Deia el pensador Marshall McLuhan (1911-1980) que «el mitjà és el missatge» i sembla que la majoria de mitjans de comunicació actuals, pel que fa a l’homeopatia, ho han oblidat o no ho han après i prefereixen apuntar-se al carro manipulador dels qui més hi tenen a perdre: el capitalisme biomèdic representat per la indústria farmacèutica, el potent gremi de la medicina enantiopàtica i els organismes reguladors suposadament científics que, de forma descarada, totalment acientífica, parlen de l’«efecte placebo» o de la impossibilitat que un remei diluït i dinamitzat n milions de vegades pugui tenir cap efecte.

Per als qui la desconeguin, l’homeopatia és un mètode científic mèdic sanatiu —descobert, desenvolupat i presentat a la comunitat científica el 1796 pel doctor Samuel Hahnemann (a partir de 1810 anomenat homeopatia)—, que basat en la simplicitat inherent al Principi de la similitud, guareix la desafinació dinàmica que pateix l’esperit vital amb fines dosis d’un sol remei dinamitzat, capaç de causar experimentalment en l’ésser sa uns símptomes distintius al màxim d’anàlegs als del cas individual.

De fet, però, opinar sobre l’homeopatia des de la desinformació, la desqualificació sistemàtica, la inexperiència personal i la més absoluta desconeixença de l’obra científica, filosòfica i mèdica del doctor S. Hahnemann, surt de franc i, certament també, deu donar sucosos fruits i resultats econòmics que afavoreixen, a curt o llarg termini, aquests mitjans. La crítica és legítima, la resta, però, és un menyspreu intolerable als metges i als pacients, sobre l’experiència dels quals ningú no en parla mai.

Qualssevol suposat periodista, «expert» o cretí professional —que tant pul·lulen arreu—, n’hi ha prou que maldigui quatre tòpics, insulti a raig o ridiculitzi metges i pacients de l’homeopatia, sense cap altra argumentació, perquè ocupi el cent per cent de l’atenció d’aquests mitjans.

No hi fa res que els qui practiquen l’homeofòbia —fòbia contra l’homeopatia— ni tan sols hagin llegit l’Òrganon de la medicina —l’obra cabdal d’Hahnemann— o que no sàpiguen res de desenes d’estudis contrastats sobre l’efectivitat i l’eficiència mèdiques de l’homeopatia com, per exemple, el de prestigioses revistes científiques com The Lancet (també aquí), BMJ (British Medical Journal, aquí i aquí), Chest (publicació de l’American College of Chest Physicians), Rheumatology (de la British Society for Rheumatology), Pediatrics (de l’American Academy of Pediatrics), Cancer (de l’American Cancer Society), Journal of Clinical OncologyPediatrics Infectious Disease Journal (de l’European Society of Pediatric Infectious Diseases), European Journal of Pediatrics (de la Swiss Society of Pediatrics and the Belgium Society of Pediatrics) i moltes d’altres que mai no són citats o estudiats pels mitjans homeofòbics.

A més a més, hi ha recents evidències dels efectes fisiològics dels remeis homeopàtics subministrades per un creixent cos de recerca bàsica que ha demostrat  la regulació de l’expressió genètica dels remeis homeopàtics, com es pot veure en aquests estudis: 1234. Fins i tot l’edició de la prestigiosa revista Nature a l’Índia va publicar un important report sobre un estudi que mostrava aquest tipus d’efectes d’un remei homeopàtic. Últimament, pel cap baix, una dotzena de laboratoris han confirmat la persistència de nanomedicaments en aigua amb remeis homeopàtics, inclosos els laboratoris de la Universitat d’Arizona, la Northwestern University, l’University of California a Davis, l’University of Mumbai, la Russian Academy of Science i l’India Institute of Technology.

El Health Technology Assessment sobre la medicina homeopàtica del govern de Suïssa és molt més ampli que qualsevol report governamental que s’hagi fet sobre aquest tema fins a la data. No només s’ha fet amb cura i de forma global la revisió del cos de proves dels assaigs clínics aleatoris amb doble cec i s’ha controlat amb placebos de prova dels remeis homeopàtics, també s’hi avalua l’«eficàcia en el món real» amb estudis d’observació, així com un examen altament integral de l’ampli gruix d’investigacions preclíniques ja fetes (investigació fonamental sobre fisicoquímica, estudis botànics, estudis en animals i estudis in vitro amb cèl·lules humanes), la seguretat i els costos.

Per contra, és curiós que mai no es posi en la piconadora mediàtica el dogma enantiopàtic, contraria contraris, per al tractament de les malalties, d’efectivitat únicament pal·liativa transitòria, però, gairebé sempre contraproduent i nociu a mitjà i llarg termini, hegemònic a Occident des de fa més de 19 segles (des de Galè). Encara més curiós és que, els milers de morts que produeix la medicina al·lopàtica i el capitalisme biomèdic amb el complex industrial farmacèutic de bracet no sigui judicat pràcticament de cap manera pels mateixos mitjans. I, quina casualitat, que un sistema mèdic capaç de deslliurar la medicina d’aquest dogma, sigui precisament l’homeopatia. És prou clar que l’única raó per la qual l’homeopatia, a dia d’avui, és tan minoritària és de natura ideològica, econòmica i política. Els simplicia, els principis actius simples dinamitzats homeopàtics, capaços de guarir cada cas individual de malaltia crònica, no són patentables!

No és debades, doncs, que davant d’aquests atacs, per primera vegada a la història del nostre país, hagi nascut una associació de defensa creada pels propis pacients: l’«Associació Catalana per l’Homeopatia Unicista. Visca l’Homeopatia (ACHUVH)», nada el setembre de 2016 amb l’objectiu bàsic d’esdevenir el nexe de força mútua, de suport, de trobada i d’unió dels molts individus i famílies catalanes que s’han beneficiat i es beneficien de l’homeopatia, i coneixen i estimen el seu valor sanatiu, guaridor i preventiu. L’ACHUVH vol contribuir decididament, tal com afirmen, a la coneixença «de l’homeopatia, hahnemanniana i unicista, entre els conciutadans i la comunitat, perquè com a opció científica i sanativa, com a terapèutica mèdica legítima dels éssers lliures, sigui també considerada i respectada per les autoritats polítiques i la societat civil del nostre país».

Em sembla increïble, doncs, que encara cap mitja no n’hagi parlat, però, és clar, vist el que hem contat, tampoc no ens ha d’estranyar tant, perquè, efectivament, el mitjà és el missatge.

13 Comentaris

  1. Montse

    Molt bo aquest article. Quanta raó! Gràcies per la informació i testimoni.

    • Xavier Borràs

      Només pretenia posar llum en la foscor d’aquesta fanàtica postveritat que ens obliguen a viure. Gràcies als qui llegiu amb l’esperit obert.

      • Tònia Cortadellas

        Molt ben descrita la situación i molt bona defensa de la homeopatía. Envi’am més información sobre el grup de defensa. Moltes gràcies

  2. Frederic

    Podeu adjuntar les referències que citeu per poder comprovar que, en efecte, no demostren que la història de la dinamització i les N dilucions mantinguin qualsevol principi actiu que pugui combatre cap malaltia, sisplau? Gràcies!

    • Xavier Borràs

      Les referències, com podreu comprovar, són totes de pagament i no es poden compartir per qüestions de copyright. Si coneixeu algú d’alguna universitat us hi podria ajudar. Gràcies per l’interès.

      • Josep M. Muñoz

        Vaja, potser cal pagar també a el lobby editorial.
        Nature per exemple te 110000 articles en aquest moment.
        Només ens cal el DOI. Ja ho trobarem. Moltes gracies.

  3. Joaquim Nabona, Metge, Esp. en Medicina de Família

    Cal emfatitzar que quan els mitjans es posen a opinar d”homeopatia” hom parteix d’una FALSA PREMISSA que invalida tot llur discurs subsegüent, a saber, la NO DISTINCIÓ entre l’Homeopatia, tota simple, científica, dinàmica, que s’alça sobre la simplicitat inherent al Principi de la similitud, fundada pel Dr. S. Hahnemann, i la pseudohomeopatia (“complementària”, complexista, consumista, pluralista, “no exclusivista”), escapçada de Principi, totalment acientífica.
    Cal dir també que les forces ideològiques del capitalisme biomèdic són les instigadores de la llarga labor confusionària subreptícia duta a terme per llur braç operatiu al si de l'”homeopatia”, la farmaindústria homeopàtica, fomentadora de la pseudohomeopatia acientífica i generadora de la doble CONFUSIÓ Homeopatia|pseudohomeopatia acientífica, ideològica-social i corporativa, regnant, per a poder “justament” atacar l'”homeopatia” (llegeixi’s la confusió Homeopatia|pseudohomeopatia) des del paradigma biomèdic (materialista i reductor) hegemònic. La finalitat és òbvia: eclipsar i silenciar la SUPREMA cientificitat, encara no reconeguda, del mètode científic mèdic sanatiu, positivament revolucionari, capaç de guarir cada cas individual de malaltia crònica de forma certa i previsible (amb el benentès que la guarició sigui encara possible), anomenat Homeopatia.
    ¿Són els periodistes conscients que la DIVISA tàcita de les forces ideològiques del capitalisme biomèdic és la d’impedir a tota costa als estudiants i professionals de les ciències de la salut, tant del primer com del tercer món, l’accés a la coneixença de la simplicitat inherent al Principi de la similitud?
    ¿Són conscients els periodistes que el gran problema conceptual que pateix la Medicina és precisament d’índole educativa, a saber, la greu llacuna que pateix la mateixa Educació mèdica: la negligència didàctica del Principi de la similitud i la seva inherent simplicitat, la deu del fenomen ubic i universal de l’analogia, de la unitat vida|esperit de l’ésser humà, de l’homeòrresi immune humana, de l’Art, de la Ciència, del mètode científic, de la praxi mèdica científica i sanativa, de la força sanativa de la simplicitat (medicinal),..?
    ¿Són conscients els periodistes que cal defensar i promoure el dret de tot malalt a ser tractat de la manera més científica i sanativa, a saber, guaridora certa, eficient i simple, possible?
    Malauradament els mitjans de comunicació i molts periodistes acrítics no només han esdevingut còmplices inconscients, sinó també ells mateixos víctimes del rentat de cervell social que les forces ideològiques del capitalisme biomèdic – que explota econòmicament la inguaribilitat de la condició malaltissa humana – efectuen a diari, a través dels mitjans de comunicació, perquè la població no deixi de creure en l'”excel·lència” del sistema sanitari, tot ocultant-li el seu real PUNT NEGRE: l’errònia, per contraproduent i nociva a mitjà i llarg termini, orientació terapèutica enantiopàtica (per la via del contraris) hegemònica en el tractament dels trastorns i malalties cròniques, que tan sucosos beneficis li proporciona, com a proveidor que és dels productes, recursos i serveis sanitaris del sistema.

  4. Alex

    També hi ha referències que mostren que és tracta d’efecte placebo:
    * Ernst, E. (2002). “A systematic review of systematic reviews of homeopathy”. British Journal of Clinical Pharmacology. 54 (6): 577–82. PMC 1874503 Freely accessible. PMID 12492603. doi:10.1046/j.1365-2125.2002.01699.x.
    * Shang, Aijing; Huwiler-Müntener, Karin; Nartey, Linda; Jüni, Peter; Dörig, Stephan; Sterne, Jonathan AC; Pewsner, Daniel; Egger, Matthias (2005), “Are the clinical effects of homoeopathy placebo effects? Comparative study of placebo-controlled trials of homoeopathy and allopathy”, The Lancet, 366 (9487): 726–732, PMID 16125589, doi:10.1016/S0140-6736(05)67177-2

  5. Joaquim Nabona, Metge, Esp. en Medicina de Família

    Aquells que opinen dient que l’Homeopatia és efecte “placebo”:
    a) estan parlant des de la inexperiència, la desconeixença, el prejudici i els falsos punts de vista materials encara vigents en la “biomedicina”.

    b) encara estan jutjant la concepció DINÀMICA, bioenergètica, fotodinàmica de l’emmalaltir, la terapèutica i la guarició que és l’Homeopatia, des de l’obsoleta i vetusta concepció material (nanoparticular, molecular, química, genètica, cel·lular, microbiana) d’ordre inferior pròpìa del paradigma biomèdic (materialista i reductor) hegemònic.
    Pregunta: Pot un ‘meló’ posar-se a parlar d’una ‘poma’?

    c) desconeixen totalment l’efecte nocebo PRIMARI experimental (acció primària) dels simplicia dinamitzats administrats a subjectes sans, fonament de la Matèria mèdica pura homeopàtica, eina imprescindible per a poder aplicar la Llei guaridora de l’analogia dels símptomes en cada cas individual.

    d) desconeixen totalment l’efecte nocebo PRIMARI (patogenèsic) del remeis simples dinamitzats administrats als malalts, per mínimament receptius que siguin, si no ben indicats analògicament o mals dosificats, tot i estar ben indicats. I tothom que s’ha tractat homeopàticament durant anys en té llarga experiència.

    e) desconeixen del tot que l’acció sanativa (guaridora) dels remeis simples dinamitzats ben indicats analògicament en cada cas individual només és fruit de la REACCIÓ SECUNDÀRIA de l’homeòrresi del pacient (llevada de la desafinació dinàmica que pateix la seva homeòrresi “immune”) que sempre es duu a terme, amb el benentès que el pacient tingui encara capacitat de reacció.

    f) desconeixen la semàntica del sintagma nominal medicament/remei “homeoPÀTIC”, la qual significa que té tendència a causar un efecte NOCEBO anàleg primari, una PATOlogia (pathos) anàloga/semblant a la del cas a guarir .

    g) ignoren també la descoberta, tan positivament revolucionària, de la dinamització (o potenciació) farmacèutica d’una minsa quantitat d’una substancia simple de la natura (àdhuc si aparentment inert), en virtut de la qual es desenvolupa i s’allibera l’energia inherent la matèria primera que es dinamitza, pel que fa als seus insospitats efectes propis i distintius que incondicionalment exerceix en els sistemes biològics, ésser humà inclós, imprescindible per a poder tractar eficientment la desafinació dinàmica homeorrèsica de la unitat vida|esperit de cada cas individual.

    En resum, que qui digui que l’Homeopatia, escrita en majúscula (i a distingir sempre de la pseudohomeopatia acientífica), és efecte “placebo”, que abans de continuar opinant i pixant fora de test que s’informi millor i que llegeixi i rellegeixi, lliure de prejudicis, com a mínim l’Òrganon de l’Art i Ciència de guarir, 6a ed, 1842, del Dr. S. Hahnemann, i que abans de posar-se de nou a opinar que gosi experimentar correctament en ell mateix o en els Seus, si malalts/s, l’efecte nocebo PRIMARI, que serà mínim si ben tractat homeopàticament, del remei simple dinamitzat indicat per a el seu/llur cas individual, el qual donarà pas a la reacció homeorrèsica SANATIVA SECUNDÀRIA desitjada i volguda.

    • Nil

      > Aquells que opinen dient que l’Homeopatia és efecte “placebo”:
      > estan parlant des de la inexperiència, la desconeixença,
      > el prejudici i els falsos punts de vista materials

      La gent que parla de que la homeopatia és efecte placebo, ho fa citant estudis científics, revisables, repetibles i criticables, com ho ha fet un comentarista anterior.

      Has llegit l’article mèdic? Està equivocat en alguna dada? En el seu protocol?

      De fet, el teu comentari és una contradicció en sí, per què “és un prejudici”, tal com tu mateix critiques el prejudicis.

      Però molta gent que he sentit que recolça la homeopatia, ho fa emprant termes psudocientífics que no existeixen i que no tenen cap sentit per una persona amb formació i que raona, i m’agradaria citar algunes de les teves paraules: “fotodinàmica de l’emmalaltir”, “concepció material nanoparticular”, “remeis simples dinamitzats”, “desafinació dinàmica”, “reacció homeorrèsica sanativa secundària” .

  6. Nil

    Per què la gent que recolça la homeopatia ho fa emprant termes psudocientífics que no existeixen i que no tenen cap sentit?

    “fotodinàmica de l’emmalaltir”, “concepció material nanoparticular”, “remeis simples dinamitzats”, “desafinació dinàmica”, “reacció homeorrèsica sanativa secundària” !!!!

  7. Joaquim Nabona, MD

    1. Malauradament l’article al·ludit de Kevin Smith (2012) només és un discurs ESPECULATIU TEÒRIC, sense cap fonamentació experimental/clínica, sense cap base de casos individuals de malaltia correctament tractats segons el mètode científic experimental sanatiu que és l’Homeopatia, tota simple. A l’autor d’aquest article, amb tots els meus respectes, li escauen doncs tots els punts argumentals: a) b) c) d) e) f) g) del meu Comentari anterior.
    Ciència és coneixença, i a la coneixença s’hi arriba per l’experiència, experimentalment, “… y de lo que no hay experiencia mal se pueda dar razón cierta” (Teresa de Jesús, M6 9,4, 1577).

    2. Tot àmbit de coneixement constitueix una ciència. I tot àmbit de coneixement, tota ciència, té el seu objecte propi de coneixença. En el cas de la Medicina el seu objecte de coneixença és l’ésser humà, la unitat vida|esperit de l’ésser humà, susceptible d’emmalaltir.

    3. Cal emfatitzar, un cop més, que les revisions sistemàtiques de sèries de casos clínics. per ex. d’una determinada entitat nosològica tractada “homeopàticament”, pròpies del paradigma biomèdic “científic” materialista i reductor hegemònic, no són pas aplicables a l’objecte de coneixença propi de l’Art i Ciència de guarir que és l’Homeopatia, això és, a la unitat vida|esperit malalta de cada CAS INDIVIDUAL. Cal recordar aquí que el greu problema conceptual que pateix la “biomedicina” – que “idolatra” el fenomen “bio”, en detriment del seu fonament, l’esperit – és precisament el seu model d’ésser humà que considera, a saber, un model d’ésser humà “descoronat”, sense “corona”, sense esperit, reduït a un cos material, “cosificat” i, a sobre, fragmentat en parcel·les nosològiques, la qual cosa l’aboca a una concepció absolutament material de la causalitat i de la terapèutica, i a partir del qual, com a gran mostra del seu caràcter reductor, l’única veritat “verificable” és la veritat “de baix”! Aquest “model d’ésser humà descoronat”, l’únic que consideren les revisions sistemàtiques biomèdiques “científiques” no és pas aplicable als CASOS INDIVIDUALS de malaltia, un a un, entesos cada un d’ells com a unitats diacròniques indivisibles de significat, que és el que sap tractar eficientment i sanativa l’Homeopatia, tota simple.

    4. La suprema cientificitat, encara no reconeguda, del mètode científic mèdic sanatiu, l’Homeopatia, que s’alça sobre la simplicitat inherent al Principi sempitern de la similitud i la seva Llei guaridora per l’analogia dels símptomes per al tractament de cada cas individual de malaltia, perquè la seva guarició certa i previsible en resulti, és una qüestió EXPERIMENTAL, d’EXPERIÈNCIA pràctica, i no pas teòrica. L’Homeopatia, com a mètode cientific experimental i sanatiu per a la unitat de vida i esperit (malalta) de l’ésser humà ens introdueix pròpiament a la veritat sanativa, la qual ultrapassa en molt l’estret paradigma materialista i reductor, d’ordre inferior, biomèdic hegemònic, des del qual l’Homeopatia (escrita en majúscula, i a distingir sempre de la pseudohomeopatia acientífica) no pot ser pas jutjada, ni menys teòricament prejutjada.

    5. Sobre els termes.
    “Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món”, deia el filòsof Ludwig Wittgestein (1899-1951).
    Els termes que se’m qüestionen no són pas neologismes, sinó termes ben emprats en les publicacions científiques. Tota una altra cosa és que el lector encara no n’estigui familiaritzat.

    6. A tall d’exemple, l'”Institut de Ciències FOTÒNIQUES” (ICFO) (sic)(Castelldefels, Barcelona), una àrea de la qual és la biofotònica!, és una important realitat de recerca científica puntera, ben propera a nosaltres, des de la seva fundació, l’any 2002.
    És sobrer recordar aquí que els fotons, la llum, són/és energia, però no són pas matèria, no són cap estat d’agregació de la matèria. La matèria, tal com nosaltres l’entenem en els seus diversos estats d’agregació: sòlid, líquid, gasós, de plasma i els condensat de Bose-Einstien, només constitueix el 5% de l’univers. El 95 % restant és energia no materialitzada, i només en una petita part fotonitzada (llum). I així mateix en l’ésser humà! Tot i que aparentment els nostre sentits, tan limitats, només són capaços d’evidenciar la matèria en estat sòlid i líquid, i només si il·luminada. Tant és així que ni som capaços de veure la mescla de matèries en estat gasós (l’aire) que contínuament necessitem respirar! Si no som capaços de veure-la, encara menys som capaços de veure amb els nostres sentits tan limitats el camp energètic biofotònic, fotodinàmic, que incessantment ens materialitza, vivifica, anima i espiritualitza!
    Per tot això ens és tan fàcil de creure’ns només materials, i de jutjar-ho tot des de la nostra limitació sensorial i material, tot negat la nostra mateixa realitat energètica/fotònica (immaterial, espìritual) primària, i tot oblidant que és l’esperit qui infon la vida!

    7. Tots els sistemes vivents, entre ells també l’ésser humà, ho són perquè contínuament absorbeixen, transmeten i emeten, de manera ultra-feble, biofotons. Consulti’s la gran obra de recerca biofotònica desenvolupada per F.A. Popp (Institut Internacional de Biofísica de Kaiserlauten, Alemanya). Tots els processos de comunicació intercel·lular i inter-sistemes són processos purament biofotònics, sobre suports moleculars fotoreceptius, així com també els processos d’informació neural i les funcions superiors del sistema nerviós, com són la visió, l’aprenentatge i la memòria, la cognició i la consciència!
    A títol il·lustratiu, les diferències d’emissió biofotònica tisular existents entre els teixits normals, els inflamats i els tumorals, per ex., estan molt ben demostrades.

    8. Els conceptes homeòrresi (eng. homeorhesis), homeòrresi immune, disfunció homeorrèsica (eng. homeorhetic dysfunction),.. són termes que ens recorden contínuament la realitat dinàmica del fenomen ubic i universal de l’analogia, i, amb ella, la unitat analogia|energia – l’energia entesa com la dimensió física de l’analogia! -, ben coneguts i emprats des de fa molts anys en les publicacions científiques, tant en biologia, com en ecologia, medicina, psicologia o sociologia.

    9. La distinció entre l’acció primària i la reacció secundària (que efectua l’homeòrresi immune de tot sistema biològic) sota l’influx / l’impuls d’una droga o una substancia medicinal experimental o clínica és imprescindible per a conèixer a fons llur semiologia farmacodinàmica. Sense aquesta distinció tan important hom no pot pas entendre el sistema medicamentari sanatiu que és l’Homeopatia, que només empra terapèuticament ‘similia similibus’ remeis simples dinamitzats, ben coneguts per llur acció PRIMÀRIA experimental en subjectes sans.

    10. Quina paradoxa doncs que l’any 2017 en la nostra societat del coneixement, la ciència i la informació la terapèutica conceptualment més avançada, exclusivament fonamentada en l’experimentació pura de les forces de les substàncies medicinals només en subjectes sans, que s’alça sobre la simplicitat inherent al Principi de la similitud, i consegüentment més científica, més eficientment sanativa i més positivament revolucionària de la Medicina, la concepció FOTODINÀMICA de l’emmalaltir, la causalitat, la terapèutica i la guarició que és l’Homeopatia, TOTA SIMPLE, sigui tan menystinguda, negada i silenciada per aquells que, desinformats i confosos, sense saber fer la distinció necessària entre l’Homeopatia i la pseudohomeopatia acientífica, i sense haver experimentat mai la primera, si malalts, en ells mateixos, encara segueixen ideològicament idolatrant els tan estrets, obsolets i reductors punts de vista “científics” MATERIALS sobre la vida, els sistemes biològics, l’ésser humà, l’emmalaltir, la causalitat i la terapèutica!