu del Barça i conegut empresari sobiranista Carles Vilarrubí, ha sigut raó suficient perquè alguns tuitaires en defensin el boicot.


23 abril

catalanofòbiaSant Jordi

«Sant Jordi no existe ES SAN JORGE patrón de Aragón que les den a los putos independentistas»

La diada de Sant Jordi és la gran icona de les tradicions catalanes. No obstant això, des del Twitter apareixen comentaris que neguen la seva catalanitat i consideren, amb un to desafiant i ofensiu, que ha estat el sobiranisme qui l’ha usurpat de l’Aragó.


30 abril

catalanofòbiaFirst Dates

«gilipollas», «mal educada», «ridícula»

En aquest espai televisiu de la Cuatro, en què les persones busquen parella, una de les participants va expressar-se en català a l’home amb qui conversava. La conversa, que no va incomodar a cap dels dos, va desfermar a la xarxa tota mena d’improperis i insults a la noia, entre els quals «gilipollas», «mal educada» o «ridícula», pel simple fet d’haver-se dirigit en català al seu interlocutor.

catalanofòbiaEls castells

«Lo que hay que abolir son los Castells: costumbre medieval donde se usan niños a los que ponen en peligro y demasiadas veces mueren»

LossantosPosts és un compte de Twitter inspirat amb el controvertit periodista radiofònic. Molts dels seus missatges es dediquen a degradar i demonitzar expressions de la cultura catalana que estan completament arrelades al país. Són, per exemple, els castells humans, als quals se’ls qualifica de perniciosos i perjudicials per a la mainada.


14 maig

catalanofòbiaEdició d’Eurovisió

«Nos está bien empleado por mandar un puto catalán»

En la darrera edició del festival Eurovisió, el sabadellenc Manel Navarro va ser escollit per representar Espanya. Abans del certamen, tots els mitjans van destacar les possibilitats que «el español» Navarro guanyés el certamen, però la seva actuació –amb algun gall inclòs– el van deixar com a últim classificat. Alguns internautes van aprofitar-ho per bramar contra ell fins a l’extrem d’atribuir el seu fracàs a què era «catalán».


23 maig

catalanofòbiaEls cognoms

«Supongo que escogerán a alguien más catalán que a un Fernández»

Des de determinats sectors es considera una anomalia que persones amb cognom d’origen espanyol, com David Fernàndez, defensin la independència de Catalunya. Twitter va ple de missatges que s’exclamen contra aquesta circumstància.

catalanofòbiaAtemptat jihadista a Manchester

«Y lo pero de todo: ni un tan solo catalan muerto»

22 persones van morir en l’atemptat jihadista ocorregut el 23 de maig passat a Manchester. Entre els qui es trobaven a la zona van sortir-ne il·lesos la dona i les dues filles de l’extècnic del Barça Josep Guardiola, partidari del dret a decidir. Des de Twitter van aparèixer missatges maleint que cap dels seus familiars es trobés entre les víctimes.


24 maig

catalanofòbiaReferèndum

«La democracia española siempre corre el peligro de involuciones golpistas. Hoy las protagoniza el secesionismo de la casta política catalana»

Club de los Viernes és un col·lectiu que aprofita les xarxes per escampar el seu odi sobre Catalunya i els seus representants polítics. En aquest tuit comparen «la casta política catalana» en una colla de colpistes, i ho il·lustren amb un fotomuntatge en què apareix el president Carles Puigdemont vestit de l’exgeneral Antonio Tejero.


27 maig

catalanofòbiaCopa del Rei de Futbol

«Putos catalanes de mierda pitando el ipno»

Quan el Barça juga la final de la Copa del Rei, és habitual que els seus aficionats xiulin l’himne d’Espanya. Així va passar a l’estadi Vicente Calderón el passat 27 de maig, la qual cosa va derivar en insults a l’afició blaugrana i, per extensió, als catalans. «Malditos catalanes pitando el hipno», «Putos catalanes de mierda pitando el ipno» o «Que mana de sinverguenza pitar a un inno de tu país, que se va a esperar de los catalanes» van ser alguna de les reaccions.

ALTRES

24 abril

Europa Press

José Luis Rodríguez Zapatero

«Ahora pasa con Susana Díaz, que es andaluza y es un problema»

En una visita a Barcelona, l’expresident del govern espanyol va assegurar que volia desfer els «prejuicios» que, segons ell, hi ha a Catalunya respecte a qui era candidata a presidir el PSOE, Susana Díaz. Davant de diversos mitjans, va assegurar que entre els recels es trobava el fet que Díaz és dona i andalusa, pressuposant el rebuig dels catalans cap als andalusos.


27 maig

El Español

«No hay que dialogar ni con quien quiere violar a tu hija ni con los golpistas catalanes»

Miguel Ángel Rodríguez

L’Exportaveu del govern d’Aznar s’ha caracteritzat sempre per la seva animadversió cap al sobiranisme català. En aquesta entrevista d’Anna Grau, periodista pròxima a Ciutadans, rebutja qualsevol diàleg amb el Govern de la Generalitat, al qual compara amb els violadors. A acaballes de la conversa, MAR aposta per respondre amb el mateix to als insults que, segons ell, reben els espanyols per part dels polítics «indepes».

 

CONCLUSIONS

· La catalanofòbia és un fenomen estructural i persistent. Així s’observa en el present estudi, durant el qual s’han pogut comptabilitzar més de trenta imputs informatius que contenen expressions de catalanofòbia. Aquests comentaris, apareguts majoritàriament en mitjans de comunicació i xarxes socials, demostren que l’animadversió, antipatia o odi als catalans i els seus símbols no són esporàdics ni tampoc responen a situacions merament conjunturals.

· Cada setmana trobem referències d’aquest ideari espanyolista que pretén anorrear, criminalitzar i promoure la persecució al català pel fet de ser-ho. Entre el 31 de març i el 31 de maig, període en el qual se centra l’estudi, han proliferat diversos exemples d’una doctrina que creix a mesura que les reivindicacions catalanistes es fan paleses o guanyen adhesió entre la ciutadania. En aquest sentit podem establir quatre blocs temàtics en els quals es focalitza la catalanofòbia :

  • Reclamacions sobiranistes: L’actual demanda d’un referèndum d’independència ha excitat improperis i greus insults dels sectors més reaccionaris de l’Estat als catalans, fins a l’extrem que comparen aquesta aspiració democràtica amb el cop d’Estat feixista del general Franco o amb el règim d’Adolf Hitler. Ho veiem en comentaris publicats a Twitter o per boca d’alguns columnistes i polítics conservadors que escriuen a mitjans ancorats en posicions retrògrades.
  • Catalanisme: Quan algun personatge reivindica la seva catalanitat i es converteix en mainstream trobem reaccions viscerals contra les seves idees. És el cas de l’entrenador de futbol Josep Guardiola, sotmès a un veritable linxament quan verbalitza la seva posició política, o l’actual jugador del Barça, Gerard Piqué, també acostumat a manifestar o exhibir el seu sentiment nacionalista.
  • Llengua i tradicions catalanes: L’odi a Catalunya apareix en vehemència quan es tracta del català, al qual es relega a la condició de “dialecto”, i a les seves manifestacions culturals, com poden ser els castells o altres tipus de folklore. Irromp un sentiment supremacista espanyol que viu la catalanitat com una amenaça per a la seva supervivència o hegemonia. En aquesta línia, el qüestionament que sorgeix a Catalunya en relació al toros o altres tradicions associades a l’imaginari espanyol és rebut com una agressió o atemptat al projecte d Espanya.
  • Gestes o triomfs: La catalanofòbia es constata també en el rebuig a les gestes dels catalans, sobretot si aquestes van associades a una demostració de catalanitat (els triomfs del Barça, l’èxit d’un alpinista que enarbora la senyera o el reconeixement a un artista que parla o fa servir el català, en són alguns exemples). De la mateixa manera que apareixen insults o mofes als catalans si, entre els afectats per accidents, catàstrofes o situacions similars, hi ha persones catalanes.

OBSERVACIONS FINALS

· Tot allò que representi catalanitat –des de la política, la llengua i els seus símbols– és susceptible de ser menyspreat o degradat, cosa que converteix la catalanofòbia en una conducta que, si bé varia la intensitat segons cada situació, es normalitza com a patró de conducta d’amplis sectors espanyolistes.

· La catalanofòbia s’ha instal·lat, doncs, en l’imaginari col·lectiu en la mesura que esdevé un recurs a efectes d’agregar capes de la població, a la qual es presenta els catalans com a un perill per la convivència i el progrés. De la mateixa manera que l’odi als catalans esdevé un mitjà per castigar tothom qui, suposadament, pot alterar el benestar i la igualtat entre ciutadans o disputar la idea secular de l’Espanya uniforme. Aquesta fòbia als catalans revela una cultura sustentada en el predomini d’una sola cosmovisió en que la diferència és vista com un interferència, no pas com un valor o riquesa a protegir.

La catalanofòbia s’ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu en la mesura que esdevé un recurs a efectes d’agregar capes de la població

· L’auge les xarxes socials ha permès airejar la catalanofòbia però també que hi hagi una major presa de consciència sobre la seva gènesi i el seu caràcter lesiu. De resultes d’això, apareixen iniciatives que malden per denunciar-ne els casos, com alguns observatoris o el grups de juristes Drets.cat. Precisament, gràcies a la tasca de denúncia, el març passat un jutjat de Cerdanyola del Vallès va condemnar a una pena de 8 mesos de presó a un home per difondre piulades ofensives contra les víctimes catalanes de l’accident que va patir un avió de la companyia Germanwings als Alps francesos l’any 2015. L’usuari, que va utilitzar un perfil anònim, va escriure: “Poca mierda veo en Twitter por haberse estrellado un avión lleno de catalanes”.

· El millor antídot contra la catalanofòbia és enfortir la pedagogia i avançar cap a un model de convivència que respecti la diferència i dirimeixi les discrepàncies de forma civilitzada. Un canvi cultural on no hi tingui cabuda cap conducta ni opinió que atempti contra la dignitat, la integritat ni els drets de cap persona o grups de persones per la raó o circumstància que sigui.

FONTS CONSULTADES

· Base de Dades de la Catalanofòbia (BDC)

Aquesta iniciativa, impulsada per diversos internautes en col·laboració amb el portal de notícies Vilaweb, recull els episodis de catalanofòbia coneguts a través de mitjans de comunicació i les xarxes socials. Desenvolupada amb tecnologia wikimèdia, BDC xifra en més d’un miler els casos registrats des de principi del segle XX.

· Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans

L’observatori creat pel Grup de periodistes Ramon Barnils en el marc del projecte Mèdia.cat analitza les estratègies que vuit mitjans d’extrema dreta utilitzen per promoure o justificar el “discurs d’odi” cap a determinats col·lectius, també contra els catalans. Els digitals escollits són Dolça Catalunya, La Gaceta, OK Diario, Libertad Digital, Periodista Digital, Alerta Digital, Baluarte Digital i Mediterráneo Digital.

· Drets.cat

L’Associació de juristes documenta els casos en què s’insulta, amenaça o menysprea els catalans i la seva cultura o identitat. El passat 26 de març va traslladar 55 tuits d’aquest estil a la Fiscalia a fi que aquesta apliqui als autors les sancions corresponents previstes en l’actual Codi Penal.

· Altres lectures:

Herois indepes. Els veritables impulsors del Procés (2016), inventari de cites recopilat pels periodistes Jordi Calvis i Andreu González

Benvolgut, o no (2016), tuits catalanòfobos recopilats per Àlex Ribes.

L’informe es pot descarregar en PDF aquí

Un Comentari

  1. Heribert Vogt

    Un article i un informe molt interessants i alhora molt tristos, en mostrar una realitat xenòfoba alimentada de forma intencionada per l’oligarquia espanyola i els poders polítics al seu servei. Alimentada amb interessos polítics i econòmics, no ho oblidem en cap moment. El nacionalisme espanyol té dues vessants, la de les elits és purament d’interès econòmic i personal, la de la societat és un nacionalisme primari i xenòfob alimentat pels mitjans controlats per les elits (de tot color polític).

    L’anàlisi que s’ha fet d’un petit període de temps és excel·lent i permet fer-se a la idea de l’odi de baixa intensitat que amara el nacionalisme espanyol, un odi que pren a la més petita espurna. I si fem extensius aquests dos mesos a anys i dècades, podem veure la pressió a la que està sotmesa la societat catalana per part del mateix Estat que l’hauria de protegir. Hom pot objectar que el procés sobiranista ha incrementat el rebuig, i caldria llavors anar a la BDC i comprovar que la xenofòbia sempre ha estat present.

    Indicar respecte a la BDC que du només una petita part dels casos que podria dur. Si bé es pren nota bastant acurada dels fets actuals, és molt més laboriós rebuscar a les hemeroteques.

    Finalment, agrair que hagis esmentat el meu llibre. És un totxo sovint anti-literari, però em costà uns quants anys d’esforç i de nedar contracorrent.